Monday 15 July 2024

Monday 15 July 2024

Compartir

Brasil té Comissió de la Veritat però sense Justícia

La doctora Caroline Silveira Bauer al hall de la UB

La doctora Caroline Silveira Bauer va explicar a Barcelona que la Comissió de la Veritat del Brasil no inclou la Justícia en la definició de les seves investigacions, ni tampoc per al càstig sobre les greus violacions dels Drets Humans durant la dictadura militar.

La controvertida detenció de Gerry Adams, líder de l’IRA (Irish Republican Army) ha posat novament de manifest, l’important que són les Comissions de la Veritat i Reconciliació en totes les societats post conflicte, tant si es recuperen de dictadures militars o surten de guerres fratricides, perquè les víctimes obtinguin Justícia, dignitat i la reparació que es mereixen.

Precisament amb aquest propòsit de recuperar la Memòria històrica, la primera setmana de Maig han tingut lloc a Barcelona dues amplies activitats per reflexionar sobre aquest tema, pendents en algunes societats, entre elles, a més d’Irlanda de Nord, en el propi Estat español.

Una de les trobades que va durar tres dies va tenir com a marc la Universitat de Barcelona (UB) on, es van reunir expertes i estudiosos d’Amèrica Llatina (Brasil i Xile) i d’Europa (Euskadi, Irlanda del Nord, Finlàndia, Noruega, Bòsnia i Hercegovina, Polònia, Estònia, Itàlia i França) per compartir idees sobre com s’estan enfrontant en les seves societats els reptes de la Memòria històrica. Les Jornades Memòria i Escenaris de Futur a Colòmbia  han estat les altres reflexions sobre les quals La Independent en donarà compte en següents edicions.

 

Estratègia de la por abans i encara ara

Aquest 2014, a Brasil a més del Mundial de Futbol, és el 50 Aniversari del cop d’Estat militar contra el president Joao Goulart. Segons la professora d’Història Contemporània de la Universitat Federal de Pelotas Caroline Silveira Bauer, hi ha molts mitjans de comunicació que ja han realitzat un ‘mea culpa’ públic respecte a la seva ceguesa davant les violacions dels drets humans durant la dictadura al seu país, després de la creació de la Comissió de la Veritat.

D’acord amb aquesta investigadora, hi ha “consens en alguns sectors respecte a dos amplis temes: 1) la desmilitarització de la policia (que encara està molt militaritzada al seu país) i 2) la revisió de la Justícia”. Però, a partir d’aquí és on sorgeixen els problemas segons Silveira Bauer. “Encara no s’han definit legal i penalment els segrestos, la tortura, les desaparicions i les morts extrajudicials, perquè pugui haver-hi una bona Llei”. La profesora va afirmar que “la  cultura de la por” que es va aplicar com a forma d’acció política –a diferencia del terror usat en d’altres indrets d’aquell continent- va impedir i segueix obstaculitzant que es realitzin Polítiques Públiques en l’àmbit de la Justícia. I en la seva opinió “la fi del règim militar no va significar l’absència de les pors que, hores d’ara, són un component residual de la dictadura”.

 

Estructures de legitimitat

A diferència d’alguns països d’Amèrica Llatina sobre les dictadures, de les quals aquesta investigadora ha realitzat estudis, Silveira va explicar que “les estructures de legitimitat al Brasil estaven pensades per evadir la classificació de dictadura, des del mateix moment del cop d’Estat. Els militars van usar sempre el terme ‘revolució’; no vestien uniformes, malgrat que eren militars i, en tercer lloc, van instaurar un ‘Parlament limitat’ però que no legislava res sense la seva aprovació”.

Les forces armades “van ser en el poder fins 1985 quan va entrar un president civil, però no va ser fins 1988 que es va acabar el règim militar amb la nova Constitució, que va ser elaborada per les mateixes persones que la van fer el 1967 i encara no s’ha canviat”. Per tant, la definició de “Seguretat Pública està redactada per les mateixes persones que van ordenar la repressió”, afegí.  Així que, segons aquesta professora, “en els 14 anys de transició política, van romandre les mateixes idees, persones i institucions en el poder i ningú ha estat acusat ni processat”.

El 2008, durant el mandat de Luis Ignacio ‘Lula’ da Silva, el Parlament va plantejar la necessitat d’una Comissió de la Veritat i Justícia per denunciar i castigar les violacions dels Drets Humans durant la dictadura, però l’últim terme va desaparèixer quan la Comissió es va posar en marxa el 2011, ja amb la presidenta Dilma Roussef. La pressió exercida pels grups conservadors brasilers -que controlen des dels mitjans de comunicació massius en un gran nombre d’importants empreses- van aconseguir que no constés el terme Justícia a la Comissió, d’acord amb les explicacions de la professora Silveira.

 BRASILfoto2 LídiaVilalta

Les ponents Valentina Rozas, (des de l’esquerra), Montserrat Iniesta i Caroline Silveira Bauer

 

Assassinat pels seus companys d’armes

Però com la llei de la Comissió de la Veritat ordena als servidors públics i militars que col·laborin amb la Comissió, aquest any va ser citat el coronel Paul Malhâes, “un alumne exemplar de l’Escuela de las Américas” (en la qual Washington adoctrinava teòrica i pràcticament sobre el terrorisme d’ Estat durant la Guerra Freda). Segons explicava la professora Silveira, aquest militar va admetre els crims de la dictadura i va declarar clarament que, per evitar problemas, la seva institució “arrencava les dents i tallava les puntes dels dits a les persones detingudes per evitar la seva identificació posterior”. Poc temps després, Malhâes va ser assassinat a casa seva. Van entrar al seu domicili en ple dia i, per descomptat, es van endur tots els seus documents que podien involucrar l’estament militar.

Segons Caroline Silveira La Comissió de la Veritat té a més, diversos problemes: 1) la pròpia concepció de la Comissió: consta de 6 advocats i una psicòloga, però no té historiadors, per tant “serà un relat oficial”. 2) les seves deliberacions són secretes, de manera que la societat “desconeix els seus treballs i no sap què és, ni per a què serveix. Però el que és més greu des del seu punt de vista, és que la Constitució de 1988 la van realitzar els mateixos que el 1967 i, pitjor encara, “Brasil no ha fet la tipificació interna dels Drets Humans perque puguin ser jutjats allà. Només el 2007 es va definir la tortura, però encara no s’ha fet per a la desaparició de persones i des 1996-2007 ja han desaparegut 37.000 persones al Brasil”, segons Silveira Bauer.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

L’ecosistema de l’Àrtic canvia ràpidament per l’escalfament global

A l’esquerra, diversos grups prenen mostres d’aigua de les piscines de fusió (Foto: Mar...

El dret humà a l’aigua i el medi ambient a la Constitució mexicana

La Coalició d’Organitzacions Mexicanes pel Dret a l’Aigua (COMDA) es congratula per l’aprovació de la...

Gaza: Tensió sense límits a Palestina / La Independent / Notícies Gènere

A principis de juliol Israel va denunciar l’assassinat de tres estudiants colons israelians a prop...