A Mèxic s’han commemorat recentment els 110 anys del Primer Congrés Feminista, celebrat originalment del 13 al 16 de gener de 1916 a Yucatán. L’efemèride va ser recordada el passat 16 de gener amb diversos actes oficials, en què la subsecretària d’Educació Bàsica, Noemí Juárez Pérez, va reivindicar aquest esdeveniment com l’inici de la transformació social i jurídica de les dones mexicanes.
El Primer Congrés Feminista no va ser només un acte de protesta, sinó una assemblea d’avantguarda que va desafiar les estructures socials i polítiques del Mèxic de principis del segle XX, convertint-se en una fita fonamental del moviment feminista nacional.
Una trobada d’avantguarda a Yucatán
El congrés va comptar amb el suport del general Salvador Alvarado i va reunir més de 600 delegades, majoritàriament mestres rurals i activistes polítiques, que es van aplegar al Teatre Peón Contreras de Mèrida. Moltes d’elles havien participat en l’oposició a les dictadures de Porfirio Díaz i Victoriano Huerta, fet que va convertir la trobada en un autèntic laboratori de drets civils.
El debat es va centrar en quatre àmbits clau, les reivindicacions dels quals continuen tenint vigència avui dia:
Educació i professionalització: la necessitat que les dones accedissin a una formació científica i tècnica més enllà de les anomenades “feines de la llar”.
Drets polítics: les primeres discussions formals sobre el sufragi femení a Mèxic.
Llibertats civils: propostes per reformar el Codi Civil, permetre el divorci i atorgar més autonomia a les dones dins del nucli familiar.
Educació sexual: un tema profundament revolucionari per a l’època, orientat a proporcionar a les dones coneixement sobre el seu propi cos.
Figures destacades com Elvira Carrillo Puerto, juntament amb altres integrants de les Lligues Feministes, van utilitzar les conclusions del congrés per impulsar lleis de gran transcendència. Gràcies a aquest precedent, Yucatán es va convertir el 1923 en el primer estat a reconèixer el vot femení a escala local, obrint el camí cap a la reforma federal de 1953.
Un deute històric amb les dones indígenes
Durant la commemoració dels 110 anys del congrés, es va posar un èmfasi especial en el deute històric amb les dones indígenes, la realitat de les quals va ser molt diferent de la de les congressistes de 1916.
Les dones indígenes van ser excloses del Primer Congrés Feminista, ja que la convocatòria es limitava a dones amb educació primària i de “bona reputació”, un criteri que va deixar fora la majoria de dones maies, marcades aleshores per l’analfabetisme i l’explotació.
Amb el pas del temps, el moviment feminista va evolucionar i va incorporar les demandes de les dones rurals i indígenes. En aquest context, Elvira Carrillo Puerto va fundar les Lligues Feministes Camperoles, que van treballar directament amb comunitats maies en qüestions clau com l’emancipació econòmica, els drets sobre la terra, el treball i l’alfabetització com a eina de llibertat política. Aquestes accions van permetre que moltes dones indígenes esdevinguessin lideresses amb autonomia pròpia i referents d’identitat nacional.
Vigència del llegat feminista
Actualment, la Secretaria d’Educació Pública recupera algunes de les reivindicacions sorgides del Primer Congrés Feminista per aplicar-les a una educació amb perspectiva de gènere. Així mateix, durant els fòrums commemoratius, la Cambra de Diputats i el Senat mexicà van subratllar que «el feminisme mexicà del segle XXI ha de ser interseccional, garantint que els drets conquerits fa més d’un segle arribin efectivament a les comunitats indígenes, respectant els seus sistemes normatius i les seves llengües».
