Entrevista a Sara Berbel: “Avançar en l’autoestima, l’apoderament i la confiança en les pròpies possibilitats i talent és absolutamente necessari per a totes les dones, especialmente en temps de crisi.
Cal deixar de conceptualitzar el poder com quelcom que sempre és negatiu i adonar-se que el poder és equivalent a “capacitat de fer”.
Sara Berbel que ha estat directora general d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, presidenta de l’Institut Català de les Dones i comissionada de Polítiques d’Igualtat a l’Ajuntament de Barcelona ens presenta ara aquest llibre Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal* , una anàlisis, molt ben documentada de la situació de les dones en l’àmbit de l’organització empresarial i de totes les dificultats en què les dones es troben per poder accedir als llocs de pressa de decissions.
En el llibre t’endinses en el món de les directives i empresàries i hi ofereixes diverses fòrmules que trenquen estereotips. El podem considerar un manual o guia?
El llibre ofereix dues perspectives simultànies. D’una banda, estimula la reflexió entorn les circumstàncies que construeixen el sostre de vidre i anima a fer introspecció per tal que les professionals identifiquin els factors personals i socials que hi estan intervenint a partir d’estudis i experiències clàssiques i contemporànies. D’altra banda, aporta criteris i fòrmules per contrarrestar els efectes negatius dels prejudicis, per modificar els tipus de lideratge treadicionals vers els mes transformacionals i democràtics, per trobar estratègies que ajudin a emprendre i liderar amb eficàcia. Des d’aquesta vessant sí es pot dir que inclou orientacions a modus de Guia o Manual per a professionals que vulguin avançar en les seves carreres professionals.
La Presència de la dona sembla tenir més incidència en les anomenades empreses familiars. És una manera de fer-se un lloc i situar-se dins el context empresarial i de gestió directiva?
Les empreses familiars afavoreixen que les dones es dediquin a l’emprenedoria o col.laborin en el negoci familiar, però al mateix temps amb certa freqüència invisibilitzen el treball que realitzen les dones, al assimilar-lo al treball domèstic o familiar. Això passa sovint, per posar un exemple, en les explotacions agràries on les dones fan la mateixa feina que els homes però només consten ells com a titulars i, d’aquí la reinvindicació que elles estan fent per constar com a cotitulars. El que mostren tots els estudis sense cap dubte és que per les dones és primordial tenir exemples, models d’altres dones que emprenen per atrevir-se a fer-ho. La influència de tenir una mare emprenedora és altíssima en el fet d’emprendre per part de les seves filles, molt més que en el cas dels fills.
Per poder fer-se un lloc en el món empresarial hem de saber o tenir molt clar el que és el poder?
Cal deixar de conceptualitzar el poder com quelcom que sempre és negatiu i adonar-se que el poder és equivalent a “capacitat de fer”. Lamentablement hi ha molts exemples d’un mal ús del poder però també en tenim de bons, i és quan s’utilitza bé que es pot transformar l’organització i, en últim extrem, la societat. Com assenyalava Foucault, no podem fugir del poder ja que impregna totes les relacions i organitzacions humanes, així que val més que en siguem conscients i l’utilitzem a fi de bé.
Normalment quan una dona accedéix a determinades cotes de poder ja sigui polític o econòmic, se sol dir que es degut- diguem-ne- a les seves habilitats domèstiques: que sap administrar amb més rigor el dia a dia, toca més de peus a terra, sap administrar millor els temps….Això ho hem de considerar un estereotip o bé respon a la realitat?
Això respon a l’estereotip de com considerem socialmente que són (o han de ser) les dones, i no com a realment són. Les dones som molt diverses i entre nosaltres n’hi ha amb tot tipus de característiques diferents,tot i que és cert que la socialització i la cultura ens han “modelat” en el sentit que diu l’estereotip. Al llibre podreu llegir exemples en que es mostra com les dones, quan són directives, són penalitzades si es mostren d’acord al estereotip femení perquè es pensa que no seran competents ni eficaces per ser massa “suaus” i femenines, però se les castiga també quan adopten l’estereotip masculí de direcció perquè llavors es pensa que poden ser eficaces però no agraden per ser “com homes”. Les feministes nordamericanes li diuen a aquest fenómen “the double bound” (el doble lligam) perquè sigui com sigui en surten penalitzades. Per tant cal defensar el lliure exercici de la gestió independentment dels estereotips.
Si donem u copd’ull almón empresarial, certament hem de dir que és un món de mascles: CEOE, Foment del Treball o Cambres de Comerç…. Com es trenca aquest sostre de vidre?
En la meva opinió, només amb formules com les quotes, encara que siguin temporals fins que existeixi un equilibre real entre dones i homes. Les mesures voluntàries s’ha demostrat que no funcionen, ja que només els països que han aplicat mesures legislatives han avançat en la paritat. D’altra banda, les quotes són beneficioses per les empreses ja que totes aquelles que incorporen dones en els seus Consells de Direcció guanyen en vendes i beneficis respecte les que no ho fan. Això trenca absolutamente la creença de que les quotes col·loquen dones sense valor professional.
Ara que la crisi econòmica fa tants estralls en el món laboral femení, una bona sortida seria llançar-nos per aquest camí?
Avançar en l’autoestima, l’empoderament i la confiança en les pròpies possibilitats i talent és absolutamente necessari per a totes les dones, especialmente en temps de crisi. No obstant, això no significa que totes les dones puguin ser emprenedores o empresàries. Cal tenir una idea, mercantil o social, elaborar un pla d’empresa per constatar que el projecte és factible i viable económicamente, i després analitzar si el mercat o la societat pot estar interessat en ell. Es cert però, que estan creant-se noves empreses, sobretot de tipus social, en les que s’incorporen moltes dones, per mirar de donar resposta a les moltes necessitats socials que la crisi ha aguditzat.
El dia 8 és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, diada que s’ha convertit en el més genèric Dia Internacional de les Dones. Hem de continuar reinvindicant Dia Internacional de la Dona Treballadora o millor el més global perquè els problemes són més universals?
Sóc una defensora del terme “Dia Internacional de les Dones” sobre tot perquè totes les dones són treballadores, tant si reben un sou a canvi per la seva feina com si realitzen treball domèstic, familiar i de cura no remunerat. D’altra banda, com deia la Virgina Woolf al seu magnífic llibre ” Una cambra pròpia”, cal reinvindicar un sou propi (i una cambra pròpia) per tal que totes les dones puguin ser realment lliures.
*Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal de Sara Berbel i publicat per Aresta serà presentat el pròxim dijous dia 14 de març a les 19 h., a La Casa del Llibre de Barcelona
