Les dones portem anys fent la revolució per un país més just i equitatiu, un país millor per a totes i tots. El 27S estem cridades a les urnes, aquestes són i seran unes eleccions molt especials i probablement úniques que ens han de permetre (si les forces del SÍ a la Independència resulten guanyadores) fer un pas més en el camí a la República Catalana.
Com a dones i com a feministes ens alcem per dir que rebutgem l’actitud condescendent de l’Estat espanyol, que ens nega com a poble i ens tracta com a menors d’edat. La condescendència també ens ha arribat tant des de la dreta com des de l’esquerra espanyolista. Ens han dit masses cops que no: que no es pot ser independentista i solidària; que no es pot ser progressista i independentista; que no es pot haver nascut fora de Catalunya o tenir certs cognoms i ser independentista; o que no es pot ser feminista i independentista.
No ens hem embolicat amb una bandera ni estem manipulades. Tenim clar què defensem: Una república lliure amb ciutadania lliure; per a nosaltres, el ja clàssic “dones lliures en pobles lliures”. Alcem avui també la veu per dir ben alt i clar que no hi pot haver una revolució democràtica sense les dones. Ens precedeixen les 400.000 dones que, sense dret a vot, van lliurar les seves signatures per donar suport a l’Estatut de Núria, el 1931. Aprofitem, així, l’oportunitat històrica per construir una república catalana que eradiqui el patriarcat de tots els àmbits de la vida.
Per aconseguir-ho ens cal ser moltes, moltes, moltes…totes.
