Escrit per Gwenaelle Lenoir per a Mediapart. Publicat a Sinpermiso
La Casa Blanca revela a poc a poc l’estructura organitzativa encarregada de posar música el pla Trump de 20 punts per posar fi a la guerra genocida contra la Franja de Gaza, i permetre el retorn a una vida normal al petit territori. Unes hores després que l’enviat especial dels Estats Units per a l’Orient Mitjà, Steve Witkoff, anunciés l’inici de la segona fase, els palestins van descobrir aquesta organització tricèfala en què només tenen un paper d’executors.
El Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza (Cnag), format per quinze palestins de Gaza reconeguts, és de fet només la tercera i última etapa de l’aparell imaginat per Donald Trump, sense cap poder polític o financer.
Al cim hi ha el consell executiu del pla Trump, la Junta de Pau, cap dels vuit membres del qual és originari de l’Orient Mitjà i molt menys d’un territori palestí o de la diàspora. Són majoritàriament, si no íntegrament, partidaris d’Israel. Donald Trump el presideix, amb dret de veto.
Segons la informació revelada per Bloomberg, cada estat que vulgui obtenir un lloc permanent a la Junta de Pau haurà de pagar mil milions de dòlars. El seient no permanent seria gratuït.
Aquesta Junta de Pau, que Donald Trump vol clarament que substitueixi el Consell de Seguretat de l’ONU, encarnació del multilateralisme que avorreix, supervisarà el Consell Executiu de Gaza, format per onze membres. Un cop més, sense un palestí, però amb representants de les potències regionals de l’Orient Mitjà, juntament amb magnats immobiliaris.
Mentrestant, al terreny, l’alto el foc continua sent violat per Israel cada dia. Més de quatre-cents palestins han estat assassinats per l’exèrcit israelià des de la firma a l’octubre. Aquest, per ordre del nivell polític, continua obstaculitzant o fins i tot impedint l’entrada de productes i béns necessaris per a la vida quotidiana dels habitants de Gaza i l’inici de la reconstrucció de les infraestructures i els habitatges.
Les caravanes de transportistes romanen bloquejades a les fronteres, mentre que les pluges, les tempestes i les temperatures hivernals destrueixen els refugis precaris. Vint-i-una persones han mort de fred, segons les autoritats locals, i d’altres moren cada dia per falta de cures i medicaments.
En aquest context, Israel ha empitjorat encara més la situació en anunciar la prohibició de trenta-set d’ONG internacionals importants, entre les quals hi ha Metges sense Fronteres i Metges del Món. Diana Buttu, advocada palestina, exassessora de l’Autoritat Palestina, ho veu com la continuació d’una mort lenta infligida metòdicament als palestins. La va entrevistar per a Mediapart, Gwenaelle Lenoir.
Mediapart: Sobre la prohibició de les ONG internacionals per Israel, va fer servir l’expressió “mort per mil talls”. Què vol dir i com descriu la realitat palestina?
Diana Buttu: Quan diem “ser assassinat”, generalment pensem en una mort ràpida, per arma blanca o arma de foc. La persona afectada, mor, i s’ha acabat. Però això no és el que Israel va fer i continua fent patir els palestins. El que fa Israel és lent i metòdic. No és tan sensacional com ésser abatut, però és molt més metòdic, molt més dolorós i porta molt més temps. Així va ser l’ocupació, així va ser la Nakba, i això va fer Israel a Gaza, aquesta acció lenta, lenta, lenta que finalment fa que la vida sigui miserable, difícil, impossible, tant que la gent acaba per anar-se’n o morir.
Un exemple, només un, abans del genocidi: el càncer de mama. Tothom sap que és tractable si es detecta a temps. La pacient segueix un protocol terapèutic, rep ràdio, segueix quimioteràpia, etc. És molt dolorós. Però podem tirar endavant.
Les palestines no tenen aquesta possibilitat. Perquè Israel no permet que cap equip de radioteràpia entri a Gaza. I alguns medicaments necessaris, com els essencials per a la quimioteràpia, tampoc no estan permesos. Ho repeteixo, estic parlant d’abans del 2023.
Les dones amb càncer de mama havien d’obtenir permís per sortir de Gaza per rebre tractament, ja sigui a un hospital israelià, a un hospital egipci o a qualsevol altre lloc del món.
Però el càncer no espera que obtinguis un permís. I de vegades, els israelians endarrerien l’emissió del permís. De vegades obtenies el permís. Però quan et presentaves a Erez (punt de pas entre la Franja de Gaza i Israel, ara tancat), els soldats israelians decidien acomiadar-te sota qualsevol pretext, per exemple, que la radioteràpia no estava prevista aquell dia com a raó perquè se’ls permetés sortir de Gaza. Hem vist que això ha passat a moltes dones.
I després les dones moren. I què diem? Diem: “Oh, van morir de càncer. Però, de què van morir realment? Realment van morir d’un tall darrere l’altre, darrere l’altre, que els impedia rebre el tractament que necessitaven. Això significa que és un procés lent que consisteix a matar els palestins.”
El desterrament de les ONG internacionals forma part d’aquest procés de mort per mil talls.
Quin és, segons la seva opinió, el significat profund de la prohibició de les ONG internacionals?
S’ha de tornar a col·locar en el seu context polític. Israel prohibeix aquestes organitzacions perquè denuncien les seves accions. Hi ha diversos elements importants a tenir en compte. En primer lloc, els visats són tramitats pel ministre d’Afers de la Diàspora i la Lluita contra l’Antisemitisme. Quina és la relació entre lluita contra l’antisemitisme i les organitzacions humanitàries? Cap.
