Zuliana Laines forma part de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere i va estar present en la VI Trobada de la RIPVG realitzada a Barcelona el 2016, que va ser organitzada per la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPICCAT).
La periodista i feminista peruana Zuliana Laines ha estat escollida aquesta setmana com a màxima dirigent de la Federación de Periodistas de América Latina y el Caribe (FEPALC).
La nova directiva de la FEPALC.
Ella, en el seu compte en una de les xarxes socials, ha comentat el seu nomenament amb les paraules que reproduïm a continuació:
“Gratitud, gratitud, gratitud a les meves companyes i companys d’Amèrica Llatina. El fet d’haver rebut la confiança unànime per conduir la Federació de Periodistes d’Amèrica Llatina i el Carib (FEPALC) em compromet a fer un treball fort i solidari per consolidar aquest instrument amb què comptem els / les treballadors / es periodistes de tota la regió.
Qui em coneix sap que quan assumeixo una responsabilitat – i ho faig sempre- puc prometre una sola cosa: treball, treball, treball.
Amèrica Llatina històricament ha estat i és un escenari complicat per a l’exercici del periodisme … no només per la violència sinó també per l’extrema precarització.
Mèxic i part de Centreamèrica requereixen que mantinguem els ulls i l’acció allà de manera permanent.
El millor d’aquests temps que corren és que cap organització sobreviu amb la conducció / orientació només del o de la cap. Avui són equips els que condueixen, els que discuteixen, els que aconsegueixen. Per això vaig acceptar el desafiament. Perquè els que formen part del Comitè Administratiu i Executiu de FEPALC han demostrat de manera ferma i permanent en els seus països que no només s’hi deixen la pell per la defensa dels nostres col·legues sinó que creuen en l’organització sobre totes les coses. La seva convicció i compromís van ser vitals per fer aquest pas.
En aquesta etapa que comença -que tanca un cicle i n’obre un altre- no volia deixar de reconèixer la feina del president sortint Celso Schroder. La tasca de conducció que li va tocar va tenir molts huracans polítics pel mig i ell va saber mantenir-nos dempeus.
Comencem aquest nou repte amb entusiasme, amb ganes de tenir una regió plural -com ho ha estat sempre- però unida i coherent en l’acció. A la sapiència que per més que ens vulguin dividir, els treballadors i treballadores sabem que només serem forts mentre actuem com un puny davant governs, empresaris i qualsevol poder que ens vulgui segmentar.
No volia tancar aquesta reflexió sense reconèixer el moment històric que aquesta responsabilitat significa per a aquesta ANP que tant volem, respectem i per la qual ens deixem l’ànima cada dia. Aquesta tria -els càrrecs són de les organitzacions- és un reconeixement tàcit a una història de gairebé 90 anys de lluita. Aquest és un assoliment de l’ANP i de tota aquesta marea humana que som al país.
Gracias Colòmbia, Costa Rica, Xile, Mèxic, Panamà, Paraguai, República Dominicana, Veneçuela, Obrigado Brasil, Merci Haití”.
