A “La puta calle” és la crònica en primera persona d’un desnonament, en què la seva autora Cristina Fallarás, periodista, escriptora premiada i editora digital, explica com s’ha vist obligada a abandonar la seva casa. El seu rostre és el de la nova pobresa a l’Estat espanyol: professionals amb dècades d’experiència i vida laboral a l’esquena, amb criatures. I avui, sense recursos econòmics, en alguns casos, sense conservar ni tan sols el sostre.
Fallarás narra en aquest llibre que Editorial Planeta treu al carrer el 26 d emarç, el dia a dia del procés d’empobriment que l’ha portat, com a centenars de milers de persones a l.’Estat espanyol, des de l’acomiadament fruit de la crisi econòmica, fins a la notificació de desnonament. A més, denuncia l’actuació de bancs i partits polítics, es cabreja, analitza el context … dibuixa, en definitiva, un retrat àcid i tendre, lúcid i valent de la situació actual.
És el testimoni real d’un desnonament explicat en primera persona per una periodista i mare de família que ha patit la mateixa experiència que altres centenars de milers de persones al nostre país. La crònica d’una realitat social on la xifra d’afectats continua augmentant cada dia, i segueix ocupant les portades dels mitjans nacionals, estatals i estrangers.
Com et canvia la vida l’empobriment
La de Cristina Fallarás és una història que necessita ser explicada i que, per tant, va sorgint de manera natural. L’autora descriu, en un estil aspre i absolutament autèntic, com el món del seu entorn -família, amics, treball, sentiments- es van transformant davant una nova situació no previsible i certament angoixant. És un relat que parla de solitud, de ràbia, de canvi, d’adaptació a una realitat difícilment suportable. És una valenta reafirmació de si mateixa escrita des de les vísceres, molt probablement, és una manera més de plantar-li cara a la por.
Cristina Fallarás (Saragossa, 1968) maneja en aquest llibre en perfecte equilibri , la seva doble condició de periodista i escriptora. El relat sobre la seva vida professional, personal i familiar al llarg d’aquests quatre anys crítics és una àgil successió de fets, anècdotes i reflexions de gran força i enorme càrrega emocional desproveïts de tot sentimentalisme. A això cal afegir la descripció d’una realitat social a través d’un interessant treball de documentació realitzat per l’autora, que aporta d’una manera àgil i oportuna dades no tan conegudes de l’atur, pobresa, desnonaments … , i que dibuixen un mapa precís de la realitat social del nostre temps.
A Fallarás se la pot considerar una reeixida periodista i escriptora, a la qual no li havia faltat la feina des que va acabar els seus estudis en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona,ciutat on encara resideix. Ha exercit com a periodista a El Mundo, Cadena Ser, Ràdio Nacional d’Espanya, El Periódico, Antena 3, La Cuatro, COM Ràdio i Ràdio Principat d’Astúries. Ha estat (per aquest ordre) redactora de carrer, entrevistadora, reportera, guionista de ràdio i televisió, columnista política, columnista cultural, articulista, cap de secció, cap de redacció i subdirectora. Va participar en el disseny de la redacció del diari ADN, del qual és cofundadora i on va exercir de subdirectora, i va col·laborar en el projecte periodístic del diari en línia Factual, del qual també és cofundadora, organitzadora de la redacció i on va exercir de subdirectora. És autora de les novel·les: Ruptures, No acaba la noche, Así murió el poeta Guadalupe, Las niñas perdidas y Últimos dies en el Puesto del Este, per les quals ha rebut diversos premis, així com de diversos relats dispersos per una desena d’antologies de ficció. Actualment dirigeix la pàgina de debat i l’editorial Sigueleyendo.es, creades per ella, i treballa d’assessora en temes de comunicació en línia per al sector editorial i els mitjans de comunicació. Té un bloc en el diari El Mundo en la secció «Elles».
*Article extret del Dossier de Prensa d’ Editorial Planeta
