Sortint de lliurar la carta. Foto: Women’s Link
Fins a la data el Govern central no ha fet declaracions sobre els seus plans per implementar aquest històric dictamen, tan important per a la societat
El dia 17 de septiembre Women ‘s Link va lliurar, en representació d’Ángela Gonzalez, una carta formal al, aleshores, ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón on l’informava de la seva obligació de complir amb el dictamen emès pel Comitè CEDAW condemnant a Espanya per aquest cas, per tractar-se de jurisprudència vàlida que dota de contingut a la Comite CEDAW, que forma part de l’ordenament jurídic en base a l’article 96.1 de la Constitució.
El ministre de justicia, té l’oportunitat d’anunciar les mesures que adoptarà per garantir els drets de les dones víctimes de violència i dels seus fills i filles.
D’altra banda, la Delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Blanca Hernández, va convocar a Ángela González i als seus representants legals de Women’s Link, a una reunió el matí del 18 de setembre. L’organització va assistir a la convocatòria com a part del procés per assegurar el compliment de les obligacions que té el Govern.
Aquestes obligacions inclouen: atorgar a Ángela una reparació adequada i una indemnització integral i proporcional a la gravetat de la conculcació dels seus drets; adoptar mesures efectives perquè els antecedents de violència de gènere es tinguin en compte per estipular els drets de custòdia i visita i perquè l’exercici d’aquests drets no posi en perill la seguretat de les víctimes de la violència, inclosos els seus fills i filles; proporcionar formació obligatòria a jutges i jutgesses sobre l’aplicació d’estereotips de gènere en les seves decisions.
La història
El setembre de 2012 Women ‘s Link va presentar el cas d’Ángela González Carreño c. Espanya, davant el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Comitè CEDAW), denunciant la violació de l’Estat de les seves obligacions sota la Convenció CEDAW.
Ángela, que patia violència de gènere, va fugir del seu domicili amb la seva filla Andrea. La situació de violència es va mantenir i durant anys Ángela va buscar protecció per a ella i la seva filla davant les autoritats, sol·licitant, entre altres mesures, que el règim de visites de la seva filla amb el maltractador fora vigilat. Tot i les més de 30 denúncies presentades, els tribunals van permetre que el règim de visites de la nena amb l’agressor fora sense vigilància. Com a conseqüència de l’actuació negligent de les autoritats, Andrea va ser assassinada pel maltractador en l’any 2004, quan tenia set anys, durant una de les visites.
Al juliol de 2014, el Comitè va determinar que hi va haver responsabilitat de les autoritats en la mort d’Andrea, derivada de la seva actuació negligent. En el seu dictamen, assenyala la necessitat que es tinguin en compte els antecedents de violència de gènere en els procediments de determinació de la custòdia i del règim de visites de nens i nenes, perquè no es posi en perill la seguretat de les víctimes de violència, inclosos fills i filles. A més, afirma que els estereotips afecten el dret de les dones a un procés judicial imparcial i que les autoritats espanyoles van aplicar nocions estereotipades sobre la naturalesa i la gravetat de la violència de gènere, així com dels drets de visita dels pares maltractadors vers filles i fills.
