Per Lisandra Fariñas. SemLac
En un local del Barri Xinès de l’Havana, entre capolls de colors, olis essencials, plantes diverses i fils, Dalgis Chaviano Rosales teixeix una història que ve des de lluny. No sols de la tradició familiar d’artesans i llevadores que porta en la sang, sinó d’una ruta mil·lenària que connecta a la Xina amb el cor de Centre Havana, en la capital de la nació del Carib.
Als seus 50 anys, aquesta economista de formació i artista de vocació lidera “Sedavid”, un projecte que ha aconseguit el que semblava una fantasia: convertir la seda cubana en bijuteria, cosmètica natural, paper ecològic i una eina de transformació social.
Els fils i capolls de colors brillants que avui utilitza en les seves peces són fruit inicial d’un projecte científic desenvolupat en l’Estació Experimental de Pastures i Farratge Indi Hatuey, situada en l’occidental província de Matances, a poc més de 100 quilòmetres de l’Havana.
El motor impulsor de “Sedavid” va ser aquesta iniciativa dedicada a la cria del cuc de seda (Bombyx mori) i al cultiu de la morera (Morus alba), planta que és el seu únic aliment.
La filosofia de “Sedavid” és l’aprofitament total i el respecte pel cicle de la vida, comenta Chaviano Rosales. Fotos: SEMlac Cuba
“Gràcies a indi Hatuey i als seus especialistes —Dairon i Marlén, dues persones encantadores que van dirigir la sericultura experimental durant gairebé 15 anys—, vaig poder conèixer a fons tots els processos vinculats amb l’obtenció de la seda i em vaig enamorar d’ella”, comenta Chaviano Rosales.
Ells tenien capolls emmagatzemats i volien expandir el seu ús més enllà de la recerca. Participaven en fires d’artesans buscant qui donés vida a aquesta matèria primera. Va ser en una d’aquestes activitats que una amiga li va dir: “Mira, tu que sempre estàs inventant, vols provar fer alguna cosa amb aquest capoll?”, recorda l’emprenedora.
“La meva primera reacció va ser la de tots: ‘A Cuba hi ha seda?’”, riu. “Vaig investigar una mica què podia fer amb un capoll, que a més el veia com una cosa dura, rara. Quan vaig començar a conèixer tot el que es podia fer, vaig virar a l’altre dia i li vaig dir: ‘Dona’m capolls, que faré seda’”, compte.
Poc després, Dairon va viatjar a l’Havana per a conèixer el seu treball i oferir-li tot el suport necessari per a començar. Mesos més tard, Chaviano Rosales va obtenir el segon lloc en el concurs Arteseda, una iniciativa de la pròpia estació experimental per a promoure el treball d’artesanes de tot el país amb el fil de seda cubà.
La col·laboració amb especialistes de la Estacion Experimental de Pastos y Forraje. Indi Hatuey li va permetre a Chaviano Rosales conèixer a fons els processos vinculats amb l’obtenció de la seda. Foto: SEMlac Cuba
Però la relació d’aquesta cubana amb l’art manual ve de més enrere. “Sedavid neix de la fascinació per la seda, però també d’un projecte familiar. El meu avi artesà, les meves àvies del camp amb el seu coneixement de les plantes, em porten d’algun mode a aquest camí”, explica a SEMlac.
“El nom de l’emprenedoria és, a més, una al·lusió a seda i vida, i també un joc de paraules amb el nom del meu fill menor, David”, agrega.
La seva història, no obstant això, no va començar amb un cuc, sinó amb la necessitat de cuidar al seu fill major. “La meva inquietud per la cosmètica sorgeix per ell. Tenia vitiligen des dels 10 anys i protegir la seva pell era una necessitat familiar. Quan vaig veure que el que usava per a ell li servia a uns altres, vaig saber que calia compartir-ho”.
Aquest saber fer, unit al descobriment de la sericultura en 2020, va detonar una passió.
Un ecosistema que no es malgasta
La filosofia de “Sedavid” és l’aprofitament total i el respecte pel cicle de la vida. Res sobra. Els capolls que no es converteixen en fil o en aretes o collarets, s’utilitzen per a extreure sericina, una proteïna rica en propietats que Chaviano Rosales incorpora en els seus sabons, sérum i tònics.
La crisálida que queda dins, si no aconsegueix sortir com a arna, es transforma en oli. Fins i tot les restes de fil —els petits nusos o fragments que no serveixen per a teixir— es converteixen en el farciment de almohaditas relaxants, barrejats amb essències naturals. “La llana de seda l’aprofitem tota”, explica.
El paper on es crien els cucs també es recicla per a fer targetes i envasos ecològics. “En la sericultura es pot aprofitar tot i en Sedavid ens hem proposat no llençar absolutament res, ni tan sols una mica de fil que es talli”, assegura l’artesana.
“Això ens parla d’un cicle; d’un respecte per la matèria primera, que és també un respecte per a nosaltres mateixes i pel planeta”, diu.
Els capolls que no es converteixen en fil o en arrecades o collarets, s’utilitzen per a extreure sericina, una proteïna que utilitzo en els productes de cosmètica natural, explica l’emprenedora. Foto: SEMlac Cuba
Aquesta lògica d’economia circular la va portar també a incursionar en la moda sostenible. Amb agulla i fil de seda, Dalgis rescata peces amb taques o petits trencaments, i les transforma en peces úniques mitjançant brodats. “Salvem la peça, li donem una altra oportunitat, però amb molt més valor ara”, apunta.
