Escrit per Sandra Miguez
Absolució en una causa emblemàtica d’adopció irregular: la justícia va tancar sense condemnes el cas Fornerón
Per Sandra Miguez
El Tribunal Oral en el Criminal i Correccional N°18 de la Ciutat de Buenos Aires va absoldre tots els imputats en la causa que va investigar l’entrega irregular de la M., una nena nascuda el 16 de juny de 2000. La decisió judicial va tornar a posar al centre del debat el funcionament del sistema judicial argentí davant les apropiacions de nens i nenes en democràcia, una pràctica que lluny de ser un fenomen del passat continua mostrant zones d’impunitat. La sentència, dictada sense incorporar una perspectiva de drets humans ni de gènere, va tancar un procés penal impulsat com una reparació tardana després de la condemna internacional a l’Estat argentí per violacions greus de drets fonamentals.
El jutge del Tribunal Oral en el Criminal i Correccional N°18, Gabriel Nardiello, va absoldre aquest divendres 26 de desembre tots els imputats pel denominat cas Fornerón, l’entrerrià que des de fa 25 anys reclama la restitució de la seva filla, donada en adopció sense el seu consentiment. El judici penal actual, que es va estendre durant gairebé vuit anys, va tenir com a imputats la parella adoptant, el jutge que va intervenir en la guarda, i advocats i intermediaris que van facilitar el contacte amb la mare biològica de la nounada, que també estava acusada.
En l’avançament de la sentència —els fonaments de la qual es coneixeran en els pròxims dies— el jutge va rebutjar tots els plantejaments de la querella, a càrrec de Margarita Nicoliche i Diego Dousdebes, basats en l’extens procés de reclamació sostingut per Leonardo Fornerón i recolzat per una sentència històrica de la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH). El 2012, el tribunal internacional va condemnar l’Estat argentí per violar el dret a la vida familiar, a la identitat i a la protecció judicial efectiva, en un cas que es va transformar en referència obligada per a l’anàlisi d’adopcions irregulars i pràctiques judicials arbitràries.
Els imputats eren exfuncionaris judicials i professionals acusats d’haver avalat l’entrega irregular de la nena a un matrimoni de la Ciutat de Buenos Aires, juntament amb la mare biològica. L’expedient va analitzar les circumstàncies en què la M. va ser entregada a través d’un entramat de decisions administratives i judicials que, segons la fiscalia i la querella, van excloure deliberadament el pare biològic. No obstant això, el tribunal va concloure que no existien responsabilitats penals atribuïbles als acusats.
Durant el debat oral, tant la fiscalia com la querella van caracteritzar el cas com una “trama de complicitats institucionals”, una definició que la sentència va deixar de banda en prioritzar una lectura estrictament formal dels fets. Aquesta mirada, van assenyalar les acusacions, invisibilitza les desigualtats estructurals que travessen l’accés a la justícia i reforça pràctiques que afecten especialment persones sense recursos econòmics ni capital simbòlic per sostenir litigis perllongats.
L’origen del cas
Fornerón i D. E. E. van mantenir una relació breu a Rosario del Tala, Entre Ríos. Després de la separació, l’home va saber per tercers que la dona estava embarassada, tot i que ella va negar la paternitat. El juny de 2000, cursant el vuitè mes de gestació, la dona va ser traslladada a Victoria, on va donar a llum en un sanatori privat.
L’endemà del part, la bebè va ser entregada al matrimoni porteny amb la intervenció del defensor de Pobres i Menors suplent de Victoria, Julio Guaita, qui va redactar una acta de guarda provisional sense suport legal. El procediment es va realitzar sense donar intervenció al pare biològic, que ja havia manifestat la seva voluntat d’assumir la paternitat. Des de l’inici del procés, Fornerón va ser sistemàticament exclòs i privat d’exercir els seus drets, malgrat haver reclamat des de l’embaràs i el naixement de la seva filla.
Durant el judici, la querella va subratllar les desigualtats en l’accés a la justícia: mentre les decisions que van afavorir la parella adoptant van avançar amb rapidesa i suport institucional, les reclamacions del pare biològic es van dilatar durant anys. Per a les acusacions, aquesta diferència de tracte no va ser una dada aïllada sinó un element central que va consolidar un escenari d’exclusió i vulneració de drets.
La condemna internacional i la causa penal
Davant la falta de respostes en l’àmbit local, Fornerón va acudir al Sistema Interamericà de Drets Humans. El 2012, la CIDH va concloure que l’Estat argentí havia violat els drets del pare i de la nena, i va advertir que el sistema judicial va operar com un mecanisme de dilació que va acabar consolidant la separació familiar.
A partir d’aquesta sentència, es va reactivar la investigació penal. El fiscal Carlos Mahiques va imputar pares adoptius, mare biològica i funcionaris judicials —entre ells Raúl del Valle, Salvador Espona, Marcelo Balbi i Daniela Cairuz— per subtracció i retenció il·legal d’una menor i als intermediaris Paul Reynoso i Ariel Barreto. Més de dues dècades després dels fets, el procés va concloure sense condemnes.
Una sentència que va deixar sense resoldre la condemna de la Cort Interamericana de Drets Humans
En el debat es va analitzar el paper del llavors jutge civil de Victoria, Raúl del Valle, que va avalar la guarda provisional amb arguments avui considerats regressius: va sostenir que no existia una família constituïda, que la nena no havia estat “fruit de l’amor” i que la voluntat de la mare biològica era suficient per decidir el seu destí. Per a la querella, aquests criteris reflecteixen una matriu judicial travessada per estereotips, sense perspectiva de drets de nenes i nens ni de gènere.
El tribunal, no obstant això, va considerar que aquestes decisions no van configurar delicte i que les irregularitats havien estat esmenades per resolucions posteriors. Des de l’acusació es va remarcar que aquesta interpretació reforça una lògica d’impunitat i valida pràctiques que històricament han facilitat apropiacions il·legals.
Les defenses i el pes del temps
Les defenses van centrar la seva estratègia en el pas del temps, la prescripció i la suposada legalitat de les actuacions l’any 2000. Aquests arguments van ser rebutjats per la querella, que va recordar que les dilacions van ser responsabilitat del mateix Estat, tal com ho va assenyalar la Cort Interamericana. Tot i així, el tribunal va adoptar una interpretació restrictiva que va tancar el cas sense sancions.
Una causa que excedeix els seus protagonistes
Fornerón només va poder veure la seva filla en dues oportunitats: el 2005 i el 2012, aquesta última per ordre internacional. La nena va romandre primer sota una guarda irregular i després va ser adoptada en un procés que la CIDH va qualificar d’arbitrari.
L’absolució de tots els imputats deixa sense resposta penal un dels casos més emblemàtics d’apropiació de nens en democràcia. En un país on el tràfic i l’apropiació de menors continuen sent un problema estructural, el tancament d’aquesta causa torna a interpel·lar el sistema judicial: ¿com s’explica que un cas que va motivar una condemna internacional no derivi en cap responsabilitat penal interna? ¿Quin valor tenen les sentències dels organismes internacionals si el sistema judicial local conclou, dècades després, que no hi va haver delictes per sancionar?
Per als organismes de drets humans sobre la justícia, el cas Fornerón exposa una vegada més com les decisions judicials poden reproduir desigualtats, legitimar pràctiques il·legals i consolidar la impunitat, fins i tot quan l’Estat ja va ser condemnat per violar drets fonamentals.
