Per Lirians Gordillo, SeMlac
Diuen que davant de la mar que banya l’Havana, Berta Càceres invocava el riu. Afirmen que, com les aigües del Gualcarque, ella va deixar a l’illa un torrent de molts afluents.
Les seves lluites ambientalistes i en defensa dels pobles indígenes a Hondures li van guanyar el sobrenom de guardiana dels rius. Enfrontar-se a l’extractivisme va posar a la ambientalista al centre de mira dels poders transnacionals i, des del seu assassinat el 2016, va passar a ser considerada una de les ancestres del poble lenca.
A cinc anys d’aquella injustícia, que continua impune, organitzacions cubanes van desplegar a les xarxes socials digitals una jornada de rememoració que va incloure missatges, records, anàlisi sobre el seu lideratge polític i experiències de feminismes populars.
De el 26 de febrer a el 3 de març, les xarxes del Centre Memorial Martín Luther King Jr. (CMMLK) van protagonitzar l’homenatge en els seus perfils de Facebook i Telegram, al qual s’hi va sumar la Red Feminista Berta Càceres que articula el Grup Amèrica Llatina, Filosofia social i Axiología (Galfisa) i altres organitzacions cubanes. «Quin millor record que compartir-nos, en aquest 2021 de pandèmia i capitalisme globalitzat, la seva paraula», va dir Jesús Figueredo a Facebook.
Els que la van conèixer a Cuba defineixen l’aposta de la líder indígena com una política des de baix, popular, plena de força i radicalment inclusiva. «Sense grans drames, la seva concepció era real i profundament antisistèmica. No es pot defensar el riu si no estàs contra un model de recolonització i despossessió que és intrínsec al capitalisme», afirma a SEMLac l’educadora popular Llanisca Lugo.
«Ella no tenia problemes amb això. Anava fins al final del que significava la causa i no per això l’acovardia el fet que la gent la cregués reivindicativa o la menyspreés de vegades des d’instruments suposadament més sòlids », afegeix.
Aquests principis van gestar una pràctica política que denunciava les conseqüències i connexions del capitalisme, el colonialisme i el patriarcat. Una integralitat que no sol ser freqüent en diferents lideratges i organitzacions d’esquerra.
Des d’aquesta concepció, Berta Cáceres es va convertir en un referent polític. Convocar les dones en els territoris i assumir una postura feminista va portar reptes i incomprensions, però la seva pròpia militància va demostrar que la pràctica revolucionària i d’esquerra pot arribar a aquest nivell.
«D’ella vaig aprendre que la lluita és contra aquests fronts alhora o no ho és en cap», afirma l’educadora popular Carla López.
Càceres va proposar canviar altres paradigmes. Posava cos, vida i esperit a la mobilització; apostes que escapen de la formalitat dels discursos i connecten el polític amb el místic.
Aquesta comprensió de la cultura i les arrels dels pobles va ajudar en la construcció d’un moviment social popular cristal·litzat en el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH).
Càceres comprenia també la importància de la diversitat en la construcció de la política i els seus reptes en un context advers i de persecució constant, com és Hondures.
«Sempre deia que la construcció de la unitat en el moviment social popular passava per trobar-se més enllà i des de les diferències. Creia que aquestes diferències havien assumir-se com fortaleses per a la construcció de la política i que en això jugava un paper fonamental un lideratge des de la humilitat i la sensibilitat. En això va ser un exemple», afegeix Georgina Alfonso, de Galfisa.
No és d’estranyar, doncs, que entre els seus pilars de lluita el COPINH hagi establert l’anticapitalisme, l’antipatriarcat i l’antiracisme.
«El poder no ha de ser la fi, és una proposta de vida per a un món més just, més humà. La construcció de poder des de baix, a l’esquerra, comunitari, és el que ens pot encaminar cap a aquest món millor », va dir Berta en un dels Tallers sobre Paradigmes emancipadors celebrats a l’Havana i als que mai va deixar d’assistir des de 2007 fins a la seva mort.
Aquesta frase i altres de les seves intervencions en els tallers van ser organitzades en una mena d’entrevista que la investigadora feminista Yaima Elena Rodríguez Aloma va publicar a la pàgina a Facebook de l’Institut de Filosofia de l’Ministeri de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient.
