Redacció. DF
La recent aprovació a Ghana de l’anomenada Human Sexual Rights and Family Values Bill ha generat una forta preocupació entre organitzacions de dones, defensores de drets humans i col·lectius de la societat civil. La presentació de la llei manifestava el seu objectiu de preservar els valors de la família i com regular la sexualitat al país.
Dones ghaneses de diferents col·lectius i organitzacions civils i internacionals s’han pronunciat indicant com aquesta llei suposa una criminalització del col·lectiu LGBTQ+, no només a les persones que lliurement desitgen expressar la seva orientació sexual, sinó també a les persones que donen suport als seus drets, per tant, generant un clima propici a la violència aïlladora. La llei obliga a denunciar tant si coneixes algú amb alguna orientació LGBTQ+ o persones que donen suport als seus drets, i es preveuen fins i tot penes de tres anys de presó,
Després de l’aprovació de la llei, moltes persones activistes han decidit esborrar continguts en xarxes socials pel pànic del que suposa que qualsevol et pugui denunciar i poder portar-te a la presó. Tal com recull The Guardian, la por de les represàlies és el motiu principal de retirar-se de l’espai públic d’internet i això debilita la qualitat de l’esfera pública.
Violència aïlladora cap als que recolzen
Criminalitzar la solidaritat, és a dir, a les persones que donen suport, siguin LGBTQ+ o simplement per estar d’acord amb la llibertat de poder triar cadascú l’opció d’orientació sexual i el seu dret a expressar-se lliurement, és un gran retrocés democràtic.
L’equivocació és pensar que aquesta reculada només els afectarà les persones del mateix col·lectiu, però fins i tot els que han aprovat la llei, o han donat suport a la seva creació, també els afectarà. Estudis realitzats per autors com Sen, demostra com l’avenç democràtic beneficia tota la societat però en canvi el retrocés acaba perjudicant totes les persones, i en aquest cas fins i tot aquelles que avui consideren un triomf haver aconseguit aquesta llei retrògrada. de solidaritat.
Però, a més, la investigació científica ha demostrat que el deteriorament democràtic i la discriminació institucionalitzada poden tenir conseqüències importants per a la salut pública. En el cas de lleis que criminalitzen determinats col·lectius, com la recentment aprovada a Ghana, les persones directament afectades poden experimentar nivells més alts d’estrès crònic, ansietat, depressió i aïllament social, a més d’una reducció de les xarxes de suport i una exposició més gran a situacions de violència física, verbal o digital. La literatura científica sobre minority stress ha documentat àmpliament com la discriminació social i institucional repercuteix negativament en la salut mental i física.
En el cas de Ghana, la preocupació rau en el fet que la llei pot generar por entre els que vulguin ajudar o defensar persones LGBTQ+. Quan una legislació castiga o amenaça els que ofereixen suport, les conseqüències poden ser el silenci, l’aïllament i la reducció de la protecció social de les persones afectades. Des d’aquesta perspectiva, la llei no només impacta en un col·lectiu concret, sinó que debilita la capacitat de tota la societat per actuar davant de situacions de discriminació.
Les persones de Ghana afectades per aquesta llei saben que no estan soles. Hi ha diverses organitzacions internacionals que han manifestat públicament la seva preocupació per les conseqüències que aquesta llei tindrà. Per exemple, Human Rights Watch ja ha advertit que augmentarà la discriminació i el risc de patir violència, i d’altra banda, el Centre for Human Rights, University of Pretoria, ha assenyalat que la llei afecta no només les persones LGBTQ+, sinó també els que exerceixen drets fonamentals com la llibertat d’expressió, associació i defensa dels drets humans.
Per a nombroses organitzacions de dones i defensores de drets humans, el debat va més enllà de lorientació sexual o de la identitat de gènere. El que està en perill és la democràcia, perquè si no es pot protegir ni les minories ni els qui les donen suport, significa un gran retrocés democràtic, i la història de la humanitat recull diverses evidències que, quan això passi, només hi haurà conseqüències negatives, mai positives.
Per tant, el que és necessari, com es recull en els seus reclams, és frenar la llei i reconduir la situació abans que calgui lamentar violències que sí que són evitables.
Font: Diario Feminista
