Núria Pompeia Vilaplana (Barcelona 1931-2016) va morir el diumenge 25 de desembre a Barcelona als 85 anys. La qui es pot considerar la primera humorista gràfica ens ha deixat, a través dels seus dibuixos irònics i político-feministes, un llegat de lluita feminista centrat en el període de temps que va entre els anys 70-90.
Núria Vilaplana, coneguda professionalment com a Núria Pompeia va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona. Els seus primers dibuixos els va publicar a la desapareguda revista Oriflama l’any 1969, però ja abans s’havia donat a conèixer pel seu llibre Materniassis (1967) dedicat a l’embaràs. Més tard va publicar Y fueron felices y comieron perdices (1970, una crítica sobre el matrimoni), Mujercitas (1975) i La educación de Palmira (1972), aquest amb guió de Manuel Vázquez Montalbán.
Però no solament els seus llibres la van fer popular, sinó que també la seva faceta de vinyetista que va conrear en múltiples publicacions com a la ja esmentada Oriflama a la qual hi hem d’afegir entre d’altres: Cuadernos de Pedegogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Por favor, Vindicación Feminista, El Món, L’ Hora, i Charlie Hebdo. Igualment i com a periodista va ser redactora en cap de Por favor i Saber. Va rebre la medalla d’Or de Barcelona, el premi a la trajectòria de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya de la qual i juntament amb Montserrat Roig en va ser una de les impulsores i la Creu de Sant Jordi.
A Núria Pompeia se la recordarà sempre i no solament pels seus dibuixos, a través dels quals feia una defensa aferrissada dels drets de les dones i de les llibertats individuals i col.lectives, sinó també perquè va ser sempre “molt amiga de les seves amigues” i companyes en la lluita feminista. Ella ho expressava amb aquestes paraules: ” O et rebel·les o et resignes”. I ella no es va resignar mai.
