Parlem amb Rosa Adrián, vicepresidenta de la Federació Catalana d’Handbol
Fa dos anys va disputar-se el Campionat Europeu d’Handbol Femení. A la final, la selecció espanyola tenia davant la selecció noruega. Les jugadores entrenades per Jorge Dueñas van perdre, però alhora van aconseguir el seu major èxit dins d’aquests campionats.Un any després, en els mundials de la Xina van aconseguir una altra fita, quedar en quart lloc, la seva millor classificació fins a la data. Una a una, les jugadores van ser presentades a tota la societat, s’explicava la seva història, la seva lluita, els seus èxits, tot, absolutament tot. Tanmateix, entre totes elles no hi havia cap jugadora catalana, la qual cosa, a primera vista resultava més que sorprenent, sobretot coneixent la gran tradició que aquest esport té en aquesta terra. Per què?
Si fem un cop d’ull ràpid als equips catalans que militen a la màxima categoria de la lliga d’handbol comprovarem que no n’hi ha ni un. Si busquem a la divisió de plata ja podem trobar tres equips que defensen els seus colors i els de Catalunya. Aquests són: Fermafix Lleida, H. Amposta i E. Castelldefels, i amb gran alegria a dia d’avui diem que els tres equips ocupen les tres primeres places del grup B. Des de La Independent, hem volgut saber quins són o poden ser els motius pels quals l’handbol femení català no estigui al cim. Hem parlat amb la vicepresidenta de la Federació Catalana, Rosa Adrián.
Com s’està fomentant l’handbol a l’esport base?
S’està fomentant en diverses vessants. La primera amb trobades de nens i nenes del Circuit HandboliCat de la Federació Catalana d’Handbol, on hi participen joves de molt reduïda edat. Després també es realitzen jornades de tecnificació tant en categoria femenina com masculina, on s’intenta arribar a tot el territori català. I, per últim, s’està realitzant formació específica a tècnics i professors d’educació física perquè desenvolupin un programa d’iniciació d’handbol a les escoles.
La Divisió d’Honor no té equips catalans encara que a la Divisió de Plata hi ha tres equips. Com es pot ajudar a què un equip català ocupi una plaça a la màxima categoria?
Una ajuda directa des de la federació és difícil, però intentem donar suport als clubs perquè assoleixin una estructura forta i tinguin una línia d’equips completa amb qualitat en cadascun dels equips que la formen. En els darrers anys, per exemple, hi ha hagut una fuga de talents a diferents equips de l’estat espanyol i hem d’intentar que els clubs facin el possible per retenir-les i, fins i tot, poder arribar a incorporar jugadores de fora. Des de la FCH s’està realitzant una tasca conjunta amb el Consell Català de l’Esport per la millora dins de l’Alt Rendiment de les categories cadets i juvenils, on disposem de diversos centres i la conscienciació dels clubs del desenvolupament dels equips femenins dins les entitats. I per últim, no estaria de més poder tenir més equips catalans a Divisió d’Honor Plata, com passa a la Primera Estatal Masculina, per tal d’incrementar el nivell dels equips i fos més senzill l’ascens d’un d’ells a la màxima categoria estatal femenina.
Com pot afectar la crisi a la creació d’una estructura que doni suport a l’handbol femení?
Els recursos econòmics són necessaris però hem de fer front a la crisi amb una bona estructura de club. Hi ha clubs a la resta d’Espanya als quals aquesta crisi econòmica els afecta de la mateixa manera però estan jugant a l’ABF i en competicions europees amb molts bons resultats. Aquests clubs no estan només on estan pel suport econòmic que reben.
No s’hauria de fomentar que grans clubs com el FC Barcelona, que ja té la seva secció d’handbol, ajudin a construir la part femenina?
S’hauria de fomentar que tots els clubs multiseccions tinguessin tant la vessant masculina com la femenina. Però tot i que és una decisió dels propis clubs, cal dir que la marca Barça fa important tot el que toca.
Avui en dia, fer una inversió tant a l’handbol femení com en general a l’esport femení, és una pèrdua de diners?
No, mai és una pèrdua de temps ni de diners. El temps dedicat a les jugadores és autèntic temps d’or. Amb el treball nosaltres hem obtingut molts bons resultats com, per exemple, la medalla d’or als darrers Campionats d’Espanya de Seleccions territorials en categoria cadet i la medalla de bronze en infantils, i conjuntament amb la resposta que vam obtenir amb la I Diada de l’Handbol Femení ens demostren que és temps i diners molt ben utilitzats.
El 7 de desembre s’inicia el Campionat Europeu a Noruega i Dinamarca. Aquesta vegada no serà possible, però esperem que en futurs campionats puguem veure el rostre d’alguna futura estrella catalana lluitant contra les estrelles mundials.
