México: per Elda Montiel
El feminisme no ha mort, les diverses expressions del feminisme viuen actualment una gran confusió a causa de l’agressió governamental i la seva estratègia que va iniciar amb treure pressupostos i l’orientació assistencial dels programes socials per desmobilitzar el moviment molt crític amb les simulacions. Ara les simulacions són altres: “Si m’importen les dones, si m’importen les joves”.
María de Lourdes García Acevedo sociòloga, catedràtica i especialista en polítiques públiques és la que inicia la sèrie d’episodis al Podcast de la Lovera “Feminismo desde Cero”, el passat 22 d’abril, on l’editora de gènere de l’organització Editorial Mexicana, Sara Lovera López, analitza què passa amb el moviment.
Davant de la provocadora pregunta sobre si amb l’arribada a la Presidència d’una dona s’acaba el feminisme? Lourdes García Acevedo respon que és bo que hagi arribat una presidenta i diverses governadores, però està demostrat que el cos de dona no assegura una política per a la igualtat i l’avenç de les dones.
El que cal és desmuntar l’estructura patriarcal de governar que és el que continua. Per això cal aconseguir que les seves decisions promoguin i impulsin els drets de les dones, i que no sigui el contrari. El que hem vist aquests mesos és que qui segueix governant és el patriarcat en general.
Necessitem que tots els avenços es reflecteixin en la quotidianitat de les dones, que si volen treballar tinguin condicions per tenir una vida plena, avancer en allò formal, en les lleis, en les polítiques públiques però tot això no arriba.
També afirma que amb paraules, dites, conferències de premsa no es transforma la realitat de les dones, cal obtenir els avenços formals de les dones perquè puguin viure segures dins i fora de casa, amb feines dignes no precaritzades.
També hi ha la idea que van arribar al poder pel nombre de vots i no necessiten les organitzacions socials, perquè el poble ja els i les ha triat. No hi ha diàleg amb les organitzacions, amb els científics, amb les mares cercadores, des de la Circular No. 1 el 2019 perquè no transferissin recursos a cap organització social amb l’argument d’opacitat i corrupció. Amb la idea que qui no està amb la Quarta Transformació és la seva enemiga.
Primer la supervivència econòmica i després continuar amb els objectius feministes
La feminista que ha col·laborat a l’Organització de les Nacions Unides (PNUD) reconeix que hi ha una crisi de supervivència, no és que dubtin del feminisme, el que passa és que primer hi ha la supervivència i després continuar els objectius feministes. Les companyes que han viscut de la militància, en projectes finançats pels recursos conquerits, ja no en tenen. Es completaven amb assessories de capacitació a servidors públics, tot això s’ha acabat.
Hi ha una gran confusió, ara són feministes les que abans ho negaven, però n’hi ha moltes la trajectòria de les quals no ho demostra. Hi ha companyes que volen jubilar-se de feministes, d’altres no. Hi ha feministes que han sobreviscut a les institucions, algunes van canviar de partit, se’n van anar com la marea, algunes han hagut d’alienar-se amb les proclames oficials. N’hi ha d’altres que si que ho són i que ara ocupen càrrecs públics i que sí que mostren interès per l’avenç dels drets de les dones. Hi ha moltes noies que no s’assumeixen com a feministes però la seva actuació si que és feminista.
“Nosaltres que tenim oportunitat de tenir altres feines, altres formes d’ ingressos no tenim compromisos amb ningú i podem dir el que pensem”.
Rebutja que hagin guardat silenci davant dels feminicidis o davant les reculades dels mecanismes de les dones. Ho expressa així: “hem fet pronunciaments contra la reducció de programes, retallada de pressupostos. En el marc del 8 de març, del 25 de novembre. El que havíem dit quan es feu l’entrada al govern s’ha estat repetint, les retallades s’han aprofundit. Ens estem cansant”.
Juntament amb altres feministes es van agrupar des del 2009 i actualment conviuen al Front Nacional Feminista que va elaborar “L’Informe Alterno Beijing +30 per organitzacions feministes” i que es va presentar al Senat el 28 d’abril. “Aquí reconeixem un retrocés important per a les dones al sexenni passat”.
Segons la seva opinió, les actuals feministes han de tornar a la militància, a estudiar, el feminisme té una convicció democràtica. Quan feien les trobades feministes es qüestionaven com saber si s’era feminista o només s’hi participava per retornar a les discussions.
El 2009, previ a una trobada a Zacatecas es van posar com a diferents requisits, com qui sí que es pot considerar feminista, si està d’acord amb la no violència contra les dones, si està d’acord amb les dones a decidir sobre el seu cos, és a dir amb l’avortament. Si s’està d’acord amb la lliure elecció de sexe afectivu en el marc dels drets humans.
Respecte a les trobades feministes, en la darrera, a l’Estat de Mèxic ja no hi van participar perquè no coincidia amb l’estil d’organització ja no eren apartidistes i no es prenien les decisions per consens.
