Hondurenyes fugen de la pobresa i la violència, enfrontant-se a Mèxic a gasos lacrimògens i xenofòbia. Sayra ha viatjat gairebé 800 quilòmetres a peu, va sortir d’Hondures amb la seva filla en braços i es va unir a la Caravana Migrant. Sayra fuig de la pobresa. És part de l’èxode centreamericà més gran que s’hagi vist en els últims anys i que ha hagut d’enfrontar gasos lacrimògens, contingències climàtiques i xenofòbia.
Foto: AmecoPress
Segons explica abans de sortir de la seva llar va intentar en moltes ocasions aconseguir feina, però, al seu país natal l’índex d’atur és summament alt, i ser contractat és molt difícil, més encara si ets dona.
Ella, igual que moltes altres dones hondurenyes, no compta amb estudis que la recolzin, provenen de pobles en els quals no s’acostuma que les nenes estudiïn fins a un nivell avançat.
“Pera nosaltres les dones no hi ha feina, tots els llocs de treball que hi ha ara han de ser per a les dones que ja s’han graduat, que tenen una llicenciatura, per a les dones que no han estudiat no hi ha feina”, recorda.
Així com Sayra, Evelyn també fuig del seu país en recerca d’una millor vida, allà els homes guanyen un millor salari que les dones, la qual cosa les condemna a una pobresa encara més crua que la del sexe masculí.
Segons expliquen, els únics llocs de treball per a dones són de cambrera o en alguna altra àrea del servei de poca paga i molta feina. D’altres marxen de les seves llars, les abandonen, per no morir o ser obligades a mantenir alguna “relació sentimental” amb algun membre de bandes de delinquents.
D’acord al portaveu del Movimiento Migrante Mesoamericáno, Rubén Figueroa, és cada vegada més gran el nombre de dones que surten rumb als Estats Units, principalment a causa de la inseguretat que hi ha en els seus pobles.
És per això que elles, Sayra i Evelyn, a més d’altres dones es van unir a la #CaravanaMigrante, algunes amb els seus esposos, altres com a mares solteres o joves a la recerca d’un somni. Totes caminant pas a pas sense permetre que les detinguin.
