OPINIÓ
La meva mare, que era una dona lliurepensadora per a la seva època, deia amb molta raó que aquest era un país de “picaplets” i no li faltava raó: Colòmbia té tantes lleis per a tot, com penitències té la santa mare església, i com era d’esperar la legislació contra la violència de gènere no podia faltar.
La llei 1257 de 2008, de no-violència contra les dones, té tots els articles necessaris per protegir la integritat física, moral i psicològica de les dones a qui se’ls vulnera els seus drets, el problema es troba a l’hora d’aplicar-la, perquè el delinqüent agressor acaba sempre sortint-se amb la seva
“Trasmilleno” com li diuen amb sorna la gent de Bogotà al sistema massiu de transport públic de la capital (Transmilenio), s’ha convertit en un espai terrorífic per a les usuàries que diàriament l’utilitzen, degut a l’assetjament sexual a què es veuen sotmeses.
En les últimes setmanes no es parla d’una altra cosa en els mitjans de comunicació. Els assetjadors, aprofitant que en les hores punta els busos van plens, toquen,grapejen i es masturben sobre les víctimes.
Una coneguda, que treballa fent tasques domèstiques, agafa el bus a les 5 del matí al sud de la ciutat per arribar al seu treball al nord de Bogotà (trajecte que dura aproximadament una hora), diu que aquests “malandros“, aprofitant que la gent va com sardines enllaunades i de la manera que sigui han de pujar al bus per arribar a temps, no només toquen i friccionen el seu sexe amb les dones que van prop d’ells, sinó que roben i atraquen gairebé als nassos de la policia.
Dilluns passat, una dona jove es va atrevir a denunciar un assetjador que aprofitant la concentració de gent a les hores punta va intentar abusar d’ella, va dir als mitjans de comunicació, que un noi amb un sarró se li havia acostat massa, per sota de la cremallera dels seus pantalons i ella va començar a sentir que es movia. Quan li va fer un retret, el noi que va dir no feia res, al cap de ben poc va seguir apropant-se més fins el punt de baixar-li la cremallera. Ella va començar a cridar, l’home va ser capturat per la policia i lliurat a la Fiscalia.
La Independent va conèixer de primera mà que el subjecte arrestat, va ser deixat en llibertat per un error de procediment en l’acusació, la Fiscalia ho va processar pel delicte d’injúria per via de fet, quan ho hauria hagut de fer pel delicte d’Acte Sexual abussiu. Això és així perquè la dona va denunciar que l’home la va tocar mentre s’estimulava sexualment.
Però no en tots els casos les dones tenen sort i molt menys la valentia de denunciar els fets. Algunes no ho fan per vergonya i altres perquè per endavant saben que ningú farà res, tal i com va passar amb una dona de més de 50 anys que diàriament ha de fer la ruta d’ El Portal de las Américas amb destinació al centre de la ciutat, ella denunciava que dilluns passat estava asseguda al bus quan va ser víctima d’un jove amb aparença d’estudiant universitari que es va masturbar i li va tocar l’espatlla amb el seu membre, davant la mirada indiferent dels altres usuaris. Diu que immediatament va baixar del bus i es va dirigir a uns policies que estaven a prop per denunciar el que li havia passat, i que aquests, no només havien fet cas omís, sinó que s’havien posat a riure.
Segons la Secretaria de Mobilidad el 69% de la ciutadania de Bogotà utilitza el Transmilenio. De les 2.800.000 persones que es mouen per la ciutat cada dia, una mica més de 680.000 són dones. Durant el 2013 van arribar a l’Administración del Transmilenio 81 queixes per assetjament, i en el curs de l’any 2014, 76 queixes. El 2012, la Secretaria Distrital de la Mujer va fer una enquesta a 17.399 dones de Bogotà, el 64% va dir haver estat víctima d’assetjament sexual en el transport públic; d’aquestes, el 80% va comentar que els atacs sexuals s’inicien amb mirades intimidants, paraules obscenes, grapejades i fregaments corporals.
Paradoxalment, l’Administración Distrital, l’Administración del Transmilenio i la Policia Judicial, són conscients d’aquests atacs, i només fins ara s’està pensant a prendre les mesures correctives necessàries.
L’article 19 de la Llei 1257 del 2008, defineix l’Assetjament Sexual com una conducta de caràcter sexual no desitjada, que constitueix una demostració de poder, l’ objectiu del qual és intimidar, coaccionar o humiliar una altra o un altre. Pot ser físic, verbal i no verbal. Si bé, la norma preveu per aquest delicte una pena de quatre anys a cinc mesos de presó i un pagament de 8 milions de pesos per compensació als danys morals, els buits jurídics que té han de ser reformats, entre elles, l’anomenada “Audiència de Conciliació”, que consisteix en què la víctima hagi de confrontar l’assetjador. A ningú li cap al cap aquesta audiència en aquest tipus de delictes.
La posada en llibertat de l’assetjador de TransMilenio per un error procedimental del fiscal, posa la nota d’alarma davant Fiscals que com a garants del degut procés, no poden al·legar el desconeixement de la llei. És la seva obligació conèixer-la. També cal capacitar la Policia Nacional en temes de violència de gènere, com succeeix en altres països del món
Cal que a Colòmbia hi hagi una campanya d’educació i prevenció a la població i molta eficiència a l’hora de castigar aquestes conductes. L’absència de claredat i comprensió de la norma per part dels seus garants, així com la impunitat en la qual queden els delictes, deixa més que clar per què a Colòmbia les dones tenen por o són reticents a denunciar.
