Dilluns 14 octubre 2024

Dilluns 14 octubre 2024

Compartir

Una anàlisi crítica des de Catalunya de la representació de les dones als mitjans (I)

Som molt lluny d’una comunicació no sexista, segons institucions, entitats i periodistes

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació és una iniciativa de participació ciutadana impulsada des de diferents ajuntaments de Catalunya i per Drac Màgic ( entitat dedicada a l’estudi de l’audiovisual) que vol promoure l’anàlisi i la resposta dels mitjans  de comunicació des de la perspectiva de les dones. L’Observatori ha celebrat el desè aniversari amb una Jornada Internacional de Debat el 23 d’octubre al Citilab de Cornellà. D’una banda, s’ha volgut conèixer de la mà de professionals de la comunicació com s’aborda la representació de les dones als mitjans.  I de l’altra, persones expertes en l’anàlisi dels mitjans han debatut la importància que té aquest sector en la construcció de models sobre les dones.


 

Institucions i entitats

La presidenta de l’Observatori, Judith Ibáñez, ha volgut fer partícip a les més de 300 dones i a la desena d’homes que omplien la sala d’actes, de la importància que aquesta entitat, nascuda a Cornellà continuï lligada a entitats, associacions, a l’administració local i compti amb el suport de l’Institut Català de les Dones  (ICD) entre altres institucions, perquè, d’aquesta manera, se’n garanteix la vitalitat en l’observació d’un ampli ventall de mitjans.

Per Marta Selva, presidenta de l’ICD, cal aconseguir que els mitjans mostrin l’experiència diversa de ser dones al món, i en destaca l’emergència de nous imaginaris d’altres cultures. “És per aconseguir aquest objectiu que hi ha d’haver un fort compromís entre les institucions i els espais de comunicació de dones” ha afirmat. Aprofundir en la coeducació i en els continguts que es donen als centres educatius és, per a Marta Selva, inajornable, a fi que,  “com deia Hannah Arendt , visquem en una comunitat lliurament compartida pels dos gèneres”.

Imma Moraleda, presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, aposta per una presència més equilibrada als mitjans i perquè l’Observatori continuï vigilant que la imatge de la dona no s’empri malament. Imma Moraleda afirma que les dones que van entrar en política i participen a l’administració pública van recollir les propostes dels moviments de dones i les van voler aplicar: “Ara caldrà treballar perquè les nostres polítiques es mantinguin i s’apliquin”. Quant a a l’actualitat política ha manifestat que l’acceptació per part de dues de les ministres sortints d’un càrrec en un graó inferior és una actitud molt femenina i positiva. “No recordo cap ministre home que ho hagi fet”, ha exclamat.

L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, en referència a les declaracions sexistes de l’alcalde de Valladolid vers Leire Pajín, ha deixat clar que els comentaris masclistes de polítics i de la premsa li causen una gran nàusea intel·lectual, tristesa i rebuig. Per a ell, la tasca de l’Observatori no és tant aconseguir la igualtat d’oportunitats, que ja ho fa la llei, sinó la igualtat social, i aconseguir-ho sí que és un combat, perquè la mirada social comporta un debat molt més complex, on molt sovint s’ha d’anar a contracorrent de les polítiques de màrqueting i consum.

La coordinadora de continguts de l’Observatori, Anna Morero, ha explicat el concurs d’espots publicitaris no sexistes realitzat entre estudiants de 14 a 16 anys de 26 municipis. Un dels premiats, mostra un intercanvi de rols: un noi recomana una crema hidratant a una companya. Moreno també ha presentat  el Decàleg a tenir en compte per a una millor representació de les dones en els mitjans de comunicació, que ha estat elaborat per més de 150 dones dels 26 municipis que formen l’Observatori. Cada municipi ha elaborat el seu decàleg, que després han fusionat en un d’unitari. Aquest decàleg es lliurarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya. 


reimaginat1

Taula Rodona “Les lògiques productives dels mitjans de comunicación i el seu impacte en la respresentació de les dones.”

A la taula d’esquerra a dreta: Joana Bonet, Xavier Oliver, Eva Peruga, Sílvia Cóppulo i Josep Carles Rius

 

Periodistes i publicistes

La periodista i defensora d’igualtat del Periódico Eva Peruga, moderadora de la taula rodona, ha començat dient que els mitjans incorren en una doble falta perquè són responsables, tant d’explicar les situacions, com de fer d’altaveu, i en el cas de les dones ho incompleixen.  No obstant això, ha exculpat els mitjans dient que “no hi passa res que no passi en altres àmbits”. Els  ha demanat, tanmateix, que facin un esforç i que no tolerin expressions insultants ni la invisibilitat, perquè, en el dia a dia, només surten a la premsa o bé les dones importants o  bé les víctimes  mentre que la immensa majoria és invisible. Ella centra la seva tasca a El Periódico a incidir dins la redacció per fer augmentar el nivell d’igualtat. Per a Peruga, l’existència d’una massa crítica de dones pot fer millorar els mitjans. “Cal fer un producte amb una mirada plural, no androcèntrica, on la veu de les dones compti igual que la dels homes”. L’ambició de les professionals dels mitjans, com afronten la perspectiva de gènere els nous mitjans, i  què es pot fer des de la publicitat i la moda, són les qüestions que va plantejar a les i els professionals d’aquesta taula rodona.

