Carme Portacelli, directora de teatre i Premi Max al millor autor- autora teatral en català per Fairy (2008), ha protagonitzat la 4ª Tertulia Salambó, organitzada per l’Observatori Cultural de Gènere. Han presentat a Portacelli, Mª Àngels Cabré i Marta Figueras, delegada a Catalunya de la Asociación de Mujeres Cineastas y Medios Audiovisuales (CIMA).
Amb més d’una trentena d’assitents, la Tertulia s’ha desenvolupat en un ambient distès i còmplice. Portaceli ha recordat tòpics com que la seva mare li deia que “la dona es realitza casant-se i tenint fills”, encara que, contradient-se, la va enviar a Londres. Carme Portaceli, amb 56 espectacles sobre les seves espatlles, es reivindica com una dona lluitadora que no li deu res a ningú. De les seves experiencies viatgeres destaca la molt bona que va tenir a Berlín on, en el camp artistic, hi ha una gran capacitat i llibertat de risc i les i els artistes están reconeguts i remunerats per l’Estat. Ans al contrari la seva experiencia a Caracas no va ser molt bona donat el persistent sentiment de perill i falta de llibertat que es respirava. “No es podía anar sola pel carrer”, recorda.
Veu també diferències importants entre Barcelona i Madrid. Mentre que Barcelona és molt misógina, passa el contrari a Madrid. Ha explicat que va presentar un projecte teatral a Madrid en el que va quedar entre els tres finalistes. Els hi varen donar sis mesos per preparar i desenvolupar el projecte i defensar-lo davant un jurat de professionals en la materia. No va passar el mateix a Barcelona on, havent quedat també entre els finalistes, els hi varen donar, 15 díes per la preparació i desenvolupament. Desprès els hi varen donar 15 díes més, i al jurat hi havia mancaces pel que fa a professionals del camp del teatre. “La sensació va ser de de poca serietat”, diu.
Portaceli va dir: “He lluitat moltíssim ja que la dona ha de demostrar molt més que un home, però amb molt treball, paciencia i perseverancia he sortit endavant. És molta la passió que sento per la meva feina”.
Va fer palés el que no es pot amagar, que des que el PP va guanyar les eleccions, encapçalats per Gallardón, les dones estan perdent drets a passos de gegant: Canvis a la llei de custodia dels fills o canvis a pitjor a la llei de l’avortament . Pel que fa a catalunya “El president Artur Mas el primer que va fer va ser retallar en el Departament d’Interior, Mossos d’Esquadra, el servei d’acollida de dones víctimes de violència masclita. Ja tornem a tenir por de denunciar. D’latra banda, no sabem perquè a Catalunya no es disposa d’una llei de paritat. Es percep cada vegada més una falta d’estima envers les dones”.
Van intervenir varies assistents expossant diferents punt de vista: la diferencia dels sistemes educatius entre Finlandia i l’Estat espanyol, la manera diferent en que les mares continúen educant als seus fills si són nois o si són noies, com els adolescents creuen que és l’amor prenent com patrons la pornografía que consumeixen, el poc o minim esforç de les dones joves en la defensa d’uns drets que es varen guanyar amb terribles esforços i que ara estem veient que están desapareixent a gran velocitat, els parabens, compost químic que es trova en els productes cosmètics i que es fa servir com aditiu alimentari…
Portaceli va acabar dient: “La guerra esta oberta, cada minut que passa estem anant enrerra. Sembla mentida que encara haguem de lluitar pels nostres drets en el segle XXI”.
