És sorprenent que, malgrat els innombrables i fogosos poemes d’amor dedicats a Susan de part d’Emily Dickinson, i de la voluminosa correspondència que va existir entre totes dues, la relació de les dues dones no hi sigui present en la pel·lícula de Terence Davies.
Només, ens la mostra patint per la marxa de la ciutat d’un dels reverends.
M‘ha sorprès que Terence Davies triés per a la seva pel·lícula sobre Emily Dickinson (Amherst, Massachusetts, 1830-1886.) El títol de “A Quiet Passion” (veure trailer, quan els sentiments i les emocions que van envair la vida de la gran poeta nord-americana no van ser, precisament, ni tranquils ni pacífics.
“A Quiet Passion” (traduïda al castellà per “Historia de una Pasión” (veure trailer), ens mostra, -molt ben interpretada per Cynthia Nixon-, una Emily Dickinson rebel i domèstica, turmentada i trista, sense cap erotisme; que escriu poemes no compresos pels seus editors, i a qui només li importa la seva família.
No obstant això, la dona que batega dins dels poemes i les cartes d’Emily Dickinson està embriagada d’amor i sensualitat; i sent el punyal de la gelosia, la ferida del rebuig; la fúria de la desesperació. La seva vida transita entre dues grans passions que li incendien el cor i li electrifiquen l’ànima: La Poesia i l’Amor. Un amor ardent, pel que sembla correspost, per Susan Huntington Gilbert, amiga primer i cunyada després, quan Susan es casa amb Austin, germà d’Emily.
És sorprenent que, malgrat els innombrables i fogosos poemes d’amor dedicats a Susan, i de la voluminosa correspondència que va existir entre totes dues, la relació de les dues dones no existeixi a la pel·lícula de Terence Davies. Només, ens la mostra patint per la marxa de la ciutat d’un dels reverends.
Al segle XIX es podria comprendre que es mantingués oculta la relació d’Emily amb Susan, però al XXI no es pot fer una pel·lícula sobre Emily Dickinson sense que la passió entre les dues dones, que recorre tota la seva obra literària, no estigui en primer pla.
Com he dit abans, “A Quiet Passion” és una bona pel·lícula des del punt de vista cinematogràfic, però la Emily Dickinson que ens presenta mai podria escriure:
Cremar-se en Or – i
Refredar-se – en Porpra!
Saltar – com Lleopardes al cel-
Després – als peus del vell horitzó-
Acostar la seva cara clapejada – per morir!
