Quan convé seguem cadenes és una obra col·lectiva coordinada per Dolo Medina i Sergi Raventós que aborda la renda bàsica des de múltiples perspectives (economia, feminisme, ecologia, cultura, etc.) i com a eina de transformació social. Dolo Medina és sociòloga i màster en Treball i Polítiques Socials. Ha format part de l’equip tècnic de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya (2022-2024). La Independent l’ha entrevistada.
Com neix la idea de coordinar aquest llibre?
Quan convé seguem cadenes neix gràcies a la iniciativa del Sergi Raventós. Tot just, acabàvem de tancar la nostra etapa en l’Oficina del Pla pilot per implementar la renda bàsica a Catalunya. Ell com a cap de l’Oficina i jo com a part de l’equip tècnic. Van ser tres anys molt intensos, de molta feina i aprenentatges. Hi havíem posat moltes expectatives i, sobretot, un compromís que anava molt més enllà de la feina. Un dia ens vam trobar i després de posar-nos al dia, em comenta que hi ha una editorial interessada en publicar un llibre sobre la renda bàsica a Catalunya, que la idea era fer un llibre col·lectiu en el que cada capítol fos escrit per un parell d’autores i/o autors, i em va proposar coordinar-lo plegats. A més, volia que contribuís directament amb dos capítols: un sobre el pla pilot a Catalunya, que també escriuríem junts i un altre, amb la Judit Font, sobre com la renda bàsica podria transformar la lògica de l’actual sistema de prestacions i dels serveis socials. La idea em va captivar de seguida.
Arran del treball disseny del pla pilot de renda bàsica, vam tenir l’oportunitat de compartir espais de reflexió sobre la renda bàsica i el seus possibles efectes sobre àmbits ben diversos (drets humans, feminismes, mercat de treball, finançament, joventut, cultura, etc) amb agents socials i societat civil organitzada. En aquests espais es va generar coneixement molt valuós que no es podia deixar perdre en el fons d’un calaix. D’altra banda, els 25 anys de la Xarxa Renda Bàsica (XRB), estaven molt a prop. El llibre, també és un reconeixement a tota la tasca de promoció i defensa de la renda bàsica que ha fet i continua fent la XRB a Catalunya.
El llibre reuneix més de 30 veus. Com s’articula una mirada coherent amb tanta diversitat?
La naturalesa transversal de la renda bàsica feia necessari un enfocament plural i interdisciplinari. Els seus efectes potencials travessen àmbits i col·lectius tan diversos que un llibre sobre renda bàsica no podria limitar-se a una sola mirada analítica. Sinó tot el contrari. La pluralitat de perspectives convergeixen en el llibre i examinen com la renda bàsica transformaria la vida col·lectiva. Aquesta mirada és molt potent, ja que fa possible que cada capítol pugui llegir-se de forma independent però en conjunt ofereix una mirada amplia i complerta de la proposta. Tots els capítols tenen com a fil conductor les possibilitats d’una renda bàsica en el context català.
Hi ha algun capítol o perspectiva que t’hagi sorprès o interessat especialment?
Tots els capítols son mot interessants, tots aporten coneixement rellevant sobre la proposta de la renda bàsica. Però si que personalment he connectat de forma especial amb alguns d’ells, suposo que per la meva trajectòria personal i professional com son el de feminisme, infància i joventut, immigració i antiracisme, drets humans, salut mental, mercat de treball, el plantejament filosòfic i polític que sustenta la proposta…
Sovint es diu que la renda bàsica és “utòpica”. Com respondries a aquesta crítica?
Es diu que la renda bàsica és utòpica perquè planteja un canvi profund en la manera d’organitzar la societat. Però moltes conquestes socials que avui considerem normals també van ser vistes com a utòpiques en el seu moment. La qüestió no és només si la renda bàsica és imaginable, sinó si el model actual s’adequa i dona respostes eficaces a problemes actuals com la precarietat social i laboral, la desigualtat i la inseguretat socioeconòmica. D’altra banda, s’han desenvolupat experiments pilots, estudis econòmics i debats institucionals en diversos països. Això situa el debat en el terreny de les polítiques possibles, no de la fantasia. La renda bàsica pot semblar utòpica no perquè sigui impossible, sinó perquè ens fa imaginar una societat diferent, més justa i lliure.
Quins són els principals malentesos sobre la RB que detecteu en el debat públic?
Un dels principals malentesos és confondre la renda bàsica amb prestacions com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital. Tot i que comparteixen l’objectiu de reduir la pobresa, funcionen amb lògiques molt diferents. Aquestes prestacions són ajuts condicionats: només les poden rebre les persones que compleixen determinats requisits de renda, patrimoni i situació laboral, i sovint impliquen processos burocràtics complexos i mecanismes de control. La renda bàsica, en canvi, la rebria tothom pel simple fet de formar part de la societat, independentment de la seva situació econòmica o laboral. Aquesta universalitat no implica que les persones riques “hi guanyin”, perquè el finançament es faria a través d’un sistema fiscal progressiu: les rendes més altes aportarien molt més del que rebrien, mentre que les rendes baixes i mitjanes en sortirien beneficiades.
