Els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona romandran gravats a la retina de milions de persones i sens dubte, van ser uns dels grans esdeveniments que ens va deixar el segle passat. I aquest mateix segle ens va deixar amb la il·lusió de saber que Barcelona tornaria a organitzar altres Jocs Olímpics, aquesta vegada els de hivern. Així doncs l’any 2022 la Candidatura Barcelona-Pirineus tornarà a ser el centre d’atenció d’una altra vegada, milions de persones.
A dia d’avui ningú dubta de la indiscutible capacitat organitzativa que té Catalunya per poder organitzar aquest esdeveniment, per descomptat, ningú dubta que tot vagi a sortir a la perfecció, això ja s’ha demostrat i fins als passats Jocs Olímpics de Pequín, es considerava que els de Barcelona eren els millors Jocs Olímpics de la història.
Aquell any tot va casar, l’organització i els resultats esportius. No obstant això, ara tothom mira amb una mica més d’escepticisme aquesta segona candidatura sobretot perquè sembla que a nivell del medaller estarem molt lluny d’aconseguir aquelles 22 dels Jocs d’Estiu. Però és clar que aquestes dues cites no poden comparar-se, ja que més aviat, hauríem de comparar les que ja s’han celebrat però a l’hivern.
I si ho mirem així, els nombres no són molt positius ja que fins ara Espanya mai ha arribat a estar entre els primers deu països amb més medalles. Però no hi ha motiu per a la desesperació, de fet, tots els ulls estan posats en l’esquiadora tarragonina de 20 anys Andrea Jardí.
Fins ara els seus nombres són més aviat discretes quant a competicions internacionals ens referim. Per exemple, en la prova de Súper Combinada disputada als últims Mundials de Garmisch-Partenkirchen, Andrea Jardí va aconseguir la 17ª posició després de dues grans baixades: a l’Eslàlom i Descens.
I només finalitzar la prova, les seves declaracions no deixaven cap dubte que després d’aquest resultat s’amaga una esquiadora que aspira a lluitar pel ceptre d’or: “Estic contenta, sí, però no satisfeta del tot, perquè hi ha coses que encara haig de millorar…M’he agradat més en el Descens, encara que després hagi millorat més posicions a l’Eslàlom. Aquesta temporada amb prou feines ho he practicat, així que encara puc millorar molt. El meu objectiu era acabar entre les 30 primeres, així que finalitzar la 17ª és magnífic. Però, ja dic, sé que ho puc fer millor”.
La seva progressió és un fet i finalitzar entre les vint primeres posicions és tot un èxit així que cal mirar aquests resultats amb perspectiva. Dintre de deu anys, quan es disputin els Jocs Olímpics d’Hivern, tenim un motiu molt sòlid per aspirar a una medalla.
