Foto de kaosenlared.net
La XII Caravana de Mares de Migrants centreamericans, integrada per dones de l’istme, i recolzades per una àmplia xarxa d’organitzacions de Nicaragua, El Salvador, Hondures i Guatemala, es troba aquest dijous 24 de novembre a la capital mexicana on ja realitzen diverses accions i tasques de recerca dels seus fills i filles desaparegudes, a més d’accions d’incidència.
En total són 30 localitats i 11 estats els que travessen aquest any 2016 sota el lema ‘Busquem vida en camins de mort’ i en Memòria de Berta Càceres. La Caravana de Mares Centreamericanes va ingressar a Mèxic el 15 de novembre però ja havia iniciat les seves activitats el dia 10 a la presó guatemalenca d’ Escuintla, al sud d’ aquell país, pel Pacífic, a la recerca de les persones migrades desaparegudes o mortes dels seus països. També van sostenir trobades amb diferents funcionaris com el Director General del sistema penitenciari de Guatemala i els consolats d’ Hondures, El Salvador i Nicaragua, a més del delegat de la Procuradoria General de la República (PGR) mexicana.
De San Cristóbal de les Casas a la capital mexicana
Des del port d’ Escuintla es van dirigir a la frontera de Comitán i van entrar a Mèxic per Sant Cristóbal de las Casas on van realitzar la primera missió d’ observació i una marxa per la Pau. A la ciutat de Villahermosa, van tenir una sessió amb el Fiscal general del govern d’aquest estat de Tabasco i d’allà van anar a Coatzacoalcos on van realitzar altres diligencias de cerca.
Van continuar cap a l’estat de Veracruz i a Còrdova-Les Patrones van tenir una trobada amb mares mexicanes del Colectivo Solecito. Van travessar després Amatlan, Atitalaquia fins a la capital de l’estat de Sant Luí Potosí on van seguir amb les seves activitats de recerca, el mateix que després a Irapuato i Tequisquiapan, de l‘estat de Querétaro, des d’on es van dirigir a la capital mexicana.
Foto de Sem-Mex
Avui s’entrevisten al Districte Federal (DF) amb representants del Senat de la República i realitzen diferents activitats en 3 grups. El primer es troba amb un col·lectiu de 100 dones en el parc de l’ Alameda, el segon realitza una visita a Reclusorio Nord i el tercer grup organitza una trobada amb treballadores sexuals. Posteriorment es reuniran totes al Hemicicle Juárez, en una de les majors i més emblemàtiques places del DF. El dia el tanquen amb una jornada d’autocura a càrrec de la Xarxa Nacional de defensores de Drets Humans.
Presentació del llibre ‘Pisa i Corre’ del Salvador
Aquest divendres donen una conferència de premsa, assisteixen a la Universitat Iberoamericana a la presentació del llibre Pisa y Corre de l’organització Cofamide (Comitè de Familiars de Migrants Morts i Desapareguts- ) del Salvador. Després el Grup 1 i 2 revisen els seus casos amb la Fiscalia especialitzada en delictes contra Migrants i realitzen més activitats de recerca dels seus fills i filles desaparegudes. Seguiran amb diferents actes i accions d’incidència, fins i tot, feran una visita a la Basílica de la Verge de Guadalupe el cap de setmana, quan tornaran cap a Guatemala per una altra de les rutes migratòries i a través de diferents estats federals.
El diumenge 27 sortiran des de la ciutat de Mèxic cap a Apizaco, Tlaxcala i Puebla per després traslladar-se a Ixtepec a Oaxaca. En aquest estat tindran activitats a l’ alberg Germans en el Camí, exploraran la ruta de la mar de Salina Cruz i d’allà passaran a Juchitan de Zaragoza on celebraran una cerimònia a la fossa comuna del Panteó Municipal. Les activitats de recerca a Oaxaca es tanquen a Chahuites des d’on es dirigiran a Arriaga a l’estat de Chiapas. Allí els actes seran a l’alberg Llar de la Misericòrdia.
Retorn i comiat pel riu Suchiate a Tapachula
La última fase del viatge, que finalitzarà el pròxim 3 de desembre quan entrin de tornada a Guatemala, les portarà a la ciutat fronterera de Tapachula on els donarà la benvinguda la població migrada i refugiada. Allà efectuaran la seva recerca en els reclusorios, visitaran l’alberg El Bon Pastor i faran una marxa per la zona de migrants africans-haitians. També tindran una trobada amb les organitzacions locals i amb treballadores sexuals de Tapachula i Puerto Madero.
Efectuaran també un recorregut i una cerimònia a la platja i la ruta del mar a la Barra de San José. Després tindran una sessió d’intercanvi de informació amb la presidència municipal (Ajuntament) de la ciutat de Tapachula, des d’on es traslladaran a Ciutat Hidalgo. Allà s’acomiadaran i realitzaran els tràmits migratoris després de realitzar la última cerimònia al riu Suchiate, la frontera natural per on creuen molts dels migrants.
Foto de Cimac-Noticias
Es persegueix mes els ‘irregulars’ que als criminals
Segons el comunicat emès per Marta Sánchez Soler, la presidenta del Moviment Migrant Mesoamericà, s’han intensificat “les mesures de control, vigilància, contenció i militarització”, que han obligat a que les rutes de migrants “es diversifiquin per la necessitat d’evadir retens, garites i operatius, que són part de mercats transfronterers de trànsit i tràfic de persones i mercaderies, controlats per xarxes criminals transnacionals, que esdevenen en milionàries fortunes del negoci de trànsit i tracta”. I això malgrat que, a partir del 2011, segons fonts oficials, a la frontera sud han augmentat un 330% les revisions.
El problema, prossegueix el comunicat, és que “l’objectiu del control policial no prioritza perseguir els criminals tant com a la pròpia migració ‘irregular’”. A més,”diversos informes d’organitzacions nacionals i internacionals i notes de investigació periodística han mostrat la creixent participació de les policies federal i estatal (mexicanes) en les accions de detenció de migrants irregulars” i que “en aquests operatius sol donar-se de manera creixent la complicitat d’actors no estatals, com les policies privades de les companyies ferroviàries i els seus maquinistes, xofers de taxis, autobusos etc., que mostren l’abast i l’extensió de la indústria criminal que sorgeix al voltant de la migració”.