També sovint es diu que desincentivaria el treball, tot i que molts estudis i experiències mostren que la majoria de persones continuen treballant, però amb més capacitat de decidir en quines condicions. De fet, la RGC o l’IMV, per la seva incompatibilitat amb altres rendes, entre elles les rendes del treball, provoquen la coneguda “trampa de la pobresa” que es dona davant el risc, massa elevat, de perdre l’ajut si es comença a treballar o a guanyar una mica més. La RGC i l’IMV, provoquen que si la persona treballa, li retallen o li treuen la prestació o també pot passar que el que guanya amb la feina no compensa el que perd amb l’ajut. El resultat és que en molts casos, treballar no suposa millorar realment els ingressos i això, si que desincentiva la participació laboral. Sobretot, si son precàries o mal pagades. Un altre equívoc habitual és reduir el debat només al cost econòmic, sense tenir en compte els possibles impactes en salut, desigualtat o autonomia personal.
En quin sentit la renda bàsica pot “repensar els treballs i el valor de les cures”?
La renda bàsica pot ajudar a canviar com entenem què és “treball” i quin valor donem a les activitats de cura. Avui, una part important de les cures (criança, atenció a persones dependents, tasques domèstiques) queda fora del mercat laboral i sovint no és remunerada ni reconeguda com a treball, tot i que és essencial per al funcionament de la societat. La renda bàsica pot incidir en el seu reconeixement social, en l’autonomia econòmica de qui exerceix aquesta funció dins la llar (normalment, dones), en la revalorització social del temps i en una elecció més lliure. En aquest sentit la renda bàsica pot contribuir a trencar la jerarquia entre treball remunerat i treball de domèstic i de cures.
Creus que la RB pot canviar la relació entre feina, temps i vida?
Avui, per a molta gent, el temps de vida està fortament condicionat pel treball remunerat: cal treballar per obtenir ingressos, i això determina horaris, disponibilitat i fins i tot decisions vitals. La renda bàsica pot ajudar a passar d’una vida centrada en “guanyar-se la vida treballant” a una vida on el treball és una part important, però no l’únic eix que organitza el temps i les oportunitats. Aporta més llibertat de temps, ja que permetria reduir hores de feina o fer pauses sense perdre completament els ingressos. Alhora, disminuiria la pressió de l’obligació de treballar, de manera que la feina no desapareixeria però ja no seria necessari acceptar qualsevol condició laboral per poder sobreviure. I això obriria també més espai per a altres activitats com les cures, la formació, la participació comunitària, la creativitat o el descans, que podrien tenir un paper més central en la vida quotidiana.
Vas formar part de l’oficina del pla pilot, en quin moment es troba? Catalunya podria haver estat pionera a Europa en aquest camp
Realment, sabem molt poc de l’actual oficina del pla pilot i de la feina que porta a terme en el seu dia a dia. I molt menys se sap sobre el pla pilot. Sobre la reformulació de la proposta que nosaltres vam treballar no tenim informació. Tot plegat fa pensar que amb sort està dins un calaix esperant temps millors. Fa pocs mesos l’actual Oficina del Pla pilot va fer públic l’Informe Social 2025, que és un dels encàrrecs que té en l’actual legislatura.
Si la renda bàsica és tan transformadora, com aconseguim més consens social?
És tan transformadora que alhora genera resistències. Sento que en alguns sectors aquesta resistència té a veure amb la por al canvi, a sortir d’allò conegut o imaginar formes diferents de viure i treballar. Però en altres casos hi ha també un rebuig frontal perquè la renda bàsica posa en qüestió relacions de dependència i privilegis de classe molt arrelats. I això incomoda a aquells que es beneficien de la precarietat o de la inseguretat material de la població. Penso que el consens es construeix combinant molta pedagogia i experiències pràctiques com les proves pilot que permetrien demostrar a petita escala com la renda bàsica respon a problemes concrets i compartits com al precarietat, l’estrès vital, dificultats per arribar a final de mes, entre d’altres… Quan el debat baixa de l’abstracció i connecta amb experiències quotidianes, la proposta es fa més comprensible.
Per això era tant important portar a terme la prova pilot a Catalunya. Però malauradament el fet que no s’implementés llavors – ni ara- penso que és precisament per les mateixes resistències que comentava fa un moment. Hi ha sectors molt poderosos que no tenen cap mena d’interès en arribar a un consens sobre la renda bàsica. Penso que qui defensem la proposta tenim davant un gran repte comunicatiu, perquè s’entengui bé i alhora es converteixi en un reclam polític compartit per part de moviments socials i organitzacions de la societat civil.
Qui guanya amb la seva implementació?
Hi guanyaria la societat en conjunt, ja que la renda bàsica contribuiria a una societat més segura, menys desigual i més lliure. Però especialment hi guanyaria la majoria social: persones amb rendes baixes i mitjanes, persones que viuen en situació de precarietat social i laboral o de dependència econòmica. I molt especialment hi guanyarien les dones, perquè a més de veure reduïda la seva dependència econòmica es reconeixeria el treball de cures; els joves perquè guanyarien en emancipació; els i les treballadores perquè veurien incrementada la seva capacitat de negociació i d’acció col·lectiva davant feines abusives; però sobretot, hi guanyaria la nostra infància i adolescència, que són qui més estan patint les conseqüències de la pobresa i la inseguretat econòmica de les seves llars.
Quin impacte t’agradaria que tingués aquest llibre en el debat públic?
M’agradaria que el llibre ajudés a ampliar i aprofundir el debat públic. Que contribuís a entendre millor la proposta, no només com una política contra la pobresa sinó com una proposta que interpel·la la manera com organitzem el treball, el temps, les cures i la llibertat. Si el llibre aconsegueix que persones que fins ara veien la renda bàsica com una idea llunyana o impossible comencin a considerar-la una proposta discutible i imaginable, ja hauria tingut un impacte important.
