L’Alternativa es un festival de cinema independent que ja ha complert 19 anys i es realitza a Barcelona.
En aquest Festival la presència de les dones de tot el món es cada vegada més gran, com a membres del Jurat dels diferents premis que s’otorguen, i com a directores i actrius dels films que es presenten. El jove director Jorge Caballero, s’ha emportat El Palmarés amb “Nacer: diario de una maternidad”, sobre un hospital de Colòmbia on les dones tenen les seves criatures. Dels 5 premis concedits, dos han estat per a dones.
Entrevista a Jeanne Balivar: “S’estan carregant les societats socialment solidàries”
Jeanne Balibar ha estat cinc dies a Barcelona per presentar la seva primera pel·lícula com a directora: “Par exemple, Electre“, a la XIX edició de L’Alternativa, festival del qual també ha estat membre del jurat. Conversar amb ella és un plaer: per la seva amabilitat i per la nitidesa de les seves paraules. El primer que faria si tingués una vareta màgica seria suprimir la regla d’or, el famós tres per cent en nom del qual han destruït les civilitzacions socialment solidàries que tant de temps va costar construir. Es declara marxista i es recolza en una gran veritat: el món està dirigit pels diners.
Es diu que vostè és una musa: per què els directors alternatius i no els comercials?
És la vida. A l’inici jo tenia moltes proposicions de films comercials però en aquella època les he vençudes perquè tenia por. Em semblava que em trobaria amb gent que no m’agradaria i que potser m’obligarien a fer coses amb les que jo no estaria d’acord, cosa d’altra banda completament idiota doncs podria haver fet dues coses. Però bé, jo era molt jove. Després, quan vaig tenir els meus fills ja estava d’acord a fer cinema comercial però ja no tenia temps. Quan una dona té fills, el temps que pot dedicar a la seva vida professional es redueix molt. Tinc dos fills que tenen 13 i 15 anys, és a dir que aviat ja podré tornar a treballar una mica més.
De què serveix el cinema alternatiu?
La gent està lluny d’aquesta proposta alternativa és cert, cada dia més. D’una banda cal regular la qüestió de la remuneració. Si cada clic a Internet fora mínimament remunerat… Lobbys a part, no entenc que els polítics siguin tan febles que no arribin a regular aquesta situació i a prendre una decisió tan necessària. A partir d’aquest moment hi haurà una altra possibilitat, els diners seran millor distribuïts i els creadors tindrem la possibilitat de seguir creant i guanyar alguna cosa per això, no de ser milionaris, això ens importa un rave.
Moltes Electras en el panorama artístic Què té d’especial la seva pel·lícula Electra?
Jo sé què m’interessa d’aquest personatge, és l’encarnació de la idea mateixa de contradicció entre el desig polític de justícia i la impossibilitat d’aconseguir la justícia per part d’un individu, d’una manera equilibrada. Tinc amics i pares que han estat polítics militants molt actius i crec que sóc particularment sensible a aquest tema perquè he vist fracassar a molta gent.
És un personatge que intenta canviar al món?
Si, Electra vol aconseguir justícia però també permet que es mostri la part de bogeria que hi ha en aquesta lluita.
Parlem de la seva pel.lícula Ne change rien (No canvia res, de Pedro Costa) Vostè es mutilaria per atraure els homes?
Es refereix a la passió que hi ha al món d’avui per entrar en un quiròfan i transformar el propi cos? No, jo no ho faria per res! Però no crec ni tan sols que ho facin per atraure el sexe oposat sinó per una simple qüestió de narcisisme. Penso que la cirurgia estètica és una bogeria absolutament personal i molt desagradable. Estan completament bojos, no puc comprendre les raons en absolut. Jo sóc molt marxista: això passa perquè hi ha una oferta que ho fa possible i d’una altra manera no existiria.
¿Són signes del món actual?
Si, inconvenients d’un món dominat pels diners. En un film palestí veiem clarament l’inici de l’ocupació i comprenem clarament que, darrere dels territoris palestins ocupats pels israelians, hi ha els interessos dels grans holdings immobiliaris, dels constructors de cases que busquen negoci. Llavors la guerra està feta per alimentar certes activitats dels capitalistes i després s’orquestra al voltant l’altra construcció, la ideològica. Però primer, el que mou inicialment a la guerra són els interessos capitalistes i ningú em persuadeix del contrari. Primer la investigació capitalista i després el discurs sobre la inseguretat i altres. La guerra només busca transformar el sòl per enriquir-se i hi ha gent que decideix comprar aquestes idees i les converteix en inversions així, com qui va al supermercat i compra un tub de maionesa. És esgarrifós.
Els diners presideixden el món
Sí, és la creació de les necessitats artificials a costa del que sigui. La necessitat de fer-se la cripta per arribar a transformar-se en mòmia no sé d’on surt sinó de la capacitat d’alguns per treure diners a altres i convèncer-los que això és una cosa absolutament necessària, una cosa que cal comprar tant sí com no, al preu que sigui.
Què canviaria si tingués una vareta màgica?
El primer que faria seria suprimir la regla d’or, el tres per cent, el famós tres per cent en nom del qual han destruït les civilitzacions socialment solidàries que alguns socialistes havien aconseguit construir amb segles de lluita. La regla d’or de França no és precisament una regla ètica: limita la despesa pública a un creixement inferior d’un 1% anual la qual cosa significa carregar-se els drets i tantes coses que havia costat segles aconseguir. Tinc amics economistes que treballen per fer comprendre que reduir el 3% del PIB no és res de res, ni tan sols el 4 ni el 5 ni el 6. No són xifres significatives però s’erigeixen com salvadores quan en realitat només estan encaminades a retallar els drets fonamentals de la gent. Els que saben d’economia es riu d’aquestes mesures tan ridícules.
Què podem fer per augmentar la solidaritat i l’amabilitat?
Moltes coses, aprendre llengües, comprendre els altres, estar contents. Tenim moltes raons per estar feliços, hi ha molta riquesa en l’univers que ens pot fer feliços. Després de la civilització colonial el món p
odria aprendre molt d’altres cultures, intercanviar experiències, conèixer, aprendre… l’amabilitat s’aconsegueix sortint del model establert, per exemple. Hi ha tantes coses noves que podem provar! No ens quedem en els patrons socials establerts com ara el matrimoni. De vegades la por ens paralitza i ens limita moltíssim per portar una vida més alegre.
El Dalai Lama diu que el món serà salvat per la dona occidental ho sabia?
Merda, quina responsabilitat! Bé… si esperem que el món sigui salvat per l’home occidental el tenim una mica malament perquè el pobre va fatal, està una mica embogit per la pèrdua del seu poder secular.
*Periodista, guionista i directora de l’editorial Memorias Ediciones.
Va participar a la taula rodona de Jeanne Balibar amb Pere Costa
Mirar Ne Change rien, i trailer en Youtube
