La consellera de Presidència Neus Munté ha constatat que “un segle llarg de feminisme constata que la desigualtat és l’origen de totes les discriminacions i violències contra les dones”.
Al Ple del Parlament, ha dit que “una cosa és la igualtat legal i una altra la igualtat efectiva” i que el Govern està fent tot el que està a les seves mans per seguir avançant en l’assoliment de la igualtat efectiva de dones i homes.
Neus Munté al Parlament.
La consellera ha destacat que des de l’Institut Català de les Dones “s’elaboren i s’encarreguen informes i estudis per a determinar el punts febles que s’han de corregir i millorar” per poder tirar endavant aquest compromís del Govern.
Munté també ha destacat que el Govern està intensificant els treballs “per aprovar, abans de l’estiu, l’observatori de la igualtat de gènere”, òrgan assessor del Govern que haurà d’esdevenir el garant del cumpliment de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes.
L’observatori que assessorarà al Govern a partir de dades estadístiques i de recerca de les desigualtats entre homes i dones, permetrà proposar estratègies per corregir aquestes desigualtats i prioritzar les àrees de’intervenció de la violencia de gènere de la situación laboral de les dones i la propia imatge pública de les dones.
Munté ha destacat que “una de les linies estratègiques de treball de l’Observatori per a la igualtat estarà vinculada als principis de l’economia feminista, tal i com establia la moció aprobada el passat mes de gener”.
Ha fet també referència al disseny de la segona enquesta de violència masclista, que es preveu publicar durant el primer semestre del 2017, i a “la injecció econòmica” aprovada en els pressupostos 2017, per destinar a la formació de professionals que treballen en aquests àmbits.
Per acabar, la consellera ha fet una crida a la responsabilitat dels mitjans de comunicació, pel seu important paper a l’hora d’avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes, i ha lamentat, per exemple, que avui alguns mitjans de comunicació es fan ressò del nomenament d’una dona com a delegada del Govern als Països Nòrdics, “destacant-ne el seu parentiu, enlloc de la seva vàlua professional”.
