Divorciadas, evangèlicas y vegetarianas i Cabaret Bolero. Dues obres, fruit de la interacció de gent del teatre de Veneçuela i de Catalunya, on elles són les estrelles.
L’agrupació ABRAPALABRA va néixer el 2003 amb una proposta basada en la dicotomia present entre la representació i l’objecte representat com a punt de partida per a l’apropament de l’ofici d’actuar, ens explica Rafael Álvarez, el seu productor.
Ell i la directora Nathalia Paolini, atenen a La Independent i em faciliten una visita a l’assaig de l’obra que estrenen just aquest 30 de setembre a Cincómonos, la ja reconeguda sala teatral i espai d’art del carrer Consell de Cent de Barcelona. Estan d’acord que les dues obres que estan assejant, encara que estiguin escrites per dramaturgs, s’hi parla de la llibertat de les dones i dels mites del masclisme.
La primera a representar-se és Divorciadas, evangèlicas y vegetarianas de l’autor contemporani Gutavo Ott, veneçolà es clar! La dirigeix Roberto Urbina, i és clar! vençolà! que és un dels fundadors de l’agrupació teatral. És ell que em presenta a les 3 joves actrius, Jèssica Casal, Cristina Gutiérrez i Noèlia Lleixà, dues catalanes de comarques i una andorrana. L’ajudant de direcció és Nathalia Paolini, veneçolana. Interacció doncs!
Aquesta composició d’artistes ratifica la voluntat d’ ABRAPALABRA de portar a escena el teatre veneçolà (tota la colla ha estat formada a la més prestigiosa universitat del país) i per extensió d’Amèrica Llatina però, alhora consolidant-se en la xarxa de teatres alternatius de l’escena catalana. Per això – em senyala Álvarez– hem treballat amb dramaturgs com Carlos Be en l’obra Llueven vacas , que tracta la violència masclista des d’una presentació surrealista.
De Divorciadas, evangèlicas y vegetarianas, tant actrius com director en destaquen l’apropament conjunt que n’han fet cara al públic català en qüestions lingüístiques, tenint en compte complicitats culturals específiques. També estan d’acord en que les tres joves actrius han fet sentir les seves veus. En Rafael Álvarez avança una sorpresa d’escenografia amb recursos de cinema que no desvetllarem.
En l’obra, s’hi vol explicar que significa ser dona en una societat masclista. S’hi denuncia la obligació social que les dones assumeixin certs comportaments passius, “recatats”…que corresponen als estereotips socials i com després de la descomposició dels personatges aquests es rebel·len i retroben : “Què hem fet per arribar aquí?” És la pregunta que es fan les tres protagonistes a l’iniciar-se l’obra. I en canvi al final de la representació la qüestió serà : “ i …ara què?”. “Ara què?…res la vida”. “La vida no!…quins nervis!”. Ja s’han tret les màscares.
De Cabaret Bolero que s’estrenarà el proper 14 d’octubre sota la direcció de Nathalia Paolini. Aquesta jove directora nascuda l’any 1979 i llicenciada a l’ Institut Universitari de Caracas amb màster de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat actriu de teatre i actriu de cinema tant de curtsmetratges com de llargsmetratges, però a més ha dirigit ja 16 espectacles teatrals.
Diu Paolini a La Independent: “Aquesta proposta basada en textos del dramaturg veneçolà José Gabriel Núñez, reuneix a 5 personatges femenins capaces de riure’s d’elles mateixes, de fer-se mofa tot parlant dels desamors i de desassossecs. És com un respir per continuar endavant.”. Sobre la proximitat o no d’aquesta història en la realitat actual catalana opina: “Visualitzem una obra d’allà però la interpretem des d’aquí. D’altra banda sentiments com l’arrelament, la nostàlgia…en són comuns”.
Val a dir que aquesta obra interpretada per Nadeska Abreu, Jessica Casal, Nathalia Paolini, Cristina Fabregat i Lucia Jurjo , compta amb la música en viu de Ner Suarez, Ricardo del Pozo i Alejandro Palomino.
Dues propostes doncs d’una lectura escènica palpitant del teatre veneçolà a casa nostra.
