La matinada del dijous 3 de març, l’activista pels Drets Humans Berta Cáceres era assassinada, a la ciutat de ‘La Esperanza’, a uns 300 quilòmetres de la capital d’Hondures, Tegucigalpa. S’havia enfrontat a grans adversaris: multinacionals xineses, el Banc Mundial, els colpistes que van fer-se amb el poder al país l’any 2009.
Estava amenaçada de mort feia temps. Una setmana abans del seu assassinat havia denunciat, en una roda de premsa, la mort de quatre companys de la seva comunitat, la lenca, també assassinats per defensar el dret a la terra, al medi ambient, malmès i amenaçat pels interessos de les grans empreses extractores multinacionals.
Berta Cáceres havia rebut, l’abril de l’any passat, el premi Goldman que distingeix l’activisme mediambiental.
Era coordinadora del Consell Civic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i col·laborava amb ongds com Entrepobles.
Entrevistem a Àlex Guillamón és coordinador d’Entrepobles
En un article en memòria de Berta Cáceres que vas publicar a ‘La Directa’ l’endemà del seu assassinat deies que “el seu somni és el nostre somni” i que aquest somni seguirà viu després de la seva mort. Com explicaries el somni de Berta Cáceres?
Vam destacar això pel fet que la van matar mentre estava dormint. El somni de Berta Cáceres era el somni d’una ciutadania global i, sobretot, de la defensa del planeta únic que tenim, començant per la seva casa, que era el territori de la comunitat lenca. I també el somni de la igualtat de les dones i els homes. Un somni teixit de lluites diferents en les quals s’havia implicat, com, per exemple, la lluita antimilitarista contra les bases dels Estats Units que s’intentaven ampliar a Hondures.
I, sobretot, el somni de la solidaritat internacional, que havíem compartit amb ella, com si fos una companya més de Entrepobles o de qualsevol de les altres organitzacions que han col·laborat amb ella.
Malgrat que les amenaces eren evidents, que s’havia demanat que es vetllés per la seguretat de Berta Cáceres, l’han acabat matant… La sensació d’impotència i impunitat és molt gran.
Ja fa més d’un any que la Comissió Interamericana de Drets Humans, de l’OEA, li havia atorgat mesures cautelars. Havia de ser protegida pel Govern. Havia discutit amb el Govern sobre la protecció que tenia i fins a quin punt la permetia sentir-se segura. El cert és que era conscient del risc que tenia però, com molts d’altres activistes, dones i homes, tant a Hondures com a Llatinoamèrica, va seguir defensant amb valentia el procés del seu poble.
Com t’expliques que es puguin cometre crims com aquest, que podríem dir que són morts anunciades?
M’agradaria recalcar que nosaltres teníem una coneixença directa, podríem dir que una amistat amb Berta, però feia només una setmana que ella havia anunciat la mort de quatre companys indígenes lenques en el context del conflicte contra una represa. En l’últim any s’havien denunciat vint assassinats de membres d’aquesta comunitat. Entre el 2002 i el 2014 s’ha comptabilitzat l’assassinat de 111 persones que defensaven el territori, ambientalistes.
Amb la mort de Berta Cáceres emergeix, un cop més, allò que estava molt silenciat dins la comunitat internacional i és la impunitat amb què actua el Govern d’Hondures. Qui l’ha matat envia el missatge que res no l’importa, que era conscient que l’assassinat de Berta Cáceres tindria una gran repercussió internacional però que no l’importa.
Com ha colpit l’assassinat de Berta Cáceres la comunitat lenca i l’activisme mediambiental i pels drets humans a Hondures?
En el primer moment ha estat un cop molt dur. Per un cantó no va ser una sorpresa, però portava molts anys sota amenaça i mai ningú no espera una cosa així. El 8 de març, dia de la Dona Treballadora, es cridaven frases com “Berta no ha mort, s’ha multiplicat!”. Això encoratjarà molta gent a seguir lluitant, com una referència, com un estímul a seguir el seu camí.
En aquest sentit, qui ha decidit matar-la s’ha equivocat. El 17 de març s’han convocat mobilitzacions a Hondures. Caldrà estar atents als esdeveniments.
Cal saber que Gustavo Castro, un company mexicà de l’ong “Otros mundos”, que és filial de “Amics de la Terra-Mèxic”, continua detingut. Estava allotjat a la casa de Berta perquè havia anat a un encontre que es feia a Hondures i va resultar ferit aquella nit. És l’únic testimoni. Se li ha pres declaració diverses vegades. Està reclamant sortir del país i se li ha dit que no en pot sortir en trenta dies. Estem fent una acció urgent internacional diplomàtica, política, perquè alliberin aquest company, que és un testimoni, no un sospitós.
Hi ha hagut mostres de solidaritat a molts indrets del món, Barcelona inclosa. Serviran per alguna cosa?
La reacció de solidaritat des dels moviments socials, internacionals i institucionals ha estat important. El mateix dia que vam estar al consulat d’Hondures, la cònsul ens va comentar que l’acabaven de trucar de l’Ajuntament de Barcelona. Esperem que el Parlament també es pronunciï. Fins i tot s’està parlant de la possibilitat fer una missió internacional a Hondures, amb presència institucional, per intentar frenar la repressió, la impunitat que denunciem. Aquesta situació ve de lluny, des del cop d’Estat de 2009.
Al final de l’article cites unes paraules de Berta Cáceres, el 2015, quan va rebre el premi Goldman. Deia: “Despertem, despertem Humanitat. Ja no hi ha temps. Les nostres consciències seran sacsejades pel fet de limitar-nos a contemplar l’autodestrucció basada en la depredació capitalista, racista i patriarcal”. Això resumeix el seu pensament.
És com una càpsula que resumeix el seu pensament, preocupacions i sentiments. En molts cassos, en les comunitats indígenes no hi ha separació entre el ser humà i la natura. Ella pensava així i per això lluitava ella i segueix lluitant molta gent.
Representa una generació de dones que a Llatinoamèrica, en diferents contextos, han sortit del segon terme en què sempre havien estat i s’han posat al davant de diferents lluites, sobretot de defensa del territori, a la vegada que defensen els drets de les dones.
A Perú, Guatemala, Equador, Colòmbia… en situacions de molta repressió i duresa, defensen la terra front a l’extractivisme, projectes miners, hidroelèctrics o els grans latifundis amb monocultius.
