Per CIMAC. México
La Setmana Internacional pel Dret Humà a la Llibertat d´Expressió de les Dones ha començat aquest 16 de maig de 2022.
S’hi debat el periodisme de pau per a totes: El Periodisme de Pau per a les Dones, l’aposta per a cobertures amb enfocament de drets humans de les dones.
S’hi presenten els resultats de l’Observatori de Mitjans: La violència contra les dones durant la pandèmia vista des dels mitjans de comunicació*, a Mèxic. D’acord amb aquest Observatori: el tractament de la violència masclista als mitjans durant la pandèmia va estar marcat per la manca de recerca i de seguiment de casos de víctimes violències, i pel sensacionalisme i l’espectacularització de la violència en els casos de víctimes lligades a l’espectacle.
L’anàlisi presentada durant la Setmana Internacional pel Dret Humà a la Llibertat d’Expressió de les Dones, va evidenciar que la cobertura mediàtica més gran a la violència contra les dones es dóna quan estan involucrades personalitats de l’espectacle, com la detenció d’Àlex N, que seria un dels agressors sexuals de la jove Ainara, cas que es va fer conegut per la youtuber YosStop, que també va ser denunciada per posseir les imatges d’aquesta agressió; o el de violència sexual denunciat per la model Frida Sofía per part del seu avi, el cantant Enrique Guzmán.
Els casos de feminicidi van estar presents en un 41% de l’agenda, però, van destacar els presentats com a fets aïllats, és a dir, sense seguiment (47%).
A diferència d’anys anteriors quan es donava més espai noticiós als agressors, aquest any, les dones van destacar en ser 42% de les fonts d’informació consultades. Els homes van ser consultats com a portaveus i representants del poder executiu i complint la seva funció d’advocats a partir de butlletins de premsa i entrevistes directes, mentre les dones destaquen a partir del seu testimoniatge i entrevista directa com a víctimes, familiars de les víctimes, especialistes, i com a integrants d’organitzacions no governamentals.
Encara que els homes escriuen més sobre violència contra les dones (38% davant del 34% de les dones) destaca:
1. La producció periodística dels homes va ser gairebé tres vegades més sexista, atès que del 6% de les notícies que van ser obertament sexistes, 14% van estar signades per dones, 41% per homes i 45% per la redacció. El sexisme es va expressar en la publicació i difusió d’imatges del moment precís de les agressions, sexualització de les víctimes i narratives que van justificar els agressors.
2. Les reporteres van col·locar el doble de notícies sobre campanyes de prevenció de la violència i notícies sobre la construcció de pau, 11% de reporteres enfront del 4% de les reporters en la cobertura de campanyes i, 9% de reporteres enfront de 5 de els reporters als textos sobre pau.
3. Un 10% va esmentar algun instrument de Drets Humans, novament les dones destaquen: 42% de les reporteres davant del 29% dels reporters.
L’absència de recerca s’evidencia que un 83% dels textos van ser notes informatives. En els textos d’opinió es va aprofundir en la necessitat de millors accions de l’Estat per fer front a l’avenç de la violència contra les dones i les conseqüències que té en la societat. En el cas de la producció d’investigacions periodístiques, les dones van publicar el 10% dels reportatges davant del 5% dels reportatges escrits per homes.
El sexisme en el tractament mediàtic de la violència contra les dones és un atemptat no només als drets de les víctimes sinó una transgressió al mandat dels mitjans assenyalat en el marc normatiu nacional i internacional, també constitueix l’incompliment de l’Estat en la seva responsabilitat de vigilar que els mitjans de comunicació no reprodueixin la violència contra les dones, amb la qual cosa es cregui més impunitat, s’amplia la tolerància a la violència i la permissivitat social.
La cobertura periodística de la violència contra les dones des de la perspectiva feminista és una via per posicionar la situació de risc que viuen les dones, qüestionar les autoritats sobre la seva responsabilitat per garantir els drets humans i oferir a les dones víctimes informació per sortir dels contextos de violència; a més, acompanyarà l’exigència a l’Estat d’accés a la justícia, a una investigació que aclareixi els fets, el coneixement de la veritat, la reparació del dany, la garantia de no repetició i la fi a la impunitat.
El Periodisme de Pau per a les Dones també és una aposta per les periodistes per realitzar cobertures des de l’autocura, teixint xarxes i reconeixent-se com a defensores de Drets Humans.
L’informe inclou un apartat sobre el marc normatiu que reconeix la responsabilitat de les empreses mediàtiques davant de la promoció del dret a una vida lliure de violència per a les dones.
En el marc del 3 de maig com a Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, cal incorporar l’ètica feminista a l’exercici periodístic. A 27 anys de la Declaració de la Plataforma d’Acció de Beijing, reafirmem els objectius del Capítol J Dones i mitjans: Augmentar l’accés de la dona i la seva participació en l’expressió de les seves idees i l’adopció de decisions als mitjans de difusió; Fomentar una imatge equilibrada i no estereotipada de la dona als mitjans de difusió; i Eradicar la violència contra les dones periodistes i comunicadores.
El 2022, aquesta Setmana Internacional pel Dret Humà a la Llibertat d’Expressió de les Dones. Periodisme de pau per a totes et convidem a sumar-te a aquesta conversa.
*L’Observatori de Mitjans fou realitzat per CIMAC amb suport de WACC.
Descarrega l’informe i infografies
