Marta Segarra, investigadora del Centre Dona i Literatura i coordinadora de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures, acaba de publicar el llibre Teoría de los cuerpos agujereados (Melusina, 2014). Es tracta d’un assaig de biopolítica al voltant de la imatge del forat, que analitza textos diversos procedents del camp de l’art, la literatura, el cinema, la mitologia i el discurs científic.
Els orificis anatòmics són els elements a partir dels quals s’organitza l’experiència i el progressiu autoconeixement del cos des de les primeres setmanes de vida, i segueixen exercint una gran fascinació al llarg de tota la nostra existència. D’aquesta idea sorgeix aquesta “teoria dels cossos foradats”, el postulat essencial de la qual és que tot forat físic i imaginari (incloent-hi els dels “cossos celestes”) es relaciona amb els orificis del cos humà.
