A El Salvador les normes que regulen l’avortament van ser modificades fa dotze anys (1997), establint un dels marcs més restrictius en el món pel que fa a drets reproductius de les dones. Sota un esquema totalitari, en el nom d’un pretès dret a la vida com a valor absolut i penalment imposat a tota la societat, es nega a les dones el dret individual a decidir davant situacions d’embaràs no desitjats o complicats, fins i tot quan posen en risc la seva pròpia vida.
Són possibles els drets sexuals i reproductius amb penalització absoluta de l’avortament a El Salvador?
La conceptualització i el reconeixement dels drets sexuals i drets reproductius han transitat per un llarg camí en diferents societats i instàncies internacionals. Aquests reflecteixen en última instància, les tensions amb què grups humans – i organitzacions estatals – ens enfrontem a àmbits de la vida íntima i privada de les persones que històricament han estat fora de les esferes polítiques i legals. Malgrat això, en les últimes dècades, s’han construït amplis consensos mundials que col·loquen els drets sexuals i drets reproductius en la categoria de drets humans.
Les tres Conferències Mundials de Nacions Unides durant la dècada dels ’90, que van representar un important avenç en el reconeixement dels drets de les dones, van coincidir en la definició dels drets sexuals i drets reproductius com els “Drets de les dones i els homes a tenir control respecte de la seva sexualitat, a decidir lliure i responsablement sense veure subjectes a la coerció, la discriminació i la violència, el dret de totes les parelles i individus a decidir de manera lliure i responsable el nombre i espaiament dels seus fills i a disposar de la informació, l’educació i els mitjans per a això, així com a assolir el nivell més elevat de salut sexual i reproductiva “.
Si a més d’inalienables i fonamentals, els drets humans es consideren sota el principi d’indivisibles, vol dir que la violació de drets en un àmbit determinat, influeix o determina la violació del conjunt de drets humans. Aquesta és la primera raó per preguntar-nos si, mentre es mantingui la penalització absoluta de l’avortament a El Salvador, són possibles els drets sexuals i els drets reproductius. La realitat que quotidianament enfronten les salvadorenques és una resposta negativa a aquesta interrogant, sobretot si ens aproximem a algunes de les seves conseqüències més dramàtiques.
D’acord a les dades del Ministeri de Salut, que recentment ha aprovat la Política Nacional de Salud Sexual y Reproductiva, i manifesta haver complert l’ “Objectiu del Mil·lenni número 5 referit a millorar la salut materna i baixar la mortalitat de les mares, com un dels èxits més grans”, a El Salvador” de prop de 100.000 inscripcions prenatals l’any, 33.2% són de dones adolescents. En l’actualitat, el 31.4% dels parts correspon a dones d’entre 15 i 19 anys. Mentre que la taxa de fecunditat adolescent a El Salvador és de 104 naixements per cada 1.000 dones de 15 a 19 anys, xifra que és considerablement més alta que la mitjana regional de 80 per cada 1.000 a Amèrica Llatina i El Carib”.
Altres dades del mateix Ministeri mostren encara més contradiccions, com ara que “l’11% del total de morts maternes són nenes i adolescents i d’aquestes el 57% va ser de suïcidi, mentre que el 2012, 304 nenes salvadorenques entre 10 i 14 anys i 4.674 adolescents i joves entre 15 i 19 anys són caps de llar “
Segons la llei especial, integral per a una vida lliure de violència per a les dones vigent des de gener 2012, tot embaràs en una menor de 15 anys s’ha de considerar una violació, no obstant això, aquestes nenes salvadorenques que ara carreguen amb la maternitat forçada no van ser tractades com víctimes de violació, ni van tenir l’opció de poder continuar o no amb l’embaràs que se’ls va imposar, a causa de la legislació penal que des de 1998 va eliminar la figura d’avortament no punible, “quan es presumeix que l’embaràs és conseqüència d’un delicte de violació o d’estupre i s’executa amb consentiment de la dona”.
Molts dels embarassos de nenes i adolescents són naturalitzats i tractats amb total normalitat per diferents instàncies institucionals. A Suchitoto per exemple, una petita ciutat al nord de la capital salvadorenca, durant l’any 2012 l’Hospital Nacional manifestà haver atès parts de nenes entre els 10 i els 14 anys, mentre a nivell del Departament de Cuscatlán ens trobem amb el registre de 81 inscripcions maternes de nenes entre 10 i 12 anys, i 544 d’adolescents entre els 15 i els 17 anys. Totes elles, podrien haver-se considerat víctimes de violència sexual, però en el sistema de salut i en els municipis encarregats de la inscripció de nous naixements, són considerades només com a mares. Això fa que ens preguntem: Pot una nena de 10 anys estar en condicions de decidir en llibertat la continuació d’un embaràs i les responsabilitats que això comporta? Aquest és el panorama d’un país on els embarassos adolescents s’incrementen cada dia i on les autoritats tanquen els ulls davant la violació de drets humans de les dones que aquests embarassos forçats – en molts casos – impliquen.
