OPINIÓ
Aquesta ha estat una nova setmana convulsa democràticament parlant. Dimarts passat van detenir Pablo Hasél per força ja que estava en ordre i captura per no haver-se presentat i ingressat a la presó.
En l’últim moment es va atrinxerar amb altres persones al rectorat de la Universitat de Lleida, on va entrar la policia autonòmica catalana i el van detenir dimarts passat dia 16 de febrer.
A partir d’aquest moment i d’una manera totalment interessada, alguna gent el va convertir en una víctima del sistema opressor que impedeix la llibertat d’expressió a l’Estat Espanyol. D’aquí als aldarulls nocturnes, un sol pas i cada nit hi ha hagut concentracions, crema de contenidors, trencadisa d’aparadors, etc. I com no, càrregues policials desmesurades que amb una pilota de foam van ferir a una manifestant que va acabar sense un ull.
La gent d’esquerres i republicana “vam comprar” el discurs de l’empresonament de Hasél per injúries a la corona i més coses per part de Tribunals de dretes que només empresonen gent que els molesta i sempre emparats en la nefasta llei mordassa.
Heus aquí un argumentari perfecte per cabrejar-nos a tota l’esquerra per un nou cas d’assetjament a la llibertat d’expressió. Tot encaixa a la perfecció.
Però vet aquí que un parell de dies després i trastejant per twitter em trobo amb un tuit de la meva admirada Pilar Aguilar Carrasco que em va deixar ojiplática i ressituada en el tema. Resulta que la “víctima” empresonada i origen de les revoltes és un misogin activista i violent. I no només a les xarxes socials.
I aquí apareixen els límits i les preguntes. I, per descomptat, les respostes. Però anem per parts.
El pijoprogre empresonat, ha estat jutjat per injúries a la corona i temes similars, pel que està a la presó. La gent que el va jutjar és absolutament sensible a l’ofensa a les institucions, però pel que es veu, completament insensible davant les ofenses i amenaces a les dones que, recordo, som una mica més de la meitat de la població mundial. Primer punt de l’aliança patriarcal. O, el que és el mateix, no pots ficar-te amb una institució que com s’està veient, està força deteriorada pels seus propis actes, però pots dir i cantar el que et vingui de gust contra les dones, tot i que les teves paraules reflecteixin violències masclistes de tota mena.
Segona part. Les revoltes a conseqüència de l’empresonament d’aquest “angèlet”, són violentes i destructiva, perquè estan irrompent en l’espai públic (tradicionalment masculí) per destrossar mobiliari urbà (recursos públics que paguem entre tota la població) i fins i tot atemptant contra els negocis que són la font d’ingressos de famílies. O sigui, ¿exercir violència al carrer, per reivindicar la llibertat d’expressió d’un tipus masclista i misogin? O, per ventura s’exerceix com a mostra d’una virilitat mal entesa? O, el que encara podria ser pitjor ¿per reivindicar les violències masclistes en els missatges de twitter i en alguna lletra de Hasél? Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Segona aliança patriarcal.
Tercera part. El paper dels mitjans de comunicació, que si, que reivindiquen una major llibertat d’expressió però que no dubten de posar-se en la pell del, en aquest cas victimari, obviant les seves paraules ofensives contra la meitat de la població, les dones i, per tant, enganyant i manipulant a la ciutadania, sempre àvida de polèmiques i també, sempre disposada a ser manipulada per no haver de pensar massa. A més, si una notícia ve de la premsa, ràdio o televisió, com que sembla més veraç. I com que els mitjans estan en mans majoritàriament masculines, per a què cal investigar res més?, senzillament i com en massa ocasions, ens obvien a les dones i als danys que se’ns pot haver fet o que se’ns pot fer. Tercera aliança patriarcal.
I ja en últim cas, la justícia i els jutges i jutgesses. Desconec qui van jutjar a aquest home. Però el que sí sé és que mentre s’instrueix un cas, poden aparèixer indicis d’altres delictes. I les amenaces, vetllades o no a dones i els insults oberts, crec que poden ser-ho. Davant d’això, silenci i mirar a un altre costat sense tenir en compte la comissió d’aquests delictes contra les dones en general i contra algunes en particular. Total, només es tracta d’insults i amenaces a dones en xarxes socials i alguna cosa més. Però només són dones.
Quarta aliança patriarcal.
Si a hores d’ara quedava algun dubte sobre la meva posició la vaig a deixar del tot clara: Sóc d’esquerres, republicana i activista pels drets totals de ciutadania, de tota la ciutadania. Per tant, defensora a ultrança de la llibertat d’expressió i estic absolutament en contra de l’ingrés a la presó d’artistes i persones que ho siguin per una visió restrictiva de la llibertat d’expressió o altres llibertats individuals i / o col•lectives.
Però per sobre de tot sóc feminista i em reivindico com a tal, perquè aquesta és la meva visió de món, malgrat les trampes patriarcals en què ens intenten incloure cada dia. Però amb gent amiga, en aquest cas Pilar Carrasco, sempre obrim els ulls i ens reorientem immediatament. És un dels avantatges del feminisme, que ens ajudem en el que podem (i de vegades en el que volem) les unes a les altres.
Avui vull agrair la lucidesa de Pilar i també de Mari Mar Molpeceres que va arribar després, el seu treball de recerca en xarxes socials per demostrar la llibertat d’aquest senyor per insultar i amenaçar dones, demostrant així la seva misogínia i la seva masclisme declarat.
Espere haver contribuït a visibilitzar aquestes aliances patriarcals amb el cas Hasél i que algunes persones reflexionen sobre el seu suport incondicional cap al ara pres Pablo Hasél.