Sembrant vida i canvi
«Ella parlava amb una fondària i una serenitat en la veu que li venien del pit, una cosa impressionant», rememora Lugo, coordinadora de solidaritat de l’CMMLK.
Persones properes coincideixen que el seu era un caràcter forjat des de la suavitat i la força, des de la bondat i la rectitud, des de l’alegria i el gaudi. Sabia els perills que corria, podia refugiar-se i abandonar la lluita, però aquest no era el seu camí.
Per «carregar les piles» venia a Cuba, un vincle estret des dels anys 90. Les persones entrevistades per aquest reportatge reconeixen que la seva estada a l’illa caribenya era un temps d’aliances regionals sense amenaces de mort, de descans i abraçades de fe.
«No tenia pors i va estimar a Cuba sempre, va estimar la Revolució. Això és una veritat. Li vaig sentir dir que aquí trobava una serenitat que també li feia falta. Nosaltres estem acostumades a defensar les idees, tenir les nostres batalles aquí, però una altra cosa diferent és estar en perill de morir cada dia i que això pot ocórrer amb total impunitat, com lamentablement li va passar », reflexiona Lugo.
I quines llavors va deixar la líder indígena pel seu pas a la nació caribenya? Per Lugo, Cuba va trobar en ella una dona que no tenia límits per lliurar-se a la gent, síntesi orgànica de moltes lluites que encara, en el context nacional, no és freqüent trobar juntes.
«Berta era un exemple, un testimoni que ens inspirava molt a no caure en camins dogmàtics, a no creure en la política que s’instaura des de dalt, a refundar poder popular des de baix amb la gent, a les bases, a no separar lluites importants de lluites menys importants », opina.
Aquest exemple i impuls es va combinar amb dolor a partir del 3 de març de 2016. Trucades d’Hondures i informes de mitjans internacionals van portar al país la notícia que havien entrat a casa seva i l’havien assassinat a trets al mig de la nit. Tenia 44 anys.
Li sobreviuen la seva mare i els seus fills: Salvador, Berta, Laura i Olivia, que van créixer entre marxes, treball en les comunitats i l’amor a la cultura lenca.
«Ella va ser immensa en el seu compromís, immensa en la seva humilitat i senzillesa, tremenda en la seva solidaritat; no sempre els revolucionaris arriben a aquesta alçada. Sembla que li és més donat a les revolucionàries », afirma Joel Suárez, coordinador general de l’CMMLK, en un vídeo.
Per la seva banda, Alfonso recorda que van ser les seves filles les que li van dir: «mamà, estan dient per la TV que van matar a la teva amiga». No entenia aquelles paraules i de el desconcert va passar a el dolor, un dolor que s’ha repetit altres vegades, ja que la notícia d’assassinats de líders socials ha seguit arribant a l’Havana.
Segons un informe de l’organització Global Witness, el 2018 més de la meitat dels assassinats a activistes ambientals es van reportar a Amèrica Llatina.
L’Institut d’estudis per al desenvolupament i la pau a Colòmbia reporta més de 300 líders socials assassinats en aquest país, només el 2020.
Per Alfonso, feminista i directora de l’Institut de Filosofia, aquesta realitat no ha de ser aliena als i a les que lluiten per la justícia social a Cuba.
«Cap lluita de dones en el món ens pot resultar aliena i no ens podem creure que des d’una còmoda dissidència es fa revolució. Les revolucions són punyents i costen la vida; però quan diem que costa la vida, és perquè per fer revolució cal fer vida i saber viure des de la solidaritat, des de l’acompanyament, des de la fraternitat i la sororitat. Aquesta és una de les coses que vaig aprendre sent companya i amiga de la Berta », afirma commoguda la feminista cubana.
Inspirades per la Berta, el 2016 un grup de feministes de la Xarxa Ètica i Política des del Moviment de Dones a Cuba, que articula Galfisa, van decidir canviar el nom de la xarxa pel de la líder llatinoamericana; des de llavors col·lectius i activistes de la regió s’han anat sumant a la iniciativa i els seus espais a les xarxes socials.
«Quan una és dona i des de ser dona es proposa un lideratge revolucionari, la vida se li fa molt difícil en molts sentits. Però quan saps que no estàs sola, que hi ha moltes dones que s’acompanyen o es recolzen, no és que la mort tingui sentit -la mort mai val-, però es viu ja per sempre. I això és el que ha passat amb Berta », afirma Alfonso.
