Per Dixie Edith. Cuba
La majoria de les sol·licituds de patents registrades per Cuba el 2021, amb molta participació de dones, provenia dels centres d’Enginyeria Genètica i Biotecnologia, d’Immunologia Molecular i el Nacional d’Investigacions Científiques i van incloure estudis associats a les vacunes contra la Covid-19. Foto: SEMlac Cuba
Tot i l’alta participació de les cubanes en el sistema de ciència, tecnologia i innovació, les estadístiques mostren que la majoria de les patents amb participació femenina són col·lectives i pràcticament no hi ha registres només de dones. Ho confirmen les dades publicades per l’Observatori de Cuba sobre igualtat de gènere.
El 2021, l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) va anunciar que Cuba va assolir aquest any una proporció de 53 per cent d’inventores entre els sol·licitants de patents internacionals, la qual cosa la va conduir a ocupar el primer lloc entre 74 països participants a l’estudi.
El van seguir Filipines (38%), Portugal (34%), Costa Rica i Perú (tots dos amb 29%, respectivament); així com Xile i Espanya, amb el 26% cadascun. Segons l’informe, només el 17% de les persones esmentades a les sol·licituds internacionals de patents aquell any eren dones.
La majoria de les sol·licituds de patents registrades per Cuba provenien dels centres d’Ingenieria Genética y Biotecnologia, d’Immunologia Molecular y el Nacional de Investigacions Científiques i van incloure estudis associats a la pandèmia de covid-19, inclosos els de les vacunes Sobirana 01, Sobirana 02 i Abdala.
En general, la presència de dones en l’àmbit científic cubà assoleix llocs que posicionen el país caribeny com a referent internacional al sector. La xifra d’investigadores categoritzades, per exemple, s’ha anat incrementant fins al 53,7% el 2023, mentre els homes arriben al 42,7%.
Elles també representen des del 2021 més de 60 per cent dels que tenen especialització en tecnologies d’avançada, corroboren dades del Subsistema d’Informació Estadística Complementaria (Siec) del Ministeri de Ciència, Tecnología y Medi Ambient (Citma), publicades a l’Observatori.
En tancar les dades del 2024 també es va ratificar un increment de la participació femenina a l’Acadèmia de Ciències de Cuba (ACC), cosa que passa des de finals del segle passat.
Des d’un modest 25,9% en el període 1998-2002, la representació de dones a l’ens acadèmic ha augmentat progressivament fins a assolir el 39% en l’etapa corresponent a 2024-2029, segons dades del Directori d’Acadèmics d’aquesta institució, publicades també per l’Observatori de Cuba sobre Igualtat.
A més de la representació numèrica, destaca la participació de les dones en llocs de lideratge dins la institució. Quatre de les cinc vicepresidències que formen part del Consell Directiu de l’ACC estan ocupades per dones, mentre que quatre més figuren com a coordinadores de les seccions de Ciències Agràries i de la Pesca, Ciències Mèdiques, Ciències Naturals i Exactes, i Ciències Socials i Humanístiques, va referir el diari Granma el març de 2025.
Què passa amb les patents?
No obstant això, històricament la proporció de patents sol·licitades exclusivament per dones ha estat molt baixa, cosa que mostra que participen activament en equips d’innovació, però el lideratge individual en aquest terreny continua sent un desafiament.
Si bé entre el 2012 i el 2023 les científiques han estat presents en més del 50 per cent de les sol·licituds nacionals de patents –excepte el 2013, 2014 i 2015–, entre el 2018 i el 2023 no es van registrar peticions realitzades només per dones. El 2024 aquesta xifra amb prou feines va arribar al 8,3%, d’acord amb les estadístiques publicades a l’Observatori.
Gràfic patents a la ciència
Històricament, la proporció de patents sol·licitades exclusivament per dones ha estat molt baixa. Tot i que elles són majoria entre els que fan ciència, el lideratge individual continua sent un desafiament. Foto: Gràfic de l’Observatori de Cuba sobre igualtat de gènere
Una causa pot ser que, a Cuba, la investigació i el desenvolupament es realitzen majoritàriament en equips i en institucions estatals, on les patents se sol·liciten de forma col·lectiva o institucional, cosa que limita la possibilitat que les dones apareguin com a titulars individuals, encara que participin activament en els invents. Però, a més, les cubanes assumeixen més càrrega de treball domèstic i cura no remunerada, en dedicar de mitjana més hores setmanals a aquestes tasques que els homes, cosa que redueix el seu temps i energia per liderar projectes innovadors o gestionar investigacions de forma individual. Així ho va reconèixer Bárbara Pérez, graduada de Física i professora de la Universitat de l’Havana, durant la presentació del projecte “Noies en la ciència”, resultat de la col·laboració entre la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana i la revista Joventut Tècnica, a la recerca d’inspirar nenes i joves a estudiar carreres de les ciències, mitjançant la difusió d’històries.
Segons Pérez, la càrrega desproporcionada de les tasques domèstiques i la cura familiar “limita el temps i la dedicació que poden invertir en les seves carreres científiques i crea un desequilibri en l’avenç professional de les dones”.
Aquest projecte de comunicació també va evidenciar una realitat identificada per moltes científiques a l’illa: encara persisteixen barreres com la invisibilitat de la participació femenina en aquest camp, que obstaculitzen el progrés professional.
Entrevistades per “Noies a la ciència”, Marianniz Díaz Hernández, llicenciada en Química, i Claudia Aracelis Plasencia, en Bioquímica i Biologia molecular, van assegurar que falta “visibilitzar encara de tot el que les dones aconsegueixen des dels laboratoris”.
En aquest mateix sentit, la jove doctora en Ciències de la Computació Suilan Estévez Velarde va confessar en entrevista amb SEMlac que les nenes solen rebre missatges subtils o directes que fan que es limiti el seu l’interès i la confiança en les disciplines científiques.
Professora de la Universitat de l’Havana i experta en Intel·ligència Artificial (IA), segons Estévez Velarde, “mostrar models de dones reeixides en l’àmbit de les ciències -i en particular en les tecnologies- també resulta clau per estimular el desig d’estudiar aquestes especialitats i dedicar-se a aquestes professions”. I perquè després s’empoderin als seus respectius camps de recerca.
FONT: SEMLac
