Per Redacció SemMexic
Leonardo Lomelí Vanegas i Claudia Curiel d’Icaza van lliurar a la poeta nicaragüenc el Premi Internacional Carlos Fuentes a la Creació Literària a l’Idioma Español 2025
Dedico aquest premi al meu Nicaragua, a la seva gent i als seus presos polítics i exiliats, va afirmar Gioconda Belli
Carlos Fuentes i la guardonada van acompanyar les lluites de les seves societats per la democràcia, la justícia i la igualtat, va ressaltar Silvia Lemus
La poeta nicaragüenc Gioconda Belli va rebre el Premi Internacional Carlos Fuentes a la Creació Literària a l’Idioma Espanyol 2025, de mans del rector de la UNAM, Leonardo Lomelí Vanegas, i de la secretària de Cultura.
“A nom de tota la comunitat universitària, li expresso la nostra més profunda admiració i respecte a Gioconda Belli. Gràcies per enriquir el nostre idioma com a territori de llibertat, equitat i justícia. La seva obra confirma que la literatura és una font insubstituïble i inesgotable d’esperança”, va dir el rector a la Sala “Manuel Art. Ponce“, del Palau de Belles.
Acompanyat per la periodista i la vídua de l’escriptor Carlos Fuentes, Silvia Lemus; i de l’escriptora i integrant del jurat, Natalia Toledo Paz, el rector també va assenyalar que l’obra de la guardonada ens recorda que l’acte d’escriure demanda desig i rebel·lia per assolir l’emancipació.
“Reconèixer-la és rendir honors a les escriptores que han creat un pols ètic i sensible, capaç d’acostar-se a allò inenarrable i imaginar noves maneres de cohabitar”, va manifestar.
Mentrestant, la guardonada va destacar: “Dedico aquest premi al meu Nicaragua, a la seva gent i als seus presos polítics i exiliats. La força de la poesia i la literatura -que han estat llum i altura en aquest petit país de poetes- seguirà cantant les seves lluites per la llibertat, amb fe en què la paraula continuarà narrant la fi dels tirans”.
Va agrair a la vida que, va fitar, li ha servit un banquet d’experiències intenses, tant amargues com dolces. Donà gràcies a la literatura ia les paraules que ens han llegat un llenguatge per dir la bellesa i apel·lar a les emocions que revelen els abismes i les altures de la condició humana; “un llenguatge íntim, però que ens fa reconèixer-nos i submergir-nos en el corrent d’històries i vivències que ens han construït com a espècie”.
Prèviament, Silvia Lemus va donar la benvinguda a la cerimònia i va subratllar que el guardó a Gioconda Belli és per la seva gran obra poètica, que es manté en diàleg amb el llegat de Carlos Fuentes, ja que tots dos van acompanyar les lluites de les seves societats per la democràcia, la justícia i la igualtat.
Tots dos també tenen una connexió per la seva responsabilitat intel·lectual que els va portar a participar a la vida pública de les seves nacions. A més, a l’obra dels dos autors les dones són la pedra angular sobre la qual giren les seves històries.
En la seva oportunitat, la secretària Claudia Curiel va manifestar que la poesia va llançar Gioconda Belli a l’univers de la paraula; que en el primer poemari, sense embuts, insolent i sensual es va expressar agraïda que Déu l’hagi fet dona i està orgullosa de ser-ho.
La seva obra va ser multipremiada ja que era la primera vegada que a Nicaragua una jove escriptora abordava l’erotisme, el feminisme i el plaer sexual. A les seves novel·les, va afegir, condemna la violència patriarcal i parla del despertar espiritual de les dones llatinoamericanes.
Alhora, Natalia Toledo va exposar que el jurat va entregar el premi a la també novel·lista nicaragüenc per la seva capacitat de renovar la poesia hispanoamericana i la força del seu diàleg entre la societat, la història i la literatura. “El que escriu té força i alè, dialoga al cap però també amb els altres. Les pàgines que ha escrit guarden la memòria”.
Va afegir que algunes dones del seu poble llegien la seva obra perquè gosava anomenar el desig, l’erotisme del cos i els seus múltiples jocs. “Això que tant ens prohibeixen nomenar i que en el fons tots volem fer. Per la seva llarga trajectòria, per existir i resistir, avui rep el Premi Carlos Fuentes, Gioconda Belli”.
Necessitat de dissentir
Més endavant, el rector també va remarcar que la vida de Gioconda Belli ha implicat abraçar el compromís i les tensions. A Nicaragua, va triar la revolució amb autodeterminació i deure moral. Va buscar justícia davant de la desigualtat, va travessar la guerra i la pèrdua, i va comprendre que defensar un ideal implica assumir riscos. Va conèixer l’entusiasme col·lectiu i la seva fractura quan el poder es torna dogma i sorgeix la necessitat de dissentir.
A més, ha afirmat que la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic ha estat, al llarg de la seva centenària història, bastió de les paraules. En ella se les protegeix, estudia, enriqueix i divulga.
