L’ associació sense ànim de lucre Genera denúncia en aquesta carta oberta com el judici de la batuda del 2006 ha acabat en un pacte amb penes de dos anys per a la majoria d’acusats i amb l’oblit de la protecció i els drets per part de l’administració i les forces policials de les víctimes.
Carta oberta:
El Judici de la Batuda del 2006 és “exemplar” tal com es pretenia, sens dubte, però del que NO s’ha de fer. El judici que s’havia de celebrar durant aquests dies ha acabat en un pacte amb penes de dos anys per a la majoria d’acusats. I les víctimes?
Fem una mica de memòria, recordem els grans titulars d’aquell 2006, on es confonien els objectius de l’actuació policial, entre una intervenció per acabar amb un grup de crim organitzat relacionat amb xarxes de prostitució forçada i la “neteja de la ciutat”, la visibilitat de la prostitució, l’ordenança del civisme. Recordem aquell Ajuntament de Barcelona orgullós del seu fer tot i haver citat a mitjans de comunicació perquè poguessin fer fotos a gust de víctimes i detinguts tots dins d’un mateix sac. Repassem les declaracions institucionals lloant el fer de la Guàrdia Urbana de Barcelona que mesos abans i després multava per “incíviques” a les mateixes dones a qui “rescatava” amb vestits de Geos i s’exposava als flaixos amb poca dissimulació.
Ja per aquell temps, les organitzacions que defensem els drets de les dones, entre elles Genera, demanàvem a crits que es respectessin els drets de les dones, que es detinguessin les polítiques públiques d’assetjament a la visibilitat de la prostitució i que s’adeqüessin els instruments de lluita contra el tràfic des d’una perspectiva de gènere, dels Drets Humans. Dèiem que tanta confusió comporta greus conseqüències.
Aquest judici és un exemple, repetim. És una mostra de com mai s’han de fer les intervencions relatives al tràfic de persones amb fins de prostitució forçada. Més enllà de no aconseguir condemnes importants, (convinguem en què penes de dos anys respecte al delicte imputat és una cosa irrisòria) aquest judici posa en evidència l’absoluta manca de protecció que van obtenir les víctimes durant el procés. Les actuacions policials, com a instruments de les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona es van centrar a obtenir tant sí com no una declaració en el moment de la batuda i paguen avui les seves conseqüències. Però si la deficient actuació policial té conseqüències en la condemna dels acusats, molt més grans són les repercussions per a les víctimes de prostitució forçada, intimidades, espantades, perseguides i sense garantia cap de la seva seguretat ni la de les seves famílies. Víctimes sense drets.
S’ha fet evident que la gran majoria de les víctimes estan a dia d’avui il·localitzables, no només perquè hagin passat cinc anys des dels fets sinó sobretot perquè ningú va realitzar un seguiment de la seva seguretat, de la seva situació de vida. Aconseguir una declaració d’elles era suficient, era per al que “servien”, era el que es volia d’elles. I el que es va aconseguir justament a costa d’elles. Ni les dones van ser protegides, a cop de multes i d’assetjament policial, ni els acusats van obtenir condemnes d’acord al delicte que van cometre, per molt que el consistori barceloní es presenti com a acusació popular no pot negar el seu fracàs en aquest procés. El fracàs dels seus mètodes, el de les seves prioritats.
Amb detalls tan increïbles com que una de les “testimonis protegides” va ser anomenada, amb nom i cognom, diverses vegades durant l’obertura de les prèvies del judici el passat dia 7 de novembre per un advocat de la defensa, qui pot reprotxar que no estiguin elles allà per escoltar-ho o que no vulguin confirmar els càrrecs? Quines són les garanties per a les testimonis, que recordem són les víctimes, i haurien de desplaçar-se sense protecció fins a la seu de l’Audiència Provincial? Quines són les garanties per als qui van declarar fa anys a una policia sempre preocupada a crear titulars de batudes i assalts “contra la prostitució”. Contra la visibilitat de la prostitució si però de cap manera a favor de les persones.
Avui dia aquests titulars es fan certs, contra elles, contra les dones que van estar (estan?) en una situació de prostitució forçada. Per aparèixer a la premsa amb els rostres descoberts, gràcies a la premsa que tan èticament fa la seva feina. Pel desinterès de considerar-les dignes de drets, per no haver tingut assistència legal abans de les seves declaracions, per no haver-los atorgat garanties de seguretat, per no haver deixat un espai de confiança i reflexió a partir del qual decidir sobre les seves vides. Potser el primer que podem restituir a les dones que es troben en una situació de prostitució forçada i per tant de violència masclista és la seva llibertat, la seva seguretat física i la seva capacitat per decidir sobre les seves vides, amb la informació necessària, amb el respecte necessari. Això no és el que va succeir. I per això és un veritable exemple de vergonya.
L’acord pactat, amb condemnes de només dos anys per a la majoria dels condemnats per greus vulneracions dels Drets Humans, trasllada un missatge clar d’impunitat cap als tractants de dones, que ni tan sols entren a la presó i continuen fent la seva vida com si no hagués passat. Però el que és més greu, donen un missatge d’absoluta desprotecció cap a les víctimes, que veuen que tot i denunciar, de declarar contra els seus segrestadors, de col·laborar amb la policia, no reben dels poders públics la necessària protecció ni tampoc la reparació dels seus drets.
Un judici que exemplifica sens dubte que, continuar prioritzant les intervencions policials des d’una perspectiva de persecució del delicte sense tenir en compte els drets de les víctimes, no és més que violència institucional, grans titulars del moment i resultats vergonyosos per a un Estat, per a un govern, per a una ciutat que s’erigeix en model de la defensa dels Drets Humans. Potser és hora que les forces policials i la classe política que van protagonitzar els seus moments de glòria el 2006, any de la famosa batuda, posin en dubte els seus mètodes, revisin la seva ètica i es treguin les medalles.
Ho podem dir més alt però no més clar.
Genera
Barcelona, 10 de noviembre de 2011
