Rawan Al bash, a la dreta. Foto Lídia Vilalta
El meu nom és Rawan Al ‘bash, sóc siriana-palestina; el meu pare és un refugiat palestí que es va veure obligat a abandonar el seu propi país amb la seva família, quan tenia 4 anys d’edat i el 1984 va arribar a Síria i viure-hi.
Allà hi va créixer i va tenir la seva pròpia família quan es va casar amb la meva mare, una dama de Síria.
La qüestió de la nacionalitat
“Jo vaig néixer a Síria, la meva mare és siriana però, tot i que la meva mare és siriana jo no puc tenir la nacionalitat de Síria perquè en la llei síria la dona no pot transmetre la seva nacionalitat als seus fills”, el que significa que ni tan sols tinc nacionalitat, encara que pertanyo a dos països …
El tema de ser una refugiada
Vaig néixer com a refugiada, tota la població palestina que viu a Síria és refugiada, i encara que tingui els mateixos drets que els sirians, sóc una refugiada. El govern sirià creu que si els palestins fossin capaços de tenir la nacionalitat siriana des que neixen, s’oblidarien dels seus drets com a palestins i també el seu dret al retorn. Però totes i tots els refugiats palestins tenim el dret del retorn a la nostra terra i els sirians creuen que donant-nos la nacionalitat ens faràn oblidar la nostra terra; si acceptéssim la nacionalitat siriana el poble palestí desapareixeria per complert.
Ser part de la societat civil per il·luminar i informar els refugiats palestins dels seus drets, especialment el seu dret a tornar a la nostra terra natal, estar involucrada amb els problemes socials i polítics de la societat local a Síria, les qüestions del públic en general, ser una testimoni dels enormes canvis que succeeixen a Síria… totes aquestes raons estableixen un terreny i un context que em connecta més amb la terra, la gent, la cultura, la societat i la meva identitat.
Temes que em preocupen
El gran moviment de Síria a Europa; Els xocs; Els països europeus no són perfectes, la burocràcia, la corrupció. Tots els esforços que havíem fet a la societat àrab per desenvolupar i per canviar la societat, es van quedar en res. A Europa encara tenen idees preconcebudes sobre totes les persones que provenen de qualsevol país àrab: totes som iguals. Penso sobre el que podria succeir i es podria fer; El que no és just aquí ni a Síria.
La vida podria ser menys difícil; Ser musulmana no és fàcil en qualsevol lloc, tant per a les dones més liberals o més dures; Ser part d’una nova societat, les dificultats i les facilitats.
Rawan Al bash es refugiada palestina-siriana, tècnica en enginyeria civil; coordinadora i formadora en àrab i anglès en camps de refugiats i també docent en tots dos idiomes.
