En fullejar el diari El PuntAvui m’agrada especialment aturar-me a l’apartat d’ “Efemèrides” i de “Tot recordant” i sempre trobo notícies curtes i interessants. Justament el 15 de juny hi havia una nota sobre Marta Harnecker i vaig pensar que veritablement calia recordar-la tenint en compte la importància que havia tingut la seva obra de divulgació per a la gent de la meva generació en els últims temps del franquisme camí de la nomenada Transició que no va ser de Ruptura sinó de Reforma.
Marta Harnecker (1937-2019) va ser psicòloga, pensadora marxista xilena. De família d’immigrants austríacs, de jove va ser una activista catòlica fins que el 1960 va visitar Cuba i la revolució cubana la va seduir i es va allunyar del catolicisme i va començar a aprofundir en el moviment obrer i el socialisme científic. Es va formar a França amb Louis Althusser i, en tornar a Xile, s’incorpora al Partit Socialista, concretament al moviment estudiantil universitari i comença a elaborar una abundant documentació formativa i a col·laborar amb els moviments socials de classe de Llatinoamèrica sobretot pel que fa a la divulgació per a deixar al marge l’excés de teoria marxista.
Els seus llibres Els conceptes elementals del materialisme històric i Quaderns d’educació popular van ser els que ens van arribar aquí els anys 70 i van servir també per a la formació dins dels partits comunistes i organitzacions obreres com a la resta de països hispanoparlants.
D’aquests llibrets n’he recuperat un parell que justament estaven a la prestatgeria de dalt de tot al costat d’uns altres que també van tenir una funció semblant en aquella mateixa època, però que tinc el record que no eren tan espessos com els de la Marta Harnecker
També eren uns llibrets dins de la Biblioteca de Divulgación Política de l’Editorial Gaya Ciencia i sortia un exemplar cada setmana. El que m’ha cridat l’atenció són els autors perquè són personatges molt importants i compromesos en la política d’aquella època i alguns ja són morts i altres han fet unes derivades ben curioses.
De tot el conjunt recordo que el dedicat al Feminisme era de la Magda Oranich i segurament ja el vaig portar a la biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona. I com em passa sovint aleshores he recordat que l’editorial Salvat també va fer uns quaderns de divulgació que no eren exclusivament polítics i que formaven la col·lecció Temas clave, i que el dedicat al Feminisme era de la Montserrat Roig i aquest segur que el tenim a la biblioteca.
No cal que us digui que les feministes enguany estem molt capficades en la preparació de la celebració dels 50 anys de les Jornades Catalanes de la dona que van tenir lloc al Paranimf de la UB el 1976 i per això la meva percepció que de tot fa cinquanta anys.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista
