Abir Fekih
En una societat conservadora com la siriana, seria evident que la dona sigui aquest ésser més desitjat per aquest tipus de traficants; els atrau més per ser una dona que no té cap familiar que la protegeixi, una jove, una nena, tots aquests perfils serveixen per formar part d’una xarxa comercial rendible per a les màfies.
Abans de la revolució de Síria del 15 de març de 2011, els àrabs deien “Qui no es casa amb una dona del Llevant, es morirà solter” perquè consideraven que casar-se amb una dona del Llevant (la dona siriana exactament) era un repte per a qualsevol home àrab per que és bella, sensual i culta. Ara, la guerra de Síria ha destruït tot al país, fins i tot els somnis. Aquesta mateixa dona, tan desitjada es va escapar de la mort dins de Síria buscant una esperança de vida molt baixa, on sigui que ara es trobi, amb els recursos mínims per sobreviure.
Segons les últimes estadístiques, dels 23 milions de població siriana, més de 11 milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seves cases; al voltant de set milions de persones dins de Síria i més de quatre milions que, actualment es refugien a l’estranger, la majoria a Turquia (uns 2 milions), Líban (1.150.000), Jordània (650.000), l’Iraq (250.000), Egipte (133.000) … Centenars de milers també han fugit a Europa, llançant-se a la Mediterrània o a les fronteres d’alguns països de la Unió Europea (UE).
Resposta bàrbara contra la població civil
D’altra banda, la resposta del govern de Bashar Al-Assad, ha estat i segueix sent molt bàrbara. Un any més tard va aparèixer DAESH (Estat Islàmic, en la seva accepció en àrab) i altres grups armats, deixant a una gran part de la població siriana sense sortides. L’única possibilitat era o escapar-se del bombardeig i les amenaces diàries, o enfrontar-ho amb els molt pocs recursos d’armament. Aquest enfrontament ha acabat amb la vida de unes 250.000 persones, més de 65.000 arrestades per manifestar-se, expressar les seves opinions que van contra el règim, o també per pertànyer al sector sanitari que cura els ferits revolucionaris o també per fer part de la xarxa del periodisme que transmet els crims de l’exèrcit sirià cap a uns mitjans de comunicació no permesos.
Òbviament, la majoria dels màrtirs civils i els que formen part de l’exèrcit lliure són homes. Cada un d’ells ha deixat darrere a una dona i una germana o/i una mare o/i fills i filles. Tenint en compte que la societat siriana és una societat conservadora, on l’home porta molta responsabilitat per ser pare, germà o fins i tot fill. De fet, milers de famílies es van quedar sense recursos financers fixes i, de vegades, fora de la seva pròpia llar (per amenaces de detendre altres membres de la família) en perdre a l ‘encarregat de la família’. Segons les estadístiques i fins a finals del 2015, tenim més de 5.300 mares que van perdre als seus fills i 69.000 vídues i més de 19.000 nens i nenes sense pares.
Abir Fekih, a la dreta de la foto al costat de Rawan Al bash en la trobada de l’IEMed. Foto Lídia Vilalta
Primeres fugides concentrades als païssos veïns
A finals de 2012, la majoria de les famílies sirianes que es van escapar del país no comptaven amb aquest panorama tan complicat dins i fora de Síria. De fet, si ens fixem en les zones del refugi de les primeres onades, es veu clarament que es van concentrar als països veïns, perquè no costés ni l’anada, ni la tornada quan es restablís l’acord entre el govern i l’oposició.
Després de la massacre de Guta a l’agost 2013, que ha estat el pitjor atac químic en els últims 25 anys, i la reacció tan freda dels governs del món, el poble sirià ho va tenir clar: no hi ha tornada, o s’espera la mort sota el bombardeig de qualsevol tipus o cal escapar.
Entre tota aquesta destrucció, trauma, necessitat i depressió pot créixer alguna cosa molt desagradable; la màfia de les conseqüències de la guerra a nivell de ciutadania, i l’ésser més feble, és el que no pot resistir davant seu abús tan cruel.
En una societat conservadora com la siriana, seria evident que la dona fos aquest ésser més desitjat per aquest tipus de traficants; els atrau més per ser una dona que no té cap familiar que la protegeixi, una jove, una nena, tots aquests perfils serveixen per formar part d’una xarxa comercial rendible per a les màfies. Tenint en compte que sota aquestes circumstàncies, la refugiada siriana pateix el mateix que pugui patir qualsevol refugiada de Pròxim Orient.
La veritat, per aclarir aquest fenomen caldria distingir 5 tipus de violència que es poden cometre contra les dones en situació de risc les refugiades: l’estafa, l’abús, l’explotació, els falsos matrimonis per interés, l’absència o pèrdua dels papers d’identificació (llibre familiar, certificats de naixement…) i amenaces o pressió social per qualsevol tipus d’iniciativa cap a la independencia.
Abir Fekih es Llicenciada en Biblioteconomia i Periodista d’opinió; freelance en algunes revistes tunisianes Oyoun, i Al Jazeera Mubasher. Viu a Barcelona des de 2008
