El passat 15 de novembre a Esplugues es va portar a terme una jornada de reflexió sobre la pau “El repte de construir la Pau” organitzada per l’espai de solidaritat internacionalista “Diàlegs sota la Sorra” de l’entitat Espluga Viva.
Va ser una jornada intensa i molt interessant que va comptar amb ponents que han reflexionat àmpliament sobre el tema en un diàleg moderat per periodistes reconegudes. Totes les taules van tenir l’objectiu d’aprofundir des de dues perspectives: el context en el que ens trobem i les alternatives a construir. La jornada es va iniciar amb unes paraules de presentació explicant que Diàlegs sota la sorra es va crear com a espai de solidaritat internacionalista el 2016, bàsicament entorn la lluita del poble kurd i el saharaui, després s’han fet moltíssim actes en els que es volia visibilitzar els conflictes amagats i invisibilitzats, analitzar i donar una visió crítica del món en què vivim tot impulsant l’empatia activa, que és la solidaritat. la jornadas’ organitzava des d’aquesta perspectiva, tenint en compte que la pau és posible i les guerres evitables.
La primera taula de debat va ser moderada pel periodista Quique Badia Masoni i van participar com a ponents Gabriela Serra i Jordi Armadans. “Rebutgem les guerres. Construim la pau” era el repte plantejat. Serra va exposar la construcció social de la por en base a la violència estructural i la creació cultural d’enemics per ta d’aconsseguir un nivell alt d’acceptació ciutadana. Va destacar el fet de què les guerres no s’improvisen sinó més aviat al contrari, es planifiquen en base als interessos econòmics del gran capital. Armadans va parlar de la necessitat de promoure i enfortir les organitzacions per la pau front la maquinària bel·lica. Va emfatitzar que les guerres es poden preveure a partir de la detecció de conflictes socials sobre els que cal treballar i posar els esforços per donar solucions socials i no violentes. La inversió, va defensar, en justícia, drets humans i centrada en combatir les desigualtas evita la violència armada en el futur.
La segona taula sota el títol “Quina defensa: armada o no violenta?” van participar Tica Font i Marti Olivella i la moderació de Montse Armengou Martin, periodista. Armengou va destacar el treball dels i les periodistes com a important i posà com a exemple el decàleg de periodistes per la pau elaborat per La Fede i l’Observatori Media.cat.
Tica Font, va desenvolupar de forma àmplia i moltes evidències el paper dels països europeus en la manca de pau al món, a partir del pla REARME, ja el nom indica l’objectiu, i el que suposa d’increment de despesa militar front a les retallades en ‘estat del benestar. Va demostrar el malbaratament econòmic de la producció i compra europea d’armament feta a partir de criteris polítics i del tot ineficients.
Martí Olivella, va plantejar com la cultura predominant conjuga acríticament la defensa amb la defensa armada i la necessitat de trencar aquest binomi. Va explicar la possibilitat d’alternatives que cal estudiar i desenvolupar, així com cal, també, donar a conèixer aquelles que la història oficial ha amagat i que mostren clarament com la defensa civil no violenta és una possibilitat. Va exposar els resultat d’una enquesta en la que aquesta possibilitat tenia una gran acceptació, inclús per sobre d’altres propostes armades actualment vigents.
A la tercera i darrera taula Vicki Moreno i Toni Álvarez moderats per la periodista Montse Santolino responien a la pregunta “Educar per la pau. Comencem a l’escola?”. Vicki Moreno Moreno va destacar que tenim un sistema educatiu punitivista i que cal temps i recursos per la mediació i cerca de solucions. Va denunciar la desarticulació dels claustres com a espais assemblearis que s’han convertit en espais sobrecarregats i amb una burocràcia excessiva. Educar per la pau ha de ser un tema transversal no pas una assignatura afegida, s’ha d’incorporar als continguts educatius.
Toni Álvarez, va plantejar que els conflictes són inherents a l’esser humà i l’escola un bon lloc on aprendre a gestionar-los. Álvarez va explicar que la normativa educativa té un marcat caire antimilitarista i que cal desenvolupar-ho, hi ha la normativa però s’ha dissolt en un context hostil i ha trencat el consens de la convivència. Cal educar en el pensament crític, és educar per la pau, és coeducació, cal donar valor al que no es veu i no s’explica: en l’actual context bèl·lic hi ha molts desertors als que cal visibilitzar i donar suport front les guerres.
A la cloenda es van recollir algunes conclusions i es va evidenciar la necessitat de seguir fent, visibilitzant i interpel·lant per la pau