Teixir xarxes, no competència
A aquesta emprenedora li satisfà formar part del que ella diu “el gremi de la seda”, una xarxa d’artesanes, artesans, teixidors i sericultores que s’ha estès pel país.
“L’interessant és que som homes i dones, des de la sembra de la morera fins a la part artesanal. Ens mantenim units, ens recolzem, ens diem com va la teva cria, com va el teu teixit”, explica.
“Sempre dic que les emprenedories som complements, no competència. Si jo potencio el que tu fas, ens enfortim. Si no, seguim en el mateix tancament”, considera.
En aquesta comunitat, Chaviano Rosales destaca el paper de dones com Mary –a la província de Mayabeque, a 35 quilòmetres de la capital–, la primera del grup a animar-se a criar els seus propis cucs. “Per a mi té un valor immens. Va ser la primera que va dir: ‘Jo criaré i tindré la meva pròpia matèria primera’. I ens transmet la seva experiència, ens assessora. Aquest intercanvi de sabers és la base fonamental”, apunta.
Al seu judici, ser dona emprenedora a Cuba implica un desafiament doble. Si bé reconeix que el camí de la seda li ha obert moltes portes —com ser nomenada promotora cultural del Barri Xinès i tenir un espai a la seva Casa Museu—, també enfronta situacions que evidencien les bretxes de gènere.
“Quan negociaràs amb homes, a vegades et veuen com una dona sola i pregunten: ‘I per què estàs sola? Per què no tens parella?’. Com si fos obligatori. A vegades hi ha un assetjament disfressat. Tu parlaràs de negoci i et tracten en to de conquesta”, assenyala.
“Això és un repte. Et toca enfrontar-te doble: com a comunicadora del teu propi negoci i com a dona”, diu.
Malgrat això, assegura que ha tingut “més oportunitats que desafiaments. El principal és reinventar-nos tots els dies. Avui no hi ha sabó, demà no hi ha encenall, però cal continuar creant. La paraula d’ordre és resiliència. I les emprenedores ens unim per a no rendir-nos en el camí”, apunta.
Sembrar cultura i somnis
El propòsit de “Sedavid” va més enllà de vendre. La seva missió s’ha expandit cap a la comunitat. Com a promotora cultural, Chaviano Rosales imparteix tallers per a nenes i nens de les escoles del barri. Els parla de l’horòscop xinès, de l’origen de la seda, del significat del Any Nou Llunar. Els ensenya a cosir un botó, a posar-li valor al fet a mà.
“Sedavid” té la seva seu en un local del Barri Xinès de l’Havana. Foto: SEMlac Cuba
“La comunitat xinesa ha envellit i s’estan perdent moltes tradicions. Si no les transmets, es perden. Per això treballem amb els nens, perquè sàpiguen on estan, quin és el valor del seu barri. És l’única manera de mantenir-ho viu”, reflexiona.
El propòsit de “Sedavid” va més enllà de vendre, afirma la seva fundadora, qui ofereix tallers a nenes i nens del barri xinès sobre els seus orígens i tradicions. Foto: SEMlac Cuba
El seu taller s’ha convertit també en punt de trobada per a viatgers curiosos. “Fa poc va venir una parella de xinesos i la noia, en veure els cucs, es va emocionar. Em va dir que li recordava la seva infància, perquè la seva família a la Xina era criadora de seda. Això et retroalimenta”, comenta.
Actualment, aquesta emprenedora estudia Farmàcia per a aprofundir en les propietats dels productes que elabora. Ja té contracte amb l’Institut de Medicina Esportiva, al qual proveeix d’una línia de productes per a massatges.
Parla també d’altres projectes, com la producció de fil de sutura a partir de la seda, que Cuba implementa en textileras com Ilatex, a l’Havana, amb l’assessorament de centres de recerca. “Això ens motiva molt a les petites productores. Saber que podem aportar, encara que sigui des del nostre lloc, a un producte tan sensible per al sistema de salut, ens fa sentir part d’una cosa més gran”, sosté.
El seu somni és completar el cercle virtuós de “Sedavid”: un projecte que abasti l’alimentació sana (amb productes derivats de la morera), la cura del cos (amb la cosmètica) i el benestar de la ment (amb espais de relaxació).
“El meu major assoliment és donar a conèixer que existeix seda a Cuba i que som aquí, en el Barri Xinès, en el lloc correcte, en el moment correcte i amb les persones correctes”, assegura convençuda.
Quan se li pregunta pel valor del que fa, mira els capolls que descansen en una cistella i somriu. “D’un capoll es poden treure fins a 1500 metres de fil. Però això no és el més important”, apunta.
Ella prefereix la lentitud de l’agulla a la pressa de la màquina. “La peça que es fa amb amor, amb l’energia de les teves mans, té un altre valor”, assegura.
“No importa que es demori més. Té aquest temps teu, aquesta història que li poses. I quan la persona la porta posada, coneix d’on ve i tot el que hi ha darrere, la valora d’una altra manera”, afirma.
