El proper dimarts 22 d’octubre a La Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison hi haurà un acte en record i reconeixement de la periodista Montserrat Minobis, després de la seva mort l’11 de maig d’aquest any 2019.
El tanatori de les Corts es feu petit llavors en espai i temps per acollir les paraules de tantes i tants col·legues, amistats de tota la vida i les que anava fent, dia sí i dia també, en el camí de la seva militància en el periodisme feminista, i en les organitzacions compromeses amb el feminisme, la diversitat i la solidaritat.
Així, no es extrany que moltes persones la trobin a faltar en el seu propi dia a dia. Es per això, per poder espressar aquest sentiment de pérdua, per poder retrobar-nos en aquests grans cercles en els que la periodista participava o bé els construïa, que les seves i els seu col·legues i les seves amistats, hem organizat (també des de La Independent i des de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Cataluña), un acte en record i reconeixemnt de l’amiga, la col·lega, l’activista.
Les paraules de col·legues i amistats de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món s’entrellaçaran aquest 22 d’ octubre (tan a prop del 24, dia del seu naixement (24.10.1942)) amb música i cançó, poesia, teatre i audiovisuals.
Ho faran, ho farem, en la conjura de mantenir viva la seva memòria i continuar intentant, com ho feia ella, d’endreçar-ho tot ideant sempre per millorar: la professió i les i els professionals del periodisme, els drets de les dones, els paratges de la qüotidanitat, el país, els drets de les minories … tot enfilant amb lila l’agulla que cusi el món.
Comptarem amb: Marta Càceres i Vicenç Sanclemente fent-ne les presentacions; un ritual de comiat que faran les dones de la Red de Migración, Género y Desarrollo (MGD); un audiovisual elaborat per la periodista i creadora audiovisual Fabiola Llanos; les actuacions escèniques de lectura de poemes propis i de Marta Pessarrodona per Àngels Gregori i un monòleg de o interpretat per l’actriu Pepa Amoròs; amb la música i cançó de David Carabén i Marina Rossell. Amb realització de Martí Peraferrer i els tècnics de l’Espai Francesca Bonnemaison.
I, és clar!, amb les paraules de companys i companyes que van compartir espais o trams de la seva vida, des de les pioneres feministes de Catalunya, les i els professionals de la ràdio, les periodistes feministes activistes de diversos països, les i els activistes socials i les amistats.
En definitiva, per compartir entre companyes i companys la convicció que un món millor no és possible sense les dones, i per recordar com deia sovint Montse Minobis que: “L’ofici de periodista no el pots deixar mai: l’estimes!”.