Dimarts 23 abril 2024

Dimarts 23 abril 2024

Compartir

El burca com a excusa

 

OPINIÓ

Vaig anar a una conferència de Wassyla Tamzali i agraeixo profundament haver-hi assistit per la claredat conceptual de l’autora, dona algeriana, musulmana, que em va permetre veure la diferència entre els fonamentalistes islàmics i l’islam en què ella va ser educada. El títol del seu llibre, El burca com a excusa, fa preguntar-se què s’excusa darrere del seu ús. El subtítol del llibre, Terrorisme intel·lectual, religiós i moral contra la llibertat de les dones, ens dóna una resposta.

Ella és una algeriana feminista, defensa els valors universals del feminisme, com el dret a la igualtat de drets per a homes i dones, que no és negar la diferència de sexes com alguns malentenen. Per això ella rebutja la idea d’un feminisme islàmic, perquè diu que és un oxímoron (paraula complexa que vol dir que són termes que es contradiuen quan van junts). Amb això vol denunciar que el feminisme no és una qüestió que pugui reivindicar-se com una cosa identitari, diferenciat, perquè els seus principis són universals, es tracta de drets humans que no poden ser negats.

Mentre el fonamentalisme islàmic exigeixi l’ús del burca a les dones en nom de la tradició, el que oculta és que aquesta tradició arrenca de l’edat mitjana que obligava a les dones a ocultar el seu cos per ser font de temptació per a l’home. Les que defensen l’ús del vel en nom d’una identitat nacional haurien de preguntar per què els homes s’adapten tan bé a la manera de vestir occidental amb els seus texans, les seves bambes, etc. en comptes d’usar les vestimentes tradicionals en nom de la seva identitat nacional. En les últimes rebel·lions contra els governs autòcrates dels països de mig orient, hem sentit un clam de llibertat proclamat per gent jove fonamentalment. Però això és sinònim que els nous rebels siguin demòcrates? A Líbia, s’han donat casos de rebels que estan matant a persones de religió cristiana. Això vol dir que les lluites són més complexes d’allò que els mitjans ens expliquen. Reemplaçar una dictadura per una altra no és ser demòcrata. Imposar una religió tampoc. Les dones que estaven a les revoltes segurament lluitaven per ser més lliures, però moltes d’elles anaven amb vel o enburkadas. Per por, per convicció interior, anomenada lliure consentiment?

Wassyla Tamzali ens va donar una poderosa frase que ens ha de servir de reflexió davant certes confusions a les quals ens hi podriem adherir. Diferenciar entre el lliure consentiment a l’ús del vel o el burca i l’elecció. Una pot consentir o no davant una cosa imposada, però l’elecció lliure suposa la possibilitat de criticar aquest ús, la llibertat de triar entre diverses opcions sense que això suposi ser exclosa de la comunitat, o de tractar d’infidel, fet que suposa un risc de mort per al fonamentalista islàmic.

Una dona somali, Ayaan Hirsi Ali, que va fugir a Holanda per escapar d’un matrimoni concertat amb un cosí seu, per defensar el dret a la llibertat, a la instrucció, per criticar l’obscurantisme i l’endarreriment que la religió imposa a homes i dones musulmans, està condemnada a mort per la llei islàmica. Aquesta dona que va arribar a ser diputada a Holanda, després d’haver tingut durant anys guardaespatlles i protecció del govern holandès, va emigrar als Estats Units, cansada de tanta persecució. A Salman Rusdhi, escriptor de Els versos satànics, una fàtua el va condemnar a mort per heretge. Les revoltes davant les vinyetes humorístiques que Dinamarca va publicar sobre Mahoma, van provocar reaccions incendiàries per part dels fonamentalistes no només en els països d’on són originaris sinó a tot Europa.

Em sorprèn i m’espanta que tot això es vulguin relativitzar dient que a Occident la dona no és més lliure perquè també està sotmesa al patriarcat, i que en els mitjans apareixen les barbies o dones masculinitzades. Fa l’efecte que la cultura imprimeix a la diferència jeràrquica dels sexes, però ningú pot negar que a cap dona a Occident es condemnada a mort per criticar el patriarcat. Pot una dona musulmana fer-ho sense ser en el millor dels casos només deshonrada? Pot una dona musulmana com Ayaan Hirsi Ali criticar la seva religió sense ser condemnada a mort?

Pot un cineasta com Teo Van Gohg fer una pel·lícula crítica contra el tracte que li brinda la religió islàmica a la dona, sense haver pagat el preu de ser assassinat?

Reflexionant seriosament sobre aquestes coses, crec que almenys hauríem de veure que hi ha una diferència entre l’Orient musulmà actual i Occident i no contribuir a la confusió defensant el multiculturalisme sense límits, i no ser tractada de feixista o fonamentalista per dir-ho.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Dones per la Independència: Endavant República Catalana

  OPINIÓ Una vegada més, tot i la complexitat no només per la mobilització sinó...

Comunicado de Objetivos para la huelga del 8 de Març: Vaga de Totes del 8 de Març. Movimientos Feministas

      Venimos de lejos, tenemos una larga historia feminista, y un recorrido de...

Microfinançament documental de dones migrades a Catalunya

La organització Mujeres Pa’lante (que avui rebrà el premi FRANCESC CANDELL), amb el suport de l’antropòloga Tanja Wol, realitza...