Escric just el Dia Internacional del Llibre i fa una estona navegant per les xarxes m’he trobat amb una entrada de la meva estimada Begoña Piñero en la que ens recordava a les nenes i dones a les quals impedeixen llegir o, directament no les hi ensenyen amb el clar objectiu de mantenir-les en la
ignorància i, per tant, al servei del patriarcat.
La veritat és que no aconsegueixo recordar-me sense un o diversos llibres sobre la tauleta de nit o sobre el braç del sofà i, darrerament i com a conseqüència de problemes amb les cervicals, sobre un petit faristol que previsorament em van regalar les meves germanes.
A casa dels meus pares vam ser criades cinc germanes i les paraules que més recordo des que tinc ús de raó sempre van ser dues: “llegeix” i “estudia”. La seva obsessió més gran era el nostre aprenentatge i es van esforçar molt i van renunciar a molt per aconseguir que nosaltres poguéssim estudiar un mínim. Aquest mínim era el BUP en temps en què encara ens podien posar a treballar als catorze anys per col·laborar a l’economia familiar.
He recordat quan he llegit el post de Begoña, aquest esforç d’una parella en la qual ell era un paleta d’una fàbrica de mantes i ella una mestressa de casa, a més cosia per a altres persones quan podia i que van tenir cinc filles a qui es van entossudir a inculcar l’amor als llibres. L’esforç dels meus pares és un exemple de com tots dos tenien de clar que només la cultura dels llibres ens podria salvar d’una vida de sotmetiment i ens aportaria claus per decidir què i qui voldríem ser en el futur. Ells, als seus vuitanta-quatre i vuitanta-tres anys segueixen llegint el que poden i nosaltres som lectores voraços gràcies a ells.
Pense en totes les nenes a les quals impedeixen aprendre a llegir perquè es dediquen a transportar aigua per a la família o a tenir cura dels seus germans menors mentre els seus pares es maten a treballar per poder donarlos menjar i reconec que se’m parteix l’ànima.
Se’m parteix l’ànima perquè els roben un dret bàsic com és llegir i, per tant, també els roben l’accés a la cultura, al coneixement, a la llibertat de pensament, de decisió, en definitiva a la llibertat en si mateixa.
En robar-los aquest dret, també se’ls nega un futur fora de les imposicions familiars o culturals, sobre el seu propi cos i a decidir sobre la seva pròpia vida què és el que sempre ha pretès i, massa vegades ha aconseguit, el patriarcat amb les seves imposicions i els seus privilegis.
La subordinació històrica de les dones només es va començar a qüestionar quan les dones vam tenir accés a la cultura i, per tant, a exigir sortir d’aquest espai de dominació que resulta tan còmode al patriarcat.
Ja Safo i Aspasia de Mileto, van fundar escoles de dones on les alumnes eren educades per ser lliures. I parlem dels segles VII abans de Crist en el cas de Safo i del segle V Abans de Crist en el cas d’Aspàsia. En tots dos casos totes dues van ser conscients de la necessitat d’educar les nenes per poder avançar
en llibertats. Després arribaria Hypatia a qui ja van assassinar per haver qüestionat les creences i, per tant, la cultura tradicional masculina.
Després en van arribar moltes més que van exigir educar les nenes perquè fossin lliures. Fins i tot avui veiem que l’absència d’aquest dret fonamental se segueix fent servir per coartar la llibertat de les dones. D’aquesta manera i des de la incultura i la por són molt més dòcils als cànons i els dictats imposats.
No només és important llegir per saber i estudiar. També és important llegir les mestres feministes per poder donar nom a malestars, situacions injustes, tipus d’explotació a què són sotmeses massa dones i fins i tot noves formes de neopatriarcat com el que estem vivint actualment amb l’impuls i per extensió, la complaença d’una pseudoesquerra que arribava per canviar la política i el que ha fet ha estat maquillar el patriarcat de purpurina, molt brilli, brilli, molt taló etc. que amaga noves formes d’opressió cap a les dones i que reforça el patriarcat, de nou.
Per això entenem la traïció i hem decidit no tornar a donar-los suport en cap moment. D’aquí també que, en llegir i compartir opinions haguem coincidit moltes més de les que possiblement esperaven i els estiguem plantant cara, malgrat les amenaces i els insults.
Llegir, aquest acte sense aparença de perill resulta essencial per poder defensar-nos del patriarcat, de la incultura i de tantes humiliacions que ens segueixen imposant les dones a tants llocs del món. Un acte revolucionari en si mateix i precisament per aquesta condició és impedit a tants llocs. Perquè la
ignorància la por i la submissió van de la mà. I els nous amos del món necessiten gent submisa per poder ser més amos i més poderosos.
Hem de continuar llegint per continuar aprenent a desmuntar les injustícies i les situacions de barbàrie que se segueixen donant. Reivindiquem el dret universal de totes les dones i les nenes a llegir per canviar les seves vides i, per extensió, canviar les seves realitats i la del conjunt del planeta.
