Per Aaja Chemnitz* . Sin Permiso
La diputada groenlandesa al Parlament danès, membre del partit independentista Inuit Ataqatigiit que governa l’illa, explica com viuen l’actual crisi després que Donald Trump hagi mostrat pretensions d’annexió sobre el territori.
Són dies intensos per a Inuit Ataqatigiit, el partit que governa Groenlàndia i del qual Aaja Chemnitz (Nuuk, 1977) és l’única diputada al Folketing, el Parlament danès. El territori autònom, amb poc més de 56.000 habitants, és als titulars de tots els mitjans de comunicació internacionals des de fa setmanes. La pressió és palpable. Chemnitz –que va treballar a la seu de Nacions Unides a Nova York com a experta en drets dels pobles indígenes a la Divisió d’Assumptes Socials i Econòmics (DESA)– porta dues legislatures representant Inuit Ataqatigiit a la cambra.
L’oficina de la diputada groenlandesa es disculpa per l’elevat volum de peticions d’entrevistes que està rebent aquestes setmanes, difícils de gestionar amb el seu equip –els partits de Dinamarca, Illes Fèroe i Groenlàndia no acostumen a proporcionar dades sobre la seva militància, però per a la població de l’illa no resulta difícil de deduir-la–, però accepta atendre aquest mitjà en saber que es tracta d’un digital de Catalunya. L’entrevista la va realitzar Ángel Ferrero.
Groenlàndia ha estat un tema candent en el panorama polític i mediàtic des que el president electe dels Estats Units, Donald Trump, va mostrar el seu interès per annexionar-la i no va descartar l’ús de la força militar. Com viu aquesta pressió?
Hem de mantenir la calma en aquesta situació. Hem deixat molt clar que serà el poble de Groenlàndia qui decidirà el futur de Groenlàndia.
Quina ha estat la resposta del govern groenlandès i danès a les reivindicacions dels Estats Units?
Groenlàndia no està en venda i el futur de Groenlàndia el decidirà el poble de Groenlàndia. Hem estat molt clars sobre això.
Irònicament, no sentim moltes veus de la mateixa Groenlàndia al respecte, per no parlar d’Inuit Ataqatigiit, el seu partit i el partit al govern de l’illa, una formació independentista i d’esquerres. Podria descriure la història i els objectius del partit?
El nom, Inuit Ataqatigiit, es pot traduir com a «unitat popular» o «comunitat popular». Som un partit socialista d’esquerres. Els drets humans són els nostres valors fonamentals. I també tenim l’objectiu d’aconseguir la independència de Groenlàndia en el futur.
Dinamarca és considerada una democràcia avançada, amb un estat del benestar desenvolupat, una opinió que, però, moltes persones a Groenlàndia no semblen compartir. Quin tipus de colonialisme ha practicat Dinamarca a Groenlàndia?
No hi ha cap dubte que Dinamarca té un estat del benestar desenvolupat en termes de sanitat i educació pública. Històricament, Groenlàndia va ser una colònia danesa i es van cometre moltes violacions de drets contra el poble groenlandès com, per exemple, la pràctica del control il·legal de la natalitat que va dur a terme l’estat danès i per la qual es van introduir dispositius intrauterins (DIU) a dones i adolescents de fins a 13 anys sense el seu consentiment. Aquesta és una qüestió que és investigada per les autoritats daneses i espero sincerament que arribi una disculpa pública aviat, així com la compensació per a les víctimes.
La Unió Europea ha expressat en els darrers dos anys la seva preocupació per les inversions xineses a l’illa. Quin paper té la Xina a Groenlàndia?
No hi ha inversions xineses a Groenlàndia i la Xina no té un paper destacat en la societat groenlandesa.
Alguns analistes han assenyalat els enormes recursos naturals de Groenlàndia –alguns d’ells vitals per a la producció de cotxes elèctrics– com la principal raó darrere de les declaracions del president electe Trump. Quina és la posició d’Inuit Ataqatigiit sobre l’explotació d’aquests recursos?
Inuit Ataqatigiit va aprovar una llei que prohibeix l’extracció d’urani al territori. A banda d’això, estem a favor de la mineria i donem la benvinguda a les inversions: un 78% dels recursos clau que necessita la Unió Europea es poden trobar a Groenlàndia.
Rússia no es menciona gaire en aquest debat, però també és un estat àrtic. Groenlàndia acull la US Pittufik Space Base, clau en el sistema d’alerta de míssils dels Estats Units. Quin tipus de relació té l’illa amb Rússia?
El primer ministre groenlandès, Múte Bourup Egede, ha anunciat la seva intenció de convocar un referèndum d’independència.
Quina és la posició danesa sobre aquesta qüestió?
La posició danesa sobre aquesta qüestió és que correspon al poble groenlandès decidir. Tenim una llei d’autogovern del 2009 que ens proporciona aquesta possibilitat d’independència.
*Aaja Chemnitz, diputada groenlandesa al Parlament danès, membre del partit independentista Inuit Ataqatigiit que governa l’illa.
Font: Sinpermiso
Nació Digital – Internacional
Traducció: Roger Tallaferro
