OPINIÓ
M’he permès prendre prestat el títol d’una famosa pel·lícula amb una petita modificació, ja que els anyells de 1991 ja van créixer fins convertir-se en els poderosos marrans dels nostres dies.
La setmana passada em referia al silenci clamorós que tots els mitjans de comunicació estan guardant sobre el debat internacional sobre la desaparició gradual del concepte de sexe com a realitat material, la seva substitució per gènere i sobre les conseqüències pràctiques que es deriven de la tan aclamada autoidentificació de gènere, que molts, sense tenir-ne ni idea del que representa, estan potenciant.
Alguns espavilats s’han reduït aquest debat a una disputa pel poder entre el Psoe i Unides Podem. Altres ni tan sols això, s’han limitat a ignorar, quan no a menysprear les justes i legítimes crítiques que les feministes estan fent al canvi conceptual que està passant a molts països amb la proliferació de gèneres, la plasmació d’això en lleis (a l’Estat espanyol concretament amb el projecte de Llei Trans) i la neollengua que s’està implantant en molts àmbits.
No obstant això, hi ha nombrosos grups de feministes unides al voltant de la WHRC (Women ‘s Human Rights Campaign) signada per 284 associacions en més de 124 països i un total de 13.088 signatures individuals. Aquests grups de feministes, i molts altres, defensen la realitat material de sexe com a base de la desigualtat, i es posicionen contra la substitució gradual de sexe per gènere, així com contra les lleis que pretenen donar carta de naturalesa al gènere sentit, és a dir, a que cadascú s’autoidentifiqui com a home o dona a voluntat, sense més requisit probatori que la seva paraula. L’empanada mental que aquest canvi s’està produint en moltes persones és d’antologia.
M’agradaria saber per què els mitjans estan menyspreant aquest debat i escatimant informació sobre un tema que ja està afectant la nostra vida: en nombrosos textos s’està usant una neollengua incomprensible encaminada a evitar utilitzar la paraula “dones”. El 14 de febrer hi ha convocades eleccions a Catalunya, i més endavant a Espanya. Moltes volem saber el que pensen els partits sobre totes aquestes qüestions. Estan d’acord amb que s’utilitzi “persones embarassades”, “cossos gestants”, “portadores de vagina”, “úteroportantes” “gent que menstrua”, “persones amb cèrvix” entre molts eufemismes que ja s’estan llegint en notícies, en prospectes de medicines, en edictes, en articles o anuncis comercials?
Vull saber el que pensen els polítics i les polítiques sobre que cadascú canviï el seu sexe registral amb la seva sola paraula; si estan d’acord amb iniciar processos de bloqueig de la pubertat en menors sense el consentiment dels seus pares, sobre que les i els docents estiguin atents a detectar entre el seu alumnat possibles menors trans, sobre que calgui dirigir-se a una persona que va néixer home, que manté el seu aspecte d’home, i fins i tot té fills com a home però a la que calgui considerar-la dona amb caràcter general (incloses les estadístiques) i que pugui utilitzar els espais reservats a les dones, com banys, vestidors, saunes, etc. Els sembla un tema intranscendent? Per què ningú parla d’això? Per por? Per desconeixement?
Vull saber també el que pensen fer respecte a la pornografia, la prostitució i els ventres de lloguer. Vull saber si segueixen creient que la violència de gènere ha de protegir les dones i si com a dones hi entra tot aquell que declari sentir-se com a tal. Moltes feministes volem que els mitjans abordin aquests temes, que els partits polítics es pronunciïn, i que la societat en el seu conjunt debati i sàpiga el que molts prefereixen ignorar. Ja n’hi ha prou de menysprear preocupacions legítimes que perjudiquen sobretot a les dones i nenes. Volem que els moltons parlin per saber a què atenir-nos a l’hora de votar.
Publicar a Public