En segon lloc, per obtenir una llicència, per registrar-se, hi ha cinc coses importants a fer: la primera és que l’ONG ha de comunicar totes les dades, totes les adreces, tots els noms dels empleats als israelians. Això és particularment perillós, ja que Israel ha matat més de cinc-cents treballadors humanitaris. Com poden aquestes ONG estar segures que Israel no utilitzarà aquestes dades per atacar el personal?
La segona condició és que, segons les noves regles, cap líder, exdirigent, donant o empleat ha de ser partidari del BDS [Boicot, desinversió i sancions, moviment internacional que crida el boicot als productes, béns i institucions israelianes – ndlr].
El tercer punt és que per ser registrada, la persona ha de reconèixer Israel com un estat democràtic jueu. Què té a veure amb el subministrament d’aliments, per exemple?
Quart punt: l’ONG no ha de en cap cas haver treballat per “deslegitimar Israel”. Què vol dir això? No hi ha cap definició. I què té a veure amb el fet que bombardegen hospitals i, per tant, la gent necessita medicaments?
El cinquè punt és que cap membre del personal no pot expressar el seu suport a la persecució de membres de l’exèrcit israelià pels crims que han comès. En altres paraules, no es pot pressionar a favor de la Cort Penal Internacional.
Per tant, es tracta d’un intent de control, d’emmordassar perquè saben que cap d’aquestes organitzacions complirà amb aquestes normes i volen assegurar-se que cap palestí obtingui l’ajuda que necessita. És una mort per burocràcia. Diran: “No respecten les regles burocràtiques”, i ningú no qüestionarà les regles burocràtiques. Aquest és el problema.
Quina és la seva reacció quan escolta que Steve Witkoff, l’enviat especial de Donald Trump per a la pau a l’Orient Mitjà, ha anunciat l’inici de la segona fase del pla de pau dels Estats Units?
El que veig és que res no ha entrat a Gaza, que regna la misèria a Gaza, que la gent mor de fred a Gaza. Observo que el volum d’aliments que entra a Gaza és insuficient, que el material de reconstrucció, els subministraments mèdics no hi entren. Veig que Israel segueix bombardejant Gaza i no s’ha retirat del territori. No entenc què Witkoff vol dir amb “fase”. El que vull és que Israel abandoni Gaza, i el que realment vull és la fi del sistema que va crear un món on Israel pot bombardejar Gaza i els seus records. El fet que Israel no hagi estat fet responsable em planteja un gran problema. No m’importen les seves “fases”, que no signifiquen res.
El comitè de tecnòcrates palestins que ha de gestionar la Franja de Gaza acaba de ser nomenat. Què us sembla?
Són bones persones. De debò. Ali Shaath, que el dirigeix, és enginyer d’infraestructures, és de Gaza, estava per casualitat fora de Gaza el 7 d’octubre del 2023. La seva família segueix a Gaza, el seu pare ha mort, casa seva ha estat destruïda, és originari de Khan Younes. Ha treballat de valent al camp de la infraestructura i ha treballat per a l’Autoritat Palestina en el passat. Vaig treballar amb ell el 2005, és un home molt bo. Entén molt bé el que cal fer. Són bones persones.
Però hi ha dos problemes. El primer és: realment se’ls permetrà treballar? Per mi, la resposta és no. Israel va retenir Ali Shaath durant sis hores l’altre dia. En segon lloc: els donaran no ja el mandat, sinó la capacitat de fer allò que han de fer? Per reconstruir Gaza, cal portar material de construcció, i calen garanties que el que es reconstrueix no es destruirà simplement de nou com ha passat sovint en el passat.
L’altra gran pregunta és sobre el fons: per què han de ser tecnòcrates? Per què els palestins no poden ésser dirigits per persones interessades en la política? A França o a qualsevol altre lloc, els líders són polítics, persones interessades en els afers públics, però quan es tracta de Palestina, sempre hi ha aquesta regla que vol que siguin persones sense enllaç amb un partit polític. No qüestiono els tecnòcrates del comitè, perquè estimo tots els que conec.
Només vull dir que hi ha una forma patriarcal i condescendent de veure Palestina, que jutja que no tindríem dret a triar els nostres propis líders, no tindríem dret a triar persones involucrades en la política, que només tindríem dret a triar persones que s’ajustin a la definició de tecnòcrates. És un intent de destruir les nostres institucions polítiques.
¿Quina és la seva opinió sobre la Junta de Pau que ha de ser presidit per Donald Trump i supervisar el comitè de tecnòcrates palestins i tot el procés?
És un projecte colonial. Vaig pensar que el colonialisme havia acabat a la dècada de 1960, però en el cas de Palestina, no és així. Trump mai no ha estat a Gaza, i dubto que els membres d’aquesta suposada Junta de Pau hi hagin estat. Com dirigiran la Franja de Gaza persones que mai no han estat a Gaza, que no són de Gaza, que ni tan sols són palestines? Jo en dic colonialisme.
Diana Buttu és una advocada palestína-canadenca que va treballar com a portaveu de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina i com a assessora legal de Palestina en les negociacions de pau entre israelians i palestins. Ha treballat associada amb la Universitat Stanford, la Universitat de Harvard i l’Institute for Middle East Understanding
Traducció:Enrique García
