Amb testimonis de vida, un grup de persones amb lideratge, majoritàriament dones, impulsen a Bolívia un avantprojecte de llei destinat a, entre altres aspectes, evitar la mort anual de més de 700 dones a conseqüència d’avortaments insegurs.
Amb un avortament il·legalitzat, penalitzat i clandestí, les xifres són poc clares en aquest país andí i les que hi ha són alarmants, “de 10 dones, 3 moren per un avortament en condicions de risc, … es requereix educació sexual per decidir, anticonceptius per prevenir i un avortament en condicions segures per no morir “, va dir l’ Ejecutiva Nacional de la Confederación Nacional de Mujeres Trabajadoras por Cuenta Propia, Gremiales y Comercio Minorista (CNMTCPGCM), Amalia Coaquira.
Amalia Coaquira: “No mirin a les dones com si fóssim només úters, som persones amb drets”.
Aquesta lideressa forma part d’un grup de dones i alguns homes d’organitzacions socials que aquesta setmana van explicar el procés de diversos anys de l’avantprojecte de Ley de Derechos Sexuales y Derechos Reproductivos que ara espera la seva aprovació a la Cambra de Diputats.
Aquesta explicació va ser realitzada a partir dels seus propis testimonis de vida “per garantir i enfortir l’exercici dels seus drets i perquè no morin més dones per causes evitables”. Les seves experiències es troben reflectits en diversos documents escrits i audiovisuals sota el títol “Romper el silencio para no morir!”, elaborat per l’organització Ipas Bolívia.
A Bolívia, l’avortament en condicions de risc és la tercera causa (13%) de mortalitat materna, d’acord a informació del Ministeri de Salut (2011); s’estima que es realitzen 185 avortaments per dia, en condicions insegures i 2 dones moren a conseqüència d’avortaments mal practicats, segons dades (2011) de l’Ipas Bolivia.
Andrea Flores Tonconi, presidenta de l’ Organización de Mujeres Aymaras del Kollasuyo (OMAK): “Despenalitzar l’avortament significa orientar, que rebin informació i orientació psicològica, abans de decidir”.
El procés
L’any 2010 es va iniciar el desenvolupament de l’avantprojecte de Ley de Derechos Sexuales y Derechos Reproductivos, enfocat a la defensa dels DSDR de manera integral. L’avantprojecte va ser liderat per la Confederación Sindical de Mujeres de Comunidades Interculturales de Bolivia (CSMCIB) que agrupa diversos sindicats.
L’objectiu de l’avantprojecte és que, a partir de l’exercici dels drets, la població boliviana, dones i homes, aconsegueixin accedir a serveis de salut que atenguin tots els aspectes relacionats amb la salut sexual i salut reproductiva, l’accés a l’avortament segur, voluntari i legal per protegir la salut i vida de les dones.
El juliol de 2011 a aquesta causa s’hi uneix La Alianza de Organizaciones de Mujeres por la Revolución Cultural y Unidad consolidant el 29 d’abril de l’2012 una articulació definida.
Després d’un procés de socialització a nivell nacional realitzat per les diverses organitzacions de dones, el 18 de novembre de 2016 aquesta proposta de Llei va ser presentada davant la Cambra de Diputats de l’Estat Plurinacional de Bolívia, actualment en espera de la seva reposició.
Yolanda Calani, Secretaria de Juventudes de la Confederación Sindical de Mujeres de Comunidades Interculturales de Bolivia (CSMCIB): “(El dret a l’avortament segur) és un tema d’interès de tots, però ha de ser una aliança de totes les dones”.
Testimonis
Es destaca a les organitzacions liderades per dones i homes que han acompanyat el procés d’aquesta causa durant més de 6 anys i han viscut el mateix en carn pròpia, ja que des de les seves comunitats han vist la realitat respecte al tema de DSDR. Entre aquestes persones algunes van veure de ben a prop morir a dones, que podien ésser les seves filles, nebodes nétes, i que segueixen morint per no tenir accés a serveis integrals d’avortament segur, posant en risc la seva salut i la seva vida.
“Hem plantejat l’avantprojecte de Llei …, l’objectiu, que ens uneix a totes, és la despenalització de l’avortament perquè no morin més dones per causes que podem evitar”, va dir la Secretaria de Relaciones Internacionales de la Confederación Sindical de Mujeres de Comunidades Interculturales de Bolivia (CSMCIB), Maria Eugenia Choque.
“Fent fora l’odi, trobem l’enteniment. Ningú es fa responsable, els joves saben on es pot avortar en condicions insegures, però no coneixen les conseqüències i no coneixen els riscos”, afirmà al seu torn el representant de la Comunidad Afro Boliviana para el Desarrollo Integral Comunitario de la Comisión de Educación Nacional (CADIC), Richard Contreras Peralta.
Lucrecia Huayhua Choque, Tècnica i Promotora Comunitària de la Llei Nº 348 – OMAK: “Cada dona té tot el dret de prendre la seva pròpia decisió que sí que pot ser una líder per ajudar altres dones”.
