Diumenge 19 octubre 2025

Diumenge 19 octubre 2025

Compartir

El patriarcat antecedeix a la colonització: conversa pública amb Rita Segato a la UNAM

Per Redacció SemMexico

Invitada per la Coordinació d’Humanitats de la UNAM i el Programa Universitari d’Estudis sobre Democràcia, Justícia i Societat (PUEDJS), l’antropòloga i escriptora Rita Segato va mantenir una conversa pública compartint algunes de les claus del seu pensament recent. La trobada, realitzada en el marc del 80è aniversari del Consell Tècnic d’Humanitats, va comptar amb la participació de Miguel Armando López Leyva, coordinador d’Humanitats; John M. Ackerman, director del PUEDJS; Amneris Chaparro, titular del Centre d’Investigacions i Estudis de Gènere, i Leticia Flores Farfán, coordinadora del Postgrau d’Estudis de Gènere.

El poder de la paraula

“Anomenar és traçar el rumb de la història”, va dir Rita Segato en començar la conversa a la UNAM. Amb humor i crítica, la pensadora feminista –reconeguda internacionalment pels estudis sobre gènere, violència i colonialitat– va obrir un espai de reflexió col·lectiva que va ser, en les seves pròpies paraules, un exercici de pensament viu.

“Les humanitats són les disciplines més poderoses que hi ha, encara que ens facin creure el contrari. En crear vocabulari, en triar quines experiències anomenar i quines no, les humanitats dissenyen el camí de la història. Són més importants fins i tot que la política”.

Una vida entre llengües

Encara que és argentina, Segato va construir la seva carrera acadèmica al Brasil, cosa que va marcar profundament la circulació de la seva obra. “Ningú llegeix en portuguès. Hi ha molt pocs lectors. És com si hi hagués una reserva de mercat teòrica: si un es diu John Smith, el tradueixen; si es diu Juan Pérez, no”. En aquest sentit, va agrair profundament que la seva paraula hagi trobat ressonància a tants països d’Amèrica Llatina i, particularment, a Mèxic.

Des de Tilcara, a la falla de Humahuaca, on viu amb el seu company, Segato ha defensat una mirada crítica i descolonitzadora de la teoria i la pràctica acadèmica. Per això, quan se la va convidar a la UNAM, va proposar que el format fos el d’una conversa oberta: “Quan converso penso millor, penso coses que abans no havia pensat”. És important destacar que la sessió es va celebrar en el marc del “Seminari permanent (Re)pensant la democràcia al segle XXI” del PUEDJS.

Frontera de civilitzacions

“Mèxic no és la frontera entre Mèxic i els Estats Units. És la frontera entre una civilització sencera i el nord”, va afirmar amb èmfasi. En la seva visió, Mèxic té una posició geopolítica i simbòlica única al continent: “És el país més important d’Amèrica Llatina, i ho dic sempre. Té un paper clau en la disputa civilitzatòria que vivim”.

Aquesta afirmació no és només geogràfica: és política. Per Segato, la història dels pobles d’Amèrica Llatina està travessada per múltiples formes de colonialisme, i Mèxic, amb la seva riquesa cultural, històrica i demogràfica, és un actor central en la disputa pel sentit del que és humà.

Masculinitat, tema d’estudi

Tot i que àmpliament reconeguda com a feminista, Segato va aclarir que el seu objecte d’estudi no és la feminitat, sinó la masculinitat com a forma estructural del poder; “Comprendre-la és entendre el poder. El patriarcat és l’estructura fundacional de totes les formes d’expropiació, de valor, de prestigi”.

Des d’aquesta perspectiva, va qüestionar teories que afirmen que el patriarcat va ser una invenció de la colonització: “No es pot sostenir, ni des de les dades antropològiques ni des de la història. El patriarcat antecedeix la colonització, encara que aquesta ho hagi intensificat i reconfigurat”. A través d’exemples etnogràfics, va explicar com les “cases dels homes” –espais de formació masculina en diverses cultures tribals– existien als cinc continents, molt abans del contacte colonial.

De la violació a la guerra

Un dels conceptes més profunds i transformadors de Segato és el del mandat de masculinitat, el qual va explicar com va evolucionar des de la idea inicial del “mandat de violació”, que descriu l’exigència de demostrar masculinitat mitjançant la violència sexual.

“Vam entrevistar a molts joves condemnats per violació al Brasil. Tots repetien una narrativa: havien de provar alguna cosa, demostrar alguna cosa davant d’altres. Aquesta cosa és la masculinitat”.

D’acord amb Segato, la violència és moltes vegades l’últim recurs disponible per als que no poden “provar” el poder per altres vies. “Cada vegada menys homes tenen accés a un patrimoni, a un lloc a l’economia. Aleshores només els queda la violència”.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Periodista y escritora

Ès el feminisme, tia

OPINIÓ La ministra d’Igualtat considera que la manifestació del 8 de març va ser menys...

Barcelona: 27a Mostra Internacional Films de Dones de Barcelona / La Independent / Notícies gènere

La Mostra Internacional de Films de Dones Barcelona evidencia la creativitat cinematogràfica femenina en tota...

‘Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal’. Un llibre de Sara Berbel d’Aresta Mujeres.

Entrevista a Sara Berbel: “Avançar en l’autoestima, l’apoderament i la confiança en les pròpies possibilitats...