CAMPANYA DESMILITARITZEM L’EDUCACIÓ
Estem vivint uns moments excepcionals, emocionants i alhora inquietants. Des de la nostra
visió com a feministes antimilitaristes, ens trobem davant una gran possibilitat per fer palesa les
nostres accions davant els conflictes.
No parlem tan sols de conflictes armats, sinó de conflictes on es posa l’accent en la construcció d’un enemic. Una construcció inventada i creada per dividir. Una construcció basada en la construcció binària, de “estàs amb mi “,o “en contra meu”…
Com a Dones x Dones, Feministes-antimilitaristes, creiem que ara la campanya
Desmilitaritzem, és més necessària que mai pel moments que estem vivint d’un augment del
rearmament en nom de la defensa i seguretat. (Fa dos dies que tant el president Donald Trump
com el president Putin, acaben de trencar el tractat antimíssils).
La nostra societat continua impregnada d’una cultura de Guerra militarista. Una cultura que ens
envolta a i s’explicita a través dels diferents mitjans d’informació: premsa escrita, però també a
través de les diverses xarxes socials. També ha anat en augment la seva visibilitat en els
carrers de moltes de les nostres ciutats. Prenent més protagonisme per tal de convèncer la
població que per tenir més seguretat cal més presència d’agents armats. Una lògica que es
contradiu amb la nostra com a feministes – antimilitaristes, perquè aquesta suposada seguretat,
el que ha aconseguit és tot el contrari. Afavorir més espais insegurs inculcant la por que no ha
servit per disminuir les tensions conflictives. Una seguretat que s’ha traduït en un cost que ens
resta i minva les nostres llibertats i drets.
Pel que fa les dones, totes sabem que aquests pressupostos augmenten la violència afegida
contra nosaltres, sobre tot, contra les dones que viuen en zones de conflicte. Com hem anat
denunciant: EL PLUS AFEGIT A LES DONES, PER SER DONES . En comptes d’invertir en
armament per fabricar i mantenir els conflictes, cal invertir en justícia social, cal invertir en
cuidar la vida.
LES ARMES NO EDUQUEN
Cal anar a l’arrel del problema. Les violències a través de les armes formen part d’una
estructura militarista que s’alimenta i forma part de l’estructura del sistema patriarcal que
apodera a qualsevol que porti una pistola, un rifle automàtic o un kalinnikov…
Una cultura militarista que aprofita qualsevol esquerda per apropiar-se dels petits passos i
espais que hem anat construint entre totes i tots. Un espai on les dones hem estat protagonistes, actores i subjectes tal i com ens demostra la nostra genealogia feminista-pacifista.
Conscients que vivim en un món globalitzat, on augmenten un dia darrera l’altre, els pressupostos destinats a ” armar i construir armament”, per reforçar i augmentar efectius militars, noves tecnologies aplicades a l’efectivitat de les seves armes. Nosaltres Creiem que.
Sabem, que les inversions en investigació de les noves tecnologies, s’estan aplicant de manera ben concreta a la militarització de les ” noves fronteres”. Fronteres construïdes per barrar el pas a les persones que fugen de les violències dels seus països d’origen. Fronteres confuses on acaben sent retingudes les persones refugiades. La militarització d’aquestes “noves fronteres”, augmenta la violència vers les persones que tan sols busquen sobreviure. Una violència que s’exerceix de nou i de manera específica contra les dones : violacions, abusos, xantatges, tracta de adolescents per un mercat sexual…) Persones que estan fugint dels conflictes armats, pobresa, explotació de recursos naturals…). Polítiques post colonials que es continuen recolzant des de diferents governs europeus i anglosaxons.
Davant d’aquesta nova edició del saló d’Ensenyament, on preveiem que hi haurà un augment de la presència de diferents forces armades, mostrant el bo i millor de cara a captar entre les i els adolescents possibles adeptes:
Com a Dones x Dones :
? Rebutgem la presència militarista de les diferents forces armades en el Saló d’Ensenyament i en qualsevol altre espai educatiu. ? Que els recursos destinats a Defensa (ministeri) es dediquin a potenciar la formació en
una Cultura de la Pau i la No Violència.
? Rebutgem que s’inclogui en el currículum cap contingut que faci referència al reconeixement de les forces armades com a garants de la seguretat.
? Ens manifestem totalment en contra de la presència de les forces armades- militars en
el Saló d’ensenyament. ? És un greuge que s’enfronta a la nostra manera d’entendre l’educació per la pau.
Perquè mai, la simbologia militarista pot contribuir per avançar cap una pau i la no
Violència.
PER UNA PAU QUE SIGUI LA NOSTRA.
Barcelona, Març de 2019
Dones x Dones
Ca la Dona. Ripoll 25 08002 Barcelona
*(Fragment del LLibre “Fragments de la maison”,
éditions Bruno Doucey)
Altres converses amb els fantasmes
Despullada de tot, la consciència irromp!
Ella ha de refusar la guerra.
Pot haver-hi conquesta sense destrucció?
Hem d’acceptar la destrucció?
Per quan la fi de la guerra?
La fi dels refugiats
De les fronteres, dels deportats, dels centres de detenció, dels desplaçats.
Per quan la fi dels fugitius, de les repressions, dels assassinats polítics, de les exclusions, de les democràcies colonitzadores, dels salvadors del món que deixen rere d’ells desolació i gust de fi de món?
Per quan la consciència de moviments de vents
que poden escombrar les dominacions?
Per quan el dolç brogit de fullatges
que ens deixaran contar els noms de les flors?
Tenim necessitat d’un adversari per existir, per definir-nos?
Tenim necessitat d’un enemic per exterminar-nos?
Per què caldrà definir-nos en contra de qualsevol cosa?
Per què hem oblidat d’esguardar totes les petites coses?
Habiba Djahnine
