Sally Burch
Peter Titland i Sally Burch no van poder cobrir la cimera a Argentina, tot i tenir l’acreditació. Fou una decisió governamental que afecta llibertats d’expressió i opinió, i el dret a participar.
Les deportacions d’activistes i periodistes que van arribar a l’Argentina en el marc de la Conferència Ministerial de l’OMC, que es realitza des del 10 fins al 13 de desembre a Buenos Aires, no resisteix cap altra anàlisi que no sigui la censura, els prejudicis i la recerca de fer callar a les dissidències.
Foto: Aporrea. Peter Titland i Sally Burch
El 7 de Desembre va ser deportat el periodista i activista noruec de l’Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l’Acció Ciutadana (ATTAC), PeterTitland, qui sobre el fet va assenyalar que no hi havia arguments per a la seva deportació: “l’únic que em va dir una persona de seguretat va ser que no em permetien ingressar pel que diu al lloc web de la meva organització. Vaig preguntar quina part de la pàgina consideraven violenta i no van respondre. És absurd “. L’endemà, la periodista anglesa que resideix a Equador i s’exerceix com a directora executiva de Agencia Latinoamericana Informació (ALAI), Sally Burch, va córrer la mateixa sort.
Tant Burch com Titland integraven una polèmica llista d’activistes als quals la Cancelleria de la Nació havia negat la setmana anterior a l’ingrés al país, tot i haver estat acreditats prèviament per l’Organització Mundial del Comerç.
La decisió del govern argentí de negar l’ingrés a un grup d’activistes es va conèixer el 2 de desembre per mitjà d’un comunicat en què referia que s’havia donat avís a l’OMC sobre “l’existència d’alguns inscrits, registrats per aquesta Organització en nom d’algunes ONG, que havien fet explícites crides a manifestacions de violència a través de les xarxes socials, expressant la seva vocació de generar esquemes d’intimidació i caos (…) l’organització local ha entès oportú indicar que les persones associades a aquestes propostes disruptives i / o violentes no podrien ser acreditades per a ingressar al recinte de reunions de la Conferència Ministerial “.
Després de les deportacions, van ser les organitzacions de la societat civil, tant locals com internacionals, les que van manifestar el seu rebuig davant tanta censura. En aquest sentit, des d’ APC es va emetre un comunicat on s’ emfatitza que “si un país amfitrió arbitràriament limita l’accés a aquests espais per raons infundades, el resultat és un perillós precedent i una violació d’un principi clau de la diplomàcia internacional, que l’OMC no hauria d’acceptar de cap manera “.
Alhora, Michelle Kissenkoetter, directora adjunta per a les Amèriques d’Amnistia Internacional, es va referir a la lamentable actuació del Govern com una “restricció indeguda en l’exercici de la llibertat d’expressió i en la tasca de defensa de drets humans que aquestes organitzacions sostenen “.
En tant que el Centre d’Estudi Legals i Socials (CELS) va manifestar la seva preocupació per la controvertida decisió del govern argentí subratllant que afecta “drets com la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió i el dret a la participació, entre d’altres. Al mateix temps, la Llei d’Intel·ligència Nacional estableix que cap organisme d’intel·ligència pot “obtenir informació, produir intel·ligència o emmagatzemar dades sobre persones, pel sol fet de la seva raça, fe religiosa, accions privades, o opinió política, o d’adhesió o pertinença a organitzacions partidàries, socials, sindicals, comunitàries, cooperatives, assistencials, culturals o laborals, així com per l’activitat lícita que desenvolupin en qualsevol esfera d’acció “.
El CELS va presentar diverses comandes d’habeas data per tal de conèixer qui i com es va conformar aquest llistat de persones excloses de la Conferència Ministerial de l’OMC.
Aquestes sol·licituds es van realitzar en el marc del dret constitucional a l’habeas data, la llei d’accés a la informació pública i la llei de protecció de dades personals “.
Al migdia de diumenge i després de la inauguració de la reunió ministerial de l’OMC, es va saber que Peter Titland podia entrar al país. Decisió que segurament va tenir relació amb la immediata reacció de rebuig per part del Ministeri de Relacions Exteriors de Noruega, que a través de la seva titular Ine Eriksen Soreide, ha informat que presentarà una queixa formal al govern argentí.
