Cal, ha explicat, l’establiment d’estats de dret que aconsegueixin vertebrar democràcia i islam
Defensa que la Unió per la Mediterrània canalitzi la política euromediterrània
{youtube width=”200″ height=”160″}vBCzh37OUJ0{/youtube}
El titular d’exteriors espanyol ha fet aquest dimecres 19 de setembre una conferència al Palau Pedralbes de Barcelona en un acte organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània. La Independent, tant per la seva pròpia tasca com per la vinculació amb la Xarxa Mediterània d’informació i Comunicació amb Visió de Gènere hi ha estat present -per tal d’ésser informada de la política exterior de l’Etat espanyol vers els païssos del Sud i Est de la Mediterrània-, amb preocupació evident per tot allò que està succeint en detriment dels drets de les dones que semblava s’havien guanyat amb les “primaveres àrabs” (llegiu article de Tere Mollà en aquesta mateixa edició de La Independent). L’aposta del ministre és treballar amb les organitzacions humanistas islamistes. Els escenaris s’allunyen doncs de la laicitat reclamada per joves i dones en una democràcia participativa.
En la seva conferència “La política exterior d’Espanya a la Mediterrània”, molt ben estructurada i concisa, que aconseguí forts aplaudiments de l’assistència, el ministre espanyol d’Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha demanat una acció decidida de la Unió Europea per redreçar la situació d’inestabilitat i incertesa que viu el Magreb, el Pròxim Orient i el Sahel. El ministre ha passat revista un a un a tots els països en conflicte implicats, detallant-ne els problemes més urgents i les posibles solucions específiques per a cada un, així com les implicacions a països veïns: El Sahel, Malí, Burkina Fasso, Síria, Iran, Jordània, Líban, Egite, Líbia, Argèlia, i Marroc.
Margallo creu que des de fa dos mesos fins avui ” les incerteses ens han portat enrere i els dubtes augmenten d’ara en endavant”. Opina que els països mediterranis del Nord d’Àfrica que es troben en ple procés de transició política i econòmica han de rebre de la UE suport politic i economic en aquests processos.
La Unió per la Mediterrània (UpM) – que a parer seu ha tingut més bona voluntat que encerts- ha de tenir-hi a partir d’ara un paper central evitant la dispersió actual d’iniciatives dirigides a la Mediterrània (Política Europea de Veïnatge, Banc Europeu d’Inversions,grups de diàleg com el 5+5, etc.). Per aconseguir aquesta canalització, l’UpM ha de comptar amb el suport de tots els centres de l’estat espanyol de diplomàcia pública dedicats a la Mediterrània (IEMed, Casa Àrab, Casa Sefarad, Casa Mediterráneo).
Recordà també, el ministre, que si bé en un principi varen dubtar del sentit de l’Aliança de Civilitzacios, finalment hi varen apostar tot reformulant-la i que l’iedari és: tolerància, respecte, llibertat i diàleg.
Margallo tenia una agenda apretada a Barcelona, fet que només va permetre la intervenció del director general de l’IEMed, Andreu Bassols, que assegurà que “la Mediterrània es troba avui dia en l’epicentre mundial de la lluita entre els que volen fer avançar la democràcia i aquells que volen que fracassi, motiu pel qual és tant important donar suport a aquesta regió des d’Europa”. Bassols exposà la voluntat de l’IEMed i de Catalunya de participar amb reflexió i mobilització en aquest suport als països del sud de la Mediterrània.
La conferència del ministre Margallo, al Palau de Pedralbes, ha comptat amb l’assisstència del secretari general de la UpM, Fathallah Sijilmassi, i una audiència d’una norantena de persones representants de la societat civil i l’àmbit acadèmic, empresarial i dels mitjans de comunicació.
