Entrevista a Acxené Rangel Molina
N’ha estat esportista professional i, en migrar, s’hi ha començat a relacionar d’una altra manera, “més recreativa i des de la promoció de la mobilitat sostenible”, explica.
Però sigui com sigui, no l’ha deixat anar. La bici és pràcticament orgànica en Acxené Rangel Molina, una de les participants al programa Bicibles. Ha cursat la formació i les pràctiques professionals i ja s’ha obert oportunitats com a mecànica de bicis. Un mitjà de transport que, per ella, duu sobre rodes un ampli potencial transformador, reivindica.
Com arribes a Bicibles? Per què t’interesses per participar-hi?
Segueixo molts comptes d’Instagram vinculats al món de la bicicleta i així em va arribar la possibilitat de participar al programa. Un dels meus esports preferits és anar en bicicleta.
Dedicar-te a la reparació i manteniment de bicis, però, t’ho havies plantejat abans?
No com a mecànica. A Veneçuela entrenava amb l’equip paralímpic, era pilot d’un tàndem, la meva companya tenia baixa visió i jo anava davant. Allà ja teníem l’equip tècnic. La meva feina no era arreglar un pneumàtic punxat o una cadena. Però tot el que tingui a veure amb la mobilitat sostenible, que per mi està principalment impulsat per la bici, m’interessa, i és clar que val la pena explorar opcions laborals que tinguin a veure-hi, com a reparadora també. Per mi Bicibles no és només la part de mecànica, és l’impuls de tot el que impulsa la bicicleta. Fins i tot el valor terapèutic de la bicicleta.
A què et refereixes?
Entendre la bicicleta com a eina per millorar qualitats físiques de les criatures o de persones grans, per exemple. Vull dir que més enllà d’aprendre a arreglar pneumàtics i cadenes, impulsar l’ús de la bicicleta és impulsar un element transformador. Històricament fins i tot ha tingut un paper en l’emancipació de la dona, i en alguns territoris encara el juga.
Esteu alineades en aquesta mirada sobre el valor de la bici totes les participants a Bicibles? Seria un punt compartit?
La diversitat del grup ha estat un valor per mi. Hi ha companyes que no havien anat en bicicleta, per exemple. Però totes hem après. Hi ha hagut molt d’entusiasme i al grup ens ha enriquit que cada una tingués una història ben diferent respecte a les bicis.
Has cursat, després de la formació, unes pràctiques professionals amb Les Mercedes. Com ha estat l’experiència?
M’ha agradat moltíssim veure el que fan aquestes dones de la cooperativa per tirar endavant el projecte que es basa en el que jo crec que s’ha d’impulsar: el comerç local i la mobilitat sostenible. Val la pena crear-hi vincle i veure si hi ha activitats que podem fer conjuntament. Hi he estat fent la revisió mecànica de la flota de bicis per fer els repartiment i també m’han donat la confiança d’anar a fer repartiments com fan elles.
Per mi com per elles l’ús del casc és primordial i no saltar-se els semàfors també. Són elements de seguretat que posen a primera línia de la feina i que les diferencia respecte altres serveis i apps de repartiment en què la seguretat i la cura de les persones que hi treballen no és primordial.
I un cop acabades, s’ha obert alguna opció laboral? Com projectes que pots continuar aquest camí?
El grup de Bicibles no l’hem tancat, seguim i estem explorant opcions d’emprenedoria cooperativa. Però fa unes setmanes m’ha arribat una oferta laboral d’ En bici sense edat. Feia dos anys que era voluntària de l’entitat i ara que puc dedicar-me a la reparació han pensat en mi per fer funcions de mecànica a l’associació. És un projecte del que estic enamorada. És molt gratificant escoltar els relats de persones grans i acompanyar-les, encara més després del que han passat amb la pandèmia.
