Per Anna Castillo. Text i fotografies.
Com cada any dones militants, feministes d’organitzacions socials i polítiques, es reuniren a l’Argentina per a debatre sobre temes i problemàtiques que atravessen les vides de las dones.
La trobada culminà amb una multitudinària manifestació que omplí els carrers sanjuanins de consignes feministes referents al dret a l’avortament, a una vida sense violència i a l’expulsió de la megaminería i de les transnacionals d’América Llatina.
La Trobada Nacional de Dones es realitza a l’Argentina des de fa 28 anys consecutius. Dones de tot el país es donen cita cada any en una ciutat diferent per trobar-se, reconèixer’s, conèixer les diferents experiències de lluita i debatre sobre les problemàtiques que afecten les nostres vides. Durant 2 dies es desenvolupen 58 tallers en 12 escoles públiques, ja que fer ús dels espais públics es l’aposta per visibilitzar l’opresió de gènere. Els distints tallers toquen temes com el dret a l’avortament o la trata de persones, sexualitats diverses, violencies i molts altres temes que van des de les problemàtiques particulars de les dones dels pobles originaris fins a qüestions com la lluita contra les drogodependències. Els posicionaments polítics debatuts seràn arreplegats en un document que es redacta desprès de cada trabada sintetitzant les conclusions dels tallers.
Aquest any la comisió organitzadora ha inscrit a 17.000 dones, que dona un càlcul que hi hagué més de 20.000 participants, donat que moltes no solen inscriure’s. Totes elles participaren a la marxa de cloenda de la trobada que tingué lloc el dimentge 24 de novembre. Al crit de “Educació sexual per a decidir, anticonceptius per a no avortar i avortament legal per a no morir” arrancà la marxa que recorregué els principals carrers de la ciutat, deixant una estela de pintades de colors als carrers fent alusió principalment a la necessitat de legalitzar l’avortament, com el rebuig a las empreses megamineres. Com es habitual a las marxes d’aquestes trobades, es produí una escisió. Una part finalizava el seu recorregut a una plaça, mentres la majoria marxà cap a la Catedral per denunciar a l’ Esglesia com institució responsable que les lleis sobre drets de les dones, i en especial la llei per a regular el dret a l’avortament, no prosperin.
Tanmateix, durant els dies que durà la Trobada es succeiren també altres activitats proposades per organitzacions social. Les plaçes albergaren tallers d’atutodefensa feminista, radio oberta com la xarxa “Mujeres en el Mundo”, taules de debat, punts de venda de materials polítics i artesaníes.
Destacà la taula “Feministes llatinoamericanes en resistència, pels nostres cosos, pel nostre territori, per les nostres vides“, on exposaren llurs experiències dones que viuen resistint els efectes que provoquen en les seves vides i comunitats les transnacionals megamineres. Aquesta taula comptà amb la participació de feministes d’Equador, Perú, Mèxic, Colombia i Argentina i tingué una importància significativa perque la provincia de San Juan és un territori que està éssent explotat per la trasnacional canadenca Barrick Gold (ampliament denunciada per ambientalistes i comunitats indígenes afectades). Així també durant els días que durà la trobada tingué lloc una marxa en la que hi participaren més de 8.000 dones en repudi a l’extractivisme que viu el país i en repudi a la megaminería. El veïnatge sanjuaní escoltava atent els càntics: “Veïna, veí, no siguis indiferent, la megaminería está matant a molta gent” o “Volem aigua, volem panís i les transnacionals fora del país”.
Cada any la trobada finalitza amb la pressa de decisió (per mecanisme d’aplausómetre) de quina serà la ciutat que hostetjarà la trobada a l’any següent. La decisió es pren en funció de l’interès polític que tingui cada provincia per la problemàtica que estiga atravessant. Així com l’any passat es decidí la provincia de San Juan principalment per a denunciar la política extractivista, aquest any fou triada la seu per a la XXIX Trobada Nacional de Dones la ciutat de Salta, per ser una provincia molt conservadora i una de les geografíes per on passa la trata de persones.
L’experiència d’apoderament que suposen aquestes trobades per les milers de dones que allí es troben compartint la seva paraula i escoltant les veus d’altres dones es potencía i sustenta en el caràcter propiament feminista de pressa de les decisions per consens. Un exemple a nivell mundial d’autogestió, organizació horizontal, feminisme en acció, on milers de dones diuen, fan i consensúen documents polítics per avançar en la defensa dels nostres drets.