Un altre aspecte de summa gravetat és la negació del dret a la salut a les dones que veuen amenaçada la seva salut i la seva vida per complicacions durant un embaràs, degudes al propi embaràs o a un altre tipus de malalties el tractament implicaria la finalització del procés de gestació. El que es coneix com avortament per indicacions de salut està penalitzat a El Salvador, i amb això es nega a les dones i al personal sanitari que les atengui la possibilitat d’una interrupció de l’embaràs que pogués els hi pogués salvar la vida.
D’aquesta manera, dones que pateixen cardiopaties, malalties de càncer, embarassos ectòpics, no poden accedir a una alternativa que salvi la seva vida. D’acord a la Doctora Villalta, Coordinadora de la Unidad Sexual y Reproductiva del Ministerio de Salud “Veiem morts de dones que poden ser salvades amb un avortament terapèutic, però tenim les mans lligades”, malgrat aixó el govern salvadorenc es manté en la seva negativa a obrir un debat seriós i científic encaminat a revisar la legislació penal en matèria d’avortament.
Aquestes greus conseqüències i la denúncia d’organitzacions socials han aconseguit que diferents instàncies internacionals relacionades amb la supervisió de drets humans analitzin aquesta situació i facin recomanacions a l’Estat Salvadorenc. Així, l’octubre de 2010, durant el període número 100 de sessions, en l’Observació 10, el Comitè de Drets Humans del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, va expressar en relació amb l’informe del compliment del Pacte pel Govern del Salvador el següent: “La seva preocupació per la vigència de disposicions del Codi Penal que criminalitzen l’avortament en totes les seves formes, donada la circumstància que els avortaments il·legals tenen conseqüències negatives greus per a la vida, la salut i el benestar de la dona”. El Comitè va recomanar a l’Estat salvadorenc: “revisar la seva legislació sobre avortament per fer-la compatible amb les disposicions del Pacte. L’Estat ha de prendre mesures per impedir que les dones que acudeixen a hospitals públics siguin denunciades pel personal mèdic o administratiu pel delicte d’avortament. Així mateix, en tant no es revisi la legislació en vigor, l’Estat part ha de suspendre la incriminació en contra de les dones pel delicte d’avortament. L’Estat ha d’iniciar un diàleg nacional sobre els drets a la salut sexual i reproductiva de les dones “.
Aquestes recomanacions estan relacionades amb una de les conseqüències més dramàtiques en l’aplicació de la legislació que penalitza de forma absoluta l’avortament: la criminalització de les dones, que van a hospitals públics amb complicacions obstètriques, en molts casos en estat inconscient producte de fortes hemorràgies, i que són acusades i processades en les mateixes sales d’emergència hospitalària, i traslladades directament de l’hospital a la presó.
Es tracta, en la majoria de casos, de dones joves, que viuen en situació de pobresa, per la qual cosa han tingut un accés molt limitat a l’educació, que pateixen complicacions en l’embaràs, amb parts precipitats o avortaments espontanis, ocorreguts en habitatges precàries i sense assistència mèdica, que arriben dessagnant-se als hospitals públics buscant atenció sanitària d’emergència. Són elles, les que, amb un prejudici instigat per anys des de la Fiscalia General de la República, són tractades com assassines, sense cap benefici de dubte perquè no se’ls reconeix la presumpció d’innocència, i sense comprendre què els ha passat exactament, es veuen sotmeses a ràpids processos judicials, en què moltes vegades ni tan sols coneixen al defensor públic que se’ls ha assignat, són portades a audiències de sentència, on se’ls condemna per homicidi agreujat, fins a 30 i 40 anys de presó.
És per tot això, que podem afirmar que aquest petit país d’Amèrica Llatina, que anuncia la creació de serveis públics per a dones que afronten situacions de violència, amb discursos governamentals que parlen del millor moment per als drets de les dones en la història nacional, té una altra cara, perquè la cadena de violació de drets que la penalització absoluta de l’avortament implica per a les dones, és una negació dels drets sexuals i els drets reproductius a El Salvador, i més significa, una violació sistemàtica dels drets humans.