Sílvia Coppulo dirigeix l’agència Ekoos i un programa a Catalunya Radio. La seva intervenció parteix d’un diagnòstic del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el gènere a la radio i a la televisió públiques, on un 90% dels càrrecs importants dels mitjans estan ocupats per homes, i les dones només ocupen el 10 % restant. Això sí, la seva presència va augmentant en els càrrecs de segon o tercer nivell. Però Coppulo és de l’opinió que “no calen tants diagnòstics i sí més tractament”. Es diferència del discurs d’Eva Peruga en el sentit que està d’acord amb les conclusions de Beijing que els mitjans van per darrera de la societat.  Quan es justifica la poca presència de les dones als mitjans i a les tertúlies amb la manca de voluntat de participació de les dones, afirma que “les dones saben que seran mirades amb lupa i dubten més perquè tenen menys seguretat. Per exemple, un home llegeix un llibre i ja creu que pot opinar, per contra, una dona ha de fer un màster”. Les dones tenen més dificultats afegides, com és la manca de temps i l’aspecte físic,“si no, fixem-nos quantes dones de més de 65 anys i grassonetes veiem a la televisió”. La seva experiència personal li fa aconsellar que “cal perseverar i, sobretot, no fer soroll ni mostrar-se com a víctima, simplement , no demanis i ocupa l’espai que et pertoca!”.


reimaginat3

Per al periodista i responsable de l’edició catalana del diari Público, Josep Carles Rius, “els mitjans han de ser un mirall honest i fidel i, en canvi, són un mirall desenfocat”. El diari es defineix com a militant de la igualtat;  aplica el Decàleg sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans elaborat per institucions,el Col·legi de Periodistes, l’Associació de Dones Periodistes, etc.; és contrari a la publicació d’anuncis de prostitució; i té seccions específiques en defensa del feminisme. Constata que als mitjans hi ha una gran visibilitat de la joventut, la bellesa i les relacions amoroses i, en canvi,  hi ha molt poca visibilitat dels agents socials, la gent gran i la migració. Opina que cal una actitud política de transformació tant pel que fa a la informació com en l’entreteniment i la ficció, i li preocupant especialment el tractament de les dones a Tele 5 i a Antena 3.  Rius s’exclama  que el govern espanyol hagi retirat la publicitat de les cadenes públiques, cosa que ha causat un transvasament dels anuncis als mitjans privats, i a aquests, no se’ls ha demanat res a canvi. TV3 i Catalunya Ràdio són els únics grans contrapunts. Constata, a més, que a Internet es fan tractaments d’informació que abans mai  no s’haurien acceptat, i opina que l’esquerra ha d’abordar seriosament  la prostitució (ell es declara “abolicionista”) i què és fa amb el vel integral, el hijab…és a dir, amb la invisibilització física d’algunes dones migrades.

Pensa, finalment, que els i les periodistes han de crear complicitats amb la societat i aconseguir que les dones periodistes tinguin més pes a les redaccions, i és que ja fa anys que són més del 80% de la professió que surt de les universitats. Per modificar aquesta situació són inajornables les mesures de conciliació, afirma, perquè la situació actual és dramàtica i exigeix sacrificis a les periodistes, tant per exercir com per competir. 

El publicista i professor de l’IESE, Xavier Oliver, es confessa “emprenyat i deprimit per la presentació de les dones en el món de la publicitat”. Explica que al quart any de Comunicació de la Universitat de Navarra el 87% són dones, i que a la seva empresa ho són el 70% de les 200 persones que hi treballen. En canvi, la publicitat segueix el model Hollywood, com a la sèrie de gran actualitat Castle. La publicitat s’hi emmiralla, i és per això que, al seu parer, “continuen sent els homes qui condueixen els cotxes perquè posar una conductora seria només cosmètica”. Avenços com els de Dove, la marca que ha estat premiada per donar una altra imatge de les dones, no es corresponen amb la publicitat que continua fent la marca mare. Per aquest publicista, en un món sofisticat, en una societat tipa, costa molt trobar un model, és més fàcil deixar-se arrossegar. Però hi ha una esperança, i és que “el món del futur es basarà en la relació entre la societat i les marques, i les dones aquí hi tenen les de guanyar”. També afirma que l’organisme estatal encarregat dels mecanismes d’autocontrol de la publicitat és molt ràpid en la resolució de casos i, per tan, funciona.

La directora de la revista femenina Marie Claire, la periodista, comentarista i articulista Joana Bonet, ha tancat la taula rodona. Per a ella, el relat periodístic -responsable de la producció del guió del món-,  té un gran obstacle en la mirada androcèntrica. I també en la composició dels consells de redacció i en els càrrecs. Destaca que a l’Estat espanyol el 65% de periodistes a l’atur són dones, i que a l’alta direcció només hi ha accedit un 8%. A l’Amèrica llatina, a l’exercici de la professió nomes hi té accés el 20%. Joana Bonet espera que Michelle Bachelet, portaveu del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la DONA (UNIFEM), doni un fort impuls a les politiques d’igualtat. La directora de Marie Claire ha estat qui més preguntes ha contestat en el debat posterior, i en la majoria de casos sobre els continguts de la revista. Bonet ha dit que ions que la línia editorial de la revista és fer un tractament d’igualtat en les qüestions de dones i homes, i de denunciar els maltractaments. Potser és per això que no són en els primers llocs del ranking, segons que ha dit.

El dimarts 9 de novembre sortirà publicat la segona part de l’article de Tona Gusí: “Un virus” a la professió, segons les expertes i els experts.

observatori_DMCreimaginat


Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Sexisme en les notícies esportives: la discriminació mai s’acaba

“L’esport és l’àmbit que més discrimina la dona”. La demolidora conclusió pertany a Matilde...

México D.F

México D.F. a 4 de agosto de 2013 La Red Internacional de Periodistas con...

Turisme asiàtic a Catalunya: un mercat de dones amb mentalitat internacional

Virginia Sun, directora del Group Retail Services “Hi ha un canvi de paradigma, solien ser...